Capçalera grossa

Divendres, 20 d'octubre de 2017

InfoJonquera

PREVISIÓ D'AVUI

Màxima: 22 Cº
Mínima: 14 Cº
Matí
20.png
Tarda
20.png
PREVISIÓ DE DEMÀ

Màxima: 23 Cº
Mínima: 11 Cº
Matí
1.png
Tarda
3.png

Dijous, 27.7.2017 18:00h Història

Articles de difusió del patrimoni arquitectònic, natural o immaterial de la Jonquera


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


panissars,la Jonquera

Plafó informatiu del coll de Panissars
© J. Cabezas




Etiquetes
epoca romana, la Jonquera, Trofeus de Pompeu, via augusta, via domitia

Des del pas pels Pirineus dels soldats cartaginesos d'Annibal cap a Roma l'any 218 aC, que acampen a Il·liberis (Elna) i a causa de la proximitat de l'Albera, és segur que una part del nombrós exèrcit cartaginès va passar pel coll de Panissars, coll del Portús i possiblement també pels colls de la Massana i de Banyuls. Aquest espai pirinenc occidental es va convertir en època romana en una important zona de pas.

Ens ho confirma la construcció els anys 118-121 aC de la via Domítia-Via Augusta, pel coll de Panissars, i la construcció l'any 71 aC dels Trofeus de Pompeu, al mateix coll de Panissars. La importància que tenia pels romans aquesta zona del sud de la Gàl·lia, la descriu Estrabó l'any 63 aC, fent referència a les terres al voltant d'Empúries i les distingeix entre les productives i les que solament produeixen espart i joncs. El topònim iounkarion pedion, referit a aquestes darreres, s'ha conservat fins avui a la Jonquera (iounkarion). L'àrea d'aiguamolls i de joncs ocupava bona part de la plana empordanesa i arribava, seguint el Llobregat i la Via Augusta, sota el coll de Panissars i els Trofeus de Pompeu.

Aquesta importància ve confirmada amb la construcció durant el segle I dC. de la mansio summum puyrenaeum al vessant sud del coll de Panissars, a pocs metres del coll. I possiblement també amb la construcció en aquesta mateixa època de la mansio Deciana a la zona dels Palaus d'Agullana, que molts historiadors descriuen com a primera població estable a la zona dels entorns de la Jonquera.

La llargada de l'article ens obligarà a publicar-lo en dues parts. En la primera part descriurem la construcció de la Via Augusta durant els anys 118-121 aC i Els Trofeus de Pompeu del Coll de Panissars, construïts l'any 71 aC.

En un proper article parlarem del jaciment del camí de Panissars, sota el coll, denominat mansio summum pyrenaeum, del mil·liari trobat als camps del Forn del Vidre, i de les restes de Deciana descobertes recentment a la zona dels Palaus amb motiu d'unes excavacions fetes pels arqueòlegs Marta Fàbregas Espadaler i Francesc Busquets i Costa.

Via Domitia - Via Augusta

Entre els anys 118-121 aC. es construeix la Via Domítia-Via Augusta, que passa pel coll de Panissars. Aquesta immensa obra que unia Roma amb el sud de la península ibèrica, es coneix gràcies a les excavacions i a les fonts escrites, que han permès resseguir el seu recorregut. Els vasos de Vicarello i la taula de Peutinger, entre d'altres, precisen els noms de les estacions i la distància entre elles. També els mil·liaris descoberts a Panissars i sota el Forn del Vidre en unes darreres excavacions ens confirmen el recorregut de la Via Augusta pel nostre terme.

Els arqueòlegs Lluís Palahí i Francesc Busquets varen realitzar l'any 1998 unes excavacions per consolidar algunes estructures malmeses dels Trofeus de Pompeu i resseguir el traçat de la Via Augusta en direcció sud. La via té una forta pendent i en tramades llargues i corbes de a indicar ordinals, useu "180è" (sing.) .dent i en tramades llargues i corbes de 180º arriba al pla on es troba la mansio sum... arriba al pla on es troba la mansio summum pyrenaeum, a uns 200 m. del coll, al costat del camí de Panissars. Sembla que es va utilitzar entre els segles II aC. i la baixa antiguitat, possiblement els segles IX-XI, que es convertí en una de les entrades a la Península del camí de Sant Jaume, que utilitzava el Monestir de Sta. Maria de Panissars com a lloc de repòs, segons ens ho confirmen els enterraments localitzats de l'època al llarg de la Via.
Des de l'estació summum pyrenaeum, la Via travessa el terme fins a Deciana, a 4 milles, que es trobava prop de l'actual Estrada, per continuar seguint el curs del Llobregat, fins a Cabanes, Vilabertran i Iuncaria, l'actual Figueres.

Els Trofeus de Pompeu al Coll de Panissars

A la Jonquera coneixíem fins a l'any 1984 el Coll de Panissars per l'existència de les restes del Monestir de Sta. Maria, i per ser un dels colls més baixos dels Pirineus, amb la fita fronterera establerta pels tractats dels Pirineus i de Baiona, que separa l'Estat Espanyol del Francès i molt especialment el Principat de la Catalunya Nord. També per la famosa Batalla del Coll de Panissars del 1285, en què les tropes almogàvers de Pere el Gran vencien el rei francès Felip l'Ardit.

Però a partir de 1984, amb el descobriment dels Trofeus de Pompeu, per part de l'arqueòleg de Perpinyà Jordi Castellví, el Coll de Panissars es va convertir en un dels espais amb més història del nostre municipi.

Es tenia notícia de l'existència d'aquests Trofeus en algun lloc dels Pirineus, pels escrits de diferents autors de l'època. La Geografia d'Estrabó (63 aC-19dC), Sal·lustí (86-35 aC), Plini el Vell (23-79 dC), Dion Cassius (155-235 dC), entre d'altres, però, fou a partir de les excavacions iniciades l'any 1984, a la part nord del Coll, dirigides per l'arqueòleg de la Catalunya Nord Jordi Castellví, que es descobrí que l'església de Sta. Maria de Panissars s'alçava damunt de les restes d'un imponent monument Romà, de l'època baix-republicana, i que després dels estudis efectuats s'ha determinat que corresponen al trofeu gegantí que féu bastir el general Pompeu l'any 71 aC, en retornar vencedor d'Hispània, dels exèrcits de Sertori.

A instàncies de Jordi Castellví, l'any 1989 s'incorporà un equip d'arqueòlegs de Catalunya, amb la finalitat d'explorar el jaciment de manera completa, ja que està situat al mig de la ratlla fronterera que el divideix per la meitat. Des de llavors els dos equips van treballar conjuntament i van donar la possibilitat de descobrir i estudiar el monument de manera completa. L'equip del sud el dirigien els arqueòlegs Isabel Rodà, de la Universitat de Barcelona, i J.M. Nolla, de la Universitat de Girona.

Les excavacions portades a terme al llarg dels anys 1989, 1990 i 1991, portaren al descobriment i classificació d'un dels monuments romans més importants del nostre país. Es classificaren i ordenaren les estructures del monestir romànic de Sta. Maria i es determinaren les mesures impressionants dels Trofeus. Es va descobrir i netejar la Via Domítia-Via Augusta que passava per sota l'arcada del monument.

La construcció els segles IX-XI de l'església i el priorat va malmetre gran part del monument romà, que ja es trobava espoliat i destruït, i encara varen utilitzar part dels car-reus sorrencs que restaven en peus, per la construcció de l'edifici medieval.

Del monument dels Trofeus pràcticament no en queda res, ni en queda res de les pedres gravades amb el nom de les 876 ciutats conquerides pel cèlebre general romà Pompeu, i es fa difícil determinar les mesures de l'espectacular monument. El Trofeu va ser construït amb carreus de pedra sorrenca de gran aparell, alguns d'ells miraculosament salvats del saqueig, que donen una idea de la desmesura del monument. Els fonaments tallats a la roca viva, on se situaven els grans carreus, disposats en dos rectangles simètrics a banda i banda de la via Domitia-Augusta, que allí mesurava 5 m d'amplària, tenien 15,80 m. x 30,80 m. A l'interior del quadrilàter, una segona trinxera en forma de U aguantava una elevació superior possiblement prismàtica i d'una elevació considerable, encara que es desconeix l'alçada del monument. Tota l'estructura disposava d'un arc central per on passava la Via. Segons comentaris escrits de Plini el Vell, l'estàtua de Pompeu coronava la imponent estructura, que es devia veure de tota la vall del Llobregat i de iounkarion Pedion, plana empordanesa, que descrivia Estrabó.

Els Trofeus de Pompeu foren molt castigats per la història i per la situació del Coll de Panissars. A mitjans del segle IV, sota el comandament de l'Emperador Constantí II, fou desmuntat sistemàticament per construir les properes fortificacions romanes de Les Cluses. Posteriorment amb l'establiment de la comunitat religiosa a Panissars es construeix el monestir i l'església de Sta. Maria sobre el mateix monument, al costat de la via. Els Trofeus ja es trobaven derruïts completament des de la construcció de Les Cluses, però encara en el segle XVII devien restar algunes pedres, i el monument rendeix un últim servei a l'arquitectura, amb la construcció per part de Vauban del Castell de Bellaguarda, on encara són visibles en les seves muralles part dels carreus de pedra sorrenca dels Trofeus de Pompeu.

Segons Isabel Rodà, directora de les excavacions, els Trofeus que erigien patricis romans eren monuments excepcionals construïts per commemorar fets extraordinaris i encarregats per eminents figures de l'Estat.

Existien altres monuments similars en l'imperi Romà, com el de la Turbie, en els Alps Maritims, sobre Mònaco, encarregat per l'Emperador Agust, que és actualment el millor conservat. I el Adainklissi (Romania) encarregat per Trajano, que ha estat reconstruït de forma discutible, segons els experts.

Isabel Rodà, arqueòloga, codirectora de les excavacions i actual Directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, manifesta que els Trofeus de Pompeu eren un monument excepcional, de gran espectacularitat, segurament de tipus Hel·lenístic, ja que Pompeu admirava profundament Alexandre Magne.

Bibliografia

La Via Domitia des Pyrénées aux Alpes,
de Pierre A.Clément. Editions Ouest-France. Édilarge S.A. Rennes. France. 2005.

Història de l'Alt Empordà de varis autors.
Publicada per la Diputació de Girona. Any 2.000.

La campanya d'excavacions de 1991 a Santa Maria de Panissars. La Jonquera. Alt Empordà.
J.M.Nolla i I.Rodà. Primeres Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Any 1992.

Jaciment del camí de Panissars. La Jonquera.Alt Empordà.
Francesc Busquets i Lluis Palahí. Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Any 2.000

Prospeccions arquelògiques realitzades per l'estudi d'impacte ambiental del Parc eòlic de l'Auleda i la Línia Electrica 132 en el tram de La Jonquera i Agullana.
Marta Fàbregas i Espadaler i Francesc Busquets i Costa. Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques Gironines. Any 2.000

El Vessant Mediterrani dels Pirineus. 2.000 anys d'història i més...
de Martine Camiade, Jean-Pierre Lacombe Massot i Joan Tocabens. Sources d'Argelers de la Marenda. Any 2008.

Publicat a L'Esquerda de la Bastida 139 - Abril de 2013
Jordi Cabezas Llobet


Lectures 824 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de moderació

  Previsualitza

La direcció de InfoJonquera es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

publicitat


publicitat

giny

Entrevista

“Convocar un referèndum no és delicte”

Carles Puigdemont President Generalitat de Catalunya

“Convocar un referèndum no és delicte”
publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

Enquesta

"Els mitjans de comunicació, en general, tracten prou bé la Jonquera?"


24%



54%



14%



8%




Vots 95 vots


publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

Editorial

Per una major projecció de la vaca de l'Albera

Quan l'any 2000 l'Ajuntament de la Jonquera va aprovar una moció, en la qual es demanava iniciar un projecte de recuperació per evitar l'extinció de la vaca de l'Albera, començava un veritable compte enrere. Llegir més

publicitat

giny

Oferta Laboral

Fotografies

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • La Jonquera de Festa Major 2016

    Festa Major 2016 (I)

  • Sant Joan 2014 a Cantallops

    Sant Joan a Cantallops

  • Festa Major 2015 (II)

  • Primer àlbum de fotografies Nadal a la Jonquera 2015

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • Continua en marxa l'operatiu a gran escala contra les falsificacions a la Jonquera i el Portús

  • Així està la caserna de la Guàrdia Civil

  • L'11 de setembre de 2014 viscut pels jonquerencs

  • Així va defensar la Jonquera el col·legi electoral del referendum

  • La Jonquera de Festa Major 2016

    Festa Major 2016 (I)

  • Així està la caserna de la Guàrdia Civil

  • La Jonquera de Festa Major 2016

    Festa Major 2016 (I)

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • La Jonquera de Festa Major 2016

    Festa Major 2016 (I)

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • Festa Major de la Jonquera 2017

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • Partit de la UE la Jonquera contra un Mollet

Agenda cultural

Agenda cultural
Tots els actes     Enviar un acte

Els actes mostrats correponen a l'Agenda Cultural de la Generalitat de Catalunya. Quan enviïs un acte, s'enviarà al servei de l'agenda cultural per la seva validació.


En paper

Més articles

Enllaços

Opinions

Vídeos

Borsa de treball


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya