Capçalera grossa

Dissabte, 21 d'octubre de 2017

InfoJonquera

PREVISIÓ D'AVUI

Màxima: 19 Cº
Mínima: 11 Cº
Matí
1.png
Tarda
1.png
PREVISIÓ DE DEMÀ

Màxima: 21 Cº
Mínima: 8 Cº
Matí
2.png
Tarda
2.png

Diumenge, 23.7.2017 17:00h Patrimoni

Articles de difusió del patrimoni arquitectònic, natural o immaterial de la Jonquera


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vot)
carregant Carregant


aplec,santa llucia,la Jonquera

Aplec de Santa Llúcia poc abans del migdia. Imatge d'arxiu.
© Josep Ribas - Falgués Fotografia

aplec,santa llucia,processo,la Jonquera

Processó amb la imatge de la Santa, al principi de la postguerra
© Arxiu ACEJ




Etiquetes
aplec, capella, ermita, santa llucia, santuari

L'antiga parròquia de Sant Miquel de Solans, ara ermita de Santa Llúcia, es troba uns 2 km al NE de la vila, en un replà de la serra de Falguers.

Es té documentada l'ermita de Santa Llúcia, amb el nom de Sant Miquel de Solans, des de l'any 947. Aleshores complia la funció de parròquia per a la major part del terme municipal de la Jonquera, però va perdre aquesta condició l'any 1362 en favor de l'actual església de Santa Maria.
Durant el segle XVIII es trobava ja convertida en ermita dedicada a Sant Miquel i a Santa Llúcia, sota la cura d'un ermità. L'edifici adossat a ponent de l'ermita complia les funcions d'hostatgeria o casa de l'ermità entre els segles XVII i XVIII.

Origens de l'aplec

És a partir del segle XVII quan Sant Miquel de Solans deixa de ser parròquia i s'inicia el culte a Santa Llúcia. Aviat esdevé un santuari força visitat. D'aquí ve que l'edifici sigui anomenat Sant Miquel o Santa Llúcia de Solans.

Els aplecs o "ajusts", com s'anomenaven anys enrere a la comarca, començaren a tenir importància al segle XVIII. Inicialment se celebraven el dia de la patrona, el 13 de desembre, més endavant el segon diumenge de maig, i actualment es celebra el dilluns de Pasqua de Pentecosta.

L'aplec reunia molta gent de les comarques veïnes de la Garrotxa, Rosselló i Vallespir. Santa Llúcia, escollida pels fidels com a patrona i sobirana de la vista, comptà amb una gran veneració pels veïns dels dos vessants de l'Albera.

Era típic que s'hi ballés el ball de l'Almorratxa, cantiret de vidre amb molts de brocs, que el primer paborde portava a la mà, ruixant amb aigua d'olors, mentre ballava, la gent de la seva vora.
De principis del segle XIX es conserven uns llibres de comptes dels tres pabordes de Santa Llúcia, administradors que nomenava l'Ajuntament. El corresponent a l'any 1828, per exemple, anota 24 pessetes per a pagar els músics i 180 pessetes més "per vint-i-tres xais", suposadament per servir com a menjar el dia de l'aplec.

Al darrer terç del segle XIX, amb la presència a l'Ajuntament de regidors més o menys anticlericals, a vegades es produïen enfrontaments entre autoritats civils i eclesiàstiques. Per aquest motiu l'any 1884 no es va celebrar la festa, però va ser una excepció perquè no va deixar de celebrar-se fins que va arribar la Guerra Civil.

L'aplec avui

Encara avui l'aplec compta amb un gran seguiment per part dels veïns de la Jonquera, però el fet que el dilluns de Pasqua només sigui festiu a la Jonquera ha fet que la repercussió sigui molt local i poc comarcal. L'Aplec continua sent una data imprescindible a tenir present en el calendari local.

A mitjans de la dècada dels 90 del segle passat es va recuperar el Ball de l'Almorratxa i s'hi van fer unes representacions durant l'aplec per part de l'esbart dansaire de Sant Feliu de Guíxols. Des de l'any 2002 el Ball s'ha recuperat a càrrec del grup d'animació de Festes i Correfocs de la Jonquera.

Com en tota romeria els assistents hi pugen de bon matí per parar taules sota l'ombra dels plataners o a les feixes que hi ha al voltant del santuari i cada any el Centre Excursionista Jonquerenc, ja de bon matí, organitza l'excursió a peu des del centre de la vila. En els darrers deu anys, a més, s'ha comptat amb l'acompanyament del grup de xanquers locals, que hi pugen amb xanques.

Al matí no falten mai, a l'ermita, la missa solemne i el concert de l'Orfeó Jonquerenc. Entorn de la plaça del santuari tampoc hi falten els jocs i espectacles infantils, ambient a la plaça i un animat bar als baixos del santuari, amb un ambient festiu i música a càrrec dels grallers locals.

Després del migdia i dels dinars a l'ombra l'activitat arrenca de nou amb sardanes i balls populars, entre els quals la "marratxa", fins que en arribar la vesprada l'aplec es dissol a poc a poc i el santuari torna a la tranquil·litat que li és habitual.

Santa Llúcia en l'actualitat

La restauració de l'ermita, el santuari i l'entorn, com ara les dues fonts, les feixes, els porxos o el manteniment dels arbres i parets de pedra, són a càrrec de l'entitat "Amics de Santa Llúcia", que porten més de quaranta anys exercint aquesta tasca de forma voluntariosa. Els caçadors i els qui serien els "amics de Santa Llúcia" van començar les primeres feines de neteja del camí i de les feixes de l'entorn el 1968.

L'ermità i l'aplec segons Carles Bosch de la Trinxeria

Com a tantes altres ermites, durant molts anys hi visqué un ermità a l'hostatgeria, que era l'encarregat de tenir cura del santuari. Carles Bosch de la Trinxeria, en els seus Records d'un excursionista (1887) el descriu de la manera següent:

"A més de la capella, hi ha estances per a l'ermità que viu dins del mateix santuari, però que passa part de l'any, sobretot a l'hivern, recorrent pobles i masies, captant almoines per a la capella.
L'ermità dels nostres santuaris és molt caracteritzat. Generalment sol ser vell de 60 a 70 anys; va vestit de burat castany obscur i porta barretina morada. Té fesomia d'home de bé com si fos de la família dels hermanos del convent de monges; recorre pobles i masos amb un sac a l'esquena i un bordó de pelegrí a la mà. N'hi ha que fins i tot porten barba i capa d'hule negra on van cosides petxines de tota mena. Però el que el caracteritza més és una capelleta de fusta que porta penjada de dues corretges, de forma ogival de 0,35 centímetres d'alçada per 0,15 de fondària, amb la porta dividida en dos batents. Dins la capella, enmig de rosaris, medalles, anells de plata, i arracades, flors artificials, surt el cap del sant o de la santa que a penes es veu; el tot resguardat per un entrellaçat de filferro.
A l'entrar a la masia l'ermità obre la capelleta i amos i servei la prenen en les seves mans i cada u diu un parenostre a la santa. Després s'asseu a l'escon, on li porten menjar i beure i el recullen a la nit. L'endemà el proveeixen de recapte i caritats per a la capella del santuari; i així va captant fins que ja no pot portar les ofrenes, per massa carregat. Llavors se'n torna a l'ermitatge, dóna a la santa les pregàries i la cera i es queda per ell el recapte que ha recollit per a mantenir-se en el servei del santuari.


Pel que fa a l'aplec, el descrivia així:

La vigília de Santa Llúcia, des de les quatre de la tarda i durant tota la nit, van arribant per la carretera de França vehicles de tota mena plens de romeus que passen la nit a la Jonquera, esperant la matinada per pujar al santuari; tot lo carrer Major ne va ple. Los jonquerencs obsequien als francesos amb sardanes i ballets a plaça fins a últimes hores del vespre; les grisetes rosselloneses, amb llurs elegants còfies, es barregen amb nostres garboses menestrals de fulards al cap: tothom parla català".

Curiositats

Val la pena pujar a l'ermita de Santa Llúcia després d'un període de pluges i gaudir de la vista panoràmica sobre Els Estanys de la Jonquera.
Així en les primaveres humides en què es poden veure els estanys plens d'aigua, l'Aplec adquireix unes connotacions especials.
A mitjans dels anys 80 era molt freqüent celebrar a Santa Llúcia la festa de l'Arbre. Era un esdeveniment que comptava amb la participació dels nens i nenes de la Jonquera i que servia per plantar diferents espècies d'arbres pròpies del clima mediterrani.

Notícies recents

L'entorn boscós de l'ermita ha patit amb freqüència els incendis forestals, en especial els ocorreguts els estius de 1986 i 2012.
L'any 2000 es va valorar per part de l'Ajuntament de la Jonquera la possibilitat de pavimentar la pista forestal però finalment la pressió d'algunes entitats locals, com el Centre Excursionista Jonquerenc, van evitar que el projecte tirés endavant.

Bibliografia
• La Jonquera - Quaderns de la Revista de Girona, núm 27 - Albert Compte (Abril de 1990)
• Recorts d'un excursionista (Editat per La Renaixença el 1887) de Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897)
• Festa de Santa Llúcia - Visió de la cultura popular en l'obra de de Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897)
• Santa Llúcia - Pàgines de patrimoni local - Esquerda de la Bastida, núm 93 - (Juliol de 2009)

I.S. T. - Març de 2013
Publicat a L'Esquerda de la Bastida 138


Lectures 707 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de moderació

  Previsualitza

La direcció de InfoJonquera es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat


Entrevista

“Convocar un referèndum no és delicte”

Carles Puigdemont President Generalitat de Catalunya

“Convocar un referèndum no és delicte”
publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

Enquesta

"Els mitjans de comunicació, en general, tracten prou bé la Jonquera?"


27%



52%



13%



8%




Vots 99 vots


publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

Editorial

Per una major projecció de la vaca de l'Albera

Quan l'any 2000 l'Ajuntament de la Jonquera va aprovar una moció, en la qual es demanava iniciar un projecte de recuperació per evitar l'extinció de la vaca de l'Albera, començava un veritable compte enrere. Llegir més

publicitat

giny

Oferta Laboral

Fotografies

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • La Jonquera de Festa Major 2016

    Festa Major 2016 (I)

  • Un cap de setmana solidari començant pel Teatre

  • Revisió de les mugues entre els Estats espanyol i francès

  • Festa Major 2015

  • Enderroc Casa Quarter de la Guàrdia Civil de la Jonquera

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • Sant Joan 2014 a Cantallops

    Sant Joan a Cantallops

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • controls AP7 CNP policia espanyola la jonquera

    Controls de la policia espanyola (CNP) a la Jonquera

  • IV Empordà Racing Days 2015_06

    IV Fira del Motor. Empordà Racing Days

  • Tarda del 23 de juliol

  • Partit de la UE la Jonquera contra un Mollet

  • Enderroc Casa Quarter de la Guàrdia Civil de la Jonquera

  • L'amistós entre la UE la Jonquera i Llagostera acaba en empat

  • La Jonquera de Festa Major 2016

    Festa Major 2016 (I)

  • Sant Joan 2014 a Cantallops

    Sant Joan a Cantallops

  • Macrooperatiu transfronterer a la Jonquera i el Portús

  • Festa Major 2015 (II)

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

Agenda cultural

Agenda cultural
Tots els actes     Enviar un acte

Els actes mostrats correponen a l'Agenda Cultural de la Generalitat de Catalunya. Quan enviïs un acte, s'enviarà al servei de l'agenda cultural per la seva validació.


En paper

Més articles

Enllaços

Opinions

Vídeos

Borsa de treball


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya