Capçalera grossa

Dissabte, 21 d'octubre de 2017

InfoJonquera

PREVISIÓ D'AVUI

Màxima: 19 Cº
Mínima: 11 Cº
Matí
1.png
Tarda
1.png
PREVISIÓ DE DEMÀ

Màxima: 21 Cº
Mínima: 8 Cº
Matí
2.png
Tarda
2.png

Dimarts, 8.8.2017 10:15h Vida social

Crònica de la comprovació del Tractat de Baiona a la carena de l'Albera entre la Jonquera, Espolla i Sureda


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Camí de les mugues per la carena de l'Albera.

L’alcaldessa de la Jonquera, l'alcalde de Sureda, Yves Porteix, i d'Espolla, Carles Lagresa

Dos agents de la Guàrdia Civil davant la muga 583

La revisió de les mugues no deixa de ser una excursió per petits turons i collades de la carena de l'Albera

La "ruta" de les mugues ofereix bons paisatges per a la contemplació

Una parada a la Font de l'Orri abans de donar per acabada l'excursió

Abans d'iniciar l'excursió de revisió cal prendre forces, res millor que fer-ho a la Font de la Tenyareda

Signant les actes de certificació de la revisió de les mugues

La revisió finalitza amb un dinar de germanor que cada any es fa en algun dels tres pobles implicats

Un brau de l'Albera pastura per la carena de l'Albera

revisio,mugues,carta

La carta que envia cada any la Subdelegació del Govern central als Ajuntaments de la Jonquera i Espolla
© Infojonquera.cat

revisio,mugues,carena,albera,la jonquera

Camí de les mugues per la carena de l'Albera.
© Infojonquera.cat




Etiquetes
Albera, bornes, Espolla, fites, la Jonquera, mugues, Sureda

Cada any, quan arriba el mes de juny i juliol, els municipis que tenen part del seu terme municipal fent límit amb l’Estat francès han de revisar la posició de les fites que delimiten el territori. Unes setmanes abans reben la corresponent petició certificada de la subdelegació del Govern espanyol a Girona, recordant-los l’obligació que, per delegació expressa de l’administració central de Madrid, els deriva la tasca de controlar que les fites estiguin allà mateix i, a més, estiguin en bon estat de conservació físic i visual. En total són 602 fites, entre Irun i Portbou, de les quals a la Jonquera, entre el coll del Portell (fita 562) i el coll de l’Estaca (586), n’hi ha 27. Però, des de quan es fa aquesta supervisió de les fites de frontera?

L’any 1866 el tractat de Baiona va deixar escrit que els municipis fronterers entre els estats espanyol i francès revisessin en comissió conjunta i cada any la posició de les fites, en francès bornes, a les quals també descriu oficialment com a mugues de frontera. En aquella època els satèl·lits ni existien ni se’ls intuïa, així que es podia entendre aquesta comprovació de fites frontereres. Han anat passat els anys i els segles i el Tractat de Baiona continua vigent, i pràcticament ni se l’ha qüestionat des de cap institució. Ni tan sols els acords del tractat de Shengen, que impulsen la supressió visual i física del tot el que sigui frontera interna de la UE, ho ha canviat. Bé, sí que cal esmentar, com a cas excepcional, la moció que en aquest sentit van aprovar a l’Ajuntament de la Jonquera i Agullana l’any 2000.

La moció de la Jonquera i Agullana

En arribar l’any 2000 els equips de govern de la Jonquera i Agullana, ambdós amb pactes CIU i ERC van aprovar una mateixa moció en la qual es negaven a participar en la revisió de les mugues. Els motius que van argumentar van ser que, en un moment de ferma construcció de la Unió Europea, no venia al cas continuar revisant la delimitació d’una frontera que, d’alguna manera, anava contra els principis fundacionals de la Unió. La decisió no va agradar a la subdelegació del Govern de Madrid a Catalunya i va reaccionar obligant a continuar amb la revisió i, a més, fer-la al mes d’agost. També obligava -i continua obligant-  a assumir-ne les despeses econòmiques que això impliqués, com ara desplaçaments i dietes. De res va servir que a les mocions, redactades en positiu, es proposés una alternativa. La Moció convidava a l’administració central a fer ús de les noves tecnologies via GPS i satèl·lit per continuar fent un seguiment dels límits fronterers. Però no va servir de res i la revisió es continua fent a l’estil “tradicional”. El cas és que han passat 17 anys des de l’aprovació de la Moció i els Ajuntaments han continuat fent la comprovació.

Això sí, la Moció va generar molt ressò mediàtic i el cas va arribar al Govern de la UE, sense que es pronunciés en cap sentit, tot sigui dit. On sí que hi va haver més èxit va ser en els mitjans de comunicació generalistes, des de La Vanguardia fins als mitjans de la comarca com ara L’Esquerda, L’Empordà i l’Hora Nova.

En qualsevol cas,  la proposta de la Jonquera i Agullana per canviar la manera de fer la supervisió de les mugues va quedar arxivada, les aigües es van anar calmant i dos anys més tard tot va tornar a la tranquil·litat de les primeres revisions. O sigui, una revisió de control que, segons diversos testimonis, en realitat, en els darrers 20 0 30 anys, és una mena d’excursió de marcat caràcter gastronòmic i festiu.

Fa unes setmanes, Infojonquera.cat com a mitjà local, i un periodista d’El Punt Avui, el company Esteve Carrera, vam tenir l’oportunitat de viure per dins com és la revisió de mugues de la Jonquera. Ens hi convidava l’alcaldessa de la Jonquera, amb el vistiplau dels alcaldes de Sureda, Yves Porteix, i Espolla, Carles Lagresa, i els agents de la Guàrdia Civil de la Jonquera.

Revisió del 18 de juliol de 2017

El dimarts 18 de juliol, de bon matí, regidors de l’equip de govern, alcaldessa i secretària municipal, amb diversos veïns del poble, un parell d’agents fiscals de la Guàrdia Civil i un parell de periodistes, vam trobar-nos ben d’hora a la plaça de l’Ajuntament. Distribuïts entre diversos vehicles 4x4 aviat vam enfilar cap al coll de l’Ullat i Reina de les fonts per trobar-nos amb els representants dels municipis de Sureda i Espolla. Cadascuna d’aquestes poblacions porten la comitiva pròpia i, encapçalats pels seus alcaldes, càrrecs electes i convidats. Per cert, aquest any van fallar els duaners francesos i els representants de la Gendarmeria. Bé, entenc que explicada així, la relació de presents, la revisió pot semblar un esdeveniment de molt volum "diplomàtic" i protocol·lari, però realment no és així.

Un cop tots trobats al coll de l’ullat s’inicia una caravana de cotxes en processó cap a la Font de la Tenyereda, a 1.000 m d’altitud, sota el Puig Neulós (1.265 m). Només arribar a la Font tots els assistents descarreguen trastets, o sigui, caixes del millor vi blanc, rosat o negre, per descomptat d’Espolla, pa, oli, tomàquets i embotits per part dels sud-catalans. I per part dels amics de Sureda? Doncs sobretot fromages, vi negre del Rosselló, pastís, ricard i cafetada per quan s’acaba l’esmorzar. Tot plegat s’allarga ben bé una hora, amb bon ambient, rialles i converses de tota mena fins que algú decideix començar a recollir estris, menjar i en pocs segons tot queda net i polit. I comença l’excursió d’inspecció visual de les fites.

D’excursió per les 4 mugues

Pocs minuts després de 2/4 d’11 del matí la comitiva comença l’excursió per realitzar sobre el terreny la situació de les fites que marquen el límit fronterer entre els Estats francès i espanyol (en concret les 583-584-585-586). El dia ve marcat per clarianes i estones de sol entre boires i vent de sud. En total som prop de 40 veïns dels pobles de Sureda, la Jonquera i Espolla, alcaldes, regidors, dos periodistes, el guarda del parc Natural de l’Albera, dos agents de la Guàrdia Civil, secció fiscals, i un membre de protecció civil francesa. No em queda clar per quin motiu aquest any els Gendarmes i Duaners de la duana francesa no hi han estat presents.

Muga 583

La caminada, des de la Font de seguida s’enfila a la carena de l’Albera. Són les 10.45 h.. Localitzem sense cap esforç la primera fita, la 583, al pla de la Tenyareda. Aturada del grup uns pocs minuts davant la fita, comentaris, rialles i algun clic fotogràfic. No es perd temps, i aviat la comitiva es posa de nou en marxa resseguint la carena a la recerca de la següent muga.

Muga 584

L’excursió ressegueix la carena divisòria dels vessants nord i sud, a estones la carena esdevé un planer més o menys ondulat de prats alpins, a estones s’endinsa en fagedes d’ombra fosca. Aviat arribem a la segona de les 4 mugues (11.25 h). Tan espessa és la massa boscosa que en arribar a aquesta fita s’activen els flaixos de les càmeres fotogràfiques. Val a dir que aquesta muga, la 584, és la més difícil de localitzar, no perquè estigui coberta de vegetació però sí perquè la roca amb la inscripció queda força difosa. Un cop més, fotografies, somriures i sant tornem-hi. En teoria els responsables ara haurien de fer constar en acta que a la fita en qüestió li caldria una capa de pintura, però ningú sembla gaire preocupat.

Muga 585

De nou en marxa i continuem resseguint la carena, tot sortint de la fageda. En algun tram esquivem la part alta dels turons i tallem en diagonal pel vessant nord. Les vaquetes, de les races fagina (marró molt fosc) i de l’Albera (pelatge 100% negre, morro inclòs), més alguna bruna que s’hi barreja, ens van acompanyant al llarg de la caminada. El sol i les nuvolades lluiten per fer-se els amos del cel. El vent de sud, que a primera hora al coll de l’Ullat era ben fresquet i requeria jaqueta, ara ja comença a ser de temperatura suau. I mentre trepitgem prats alpins, una mica cremats pel sol i la manca d’humitat, arribem a la muga 585 (11.45 h). Aquesta fita es troba en bon estat així que, en teoria, no caldria fer-hi cap anotació d’observació.

Muga 586

A per la darrer. Iniciem la caminada corresponent al tram més costerut de l’excursió, que és la pujada al Puig de les Basses o Ras de la Menta (1.070 m). En aquest turó hi coincideixen els termes municipals de la Jonquera, Sureda i Espolla. Superat aquest pujol iniciem un descens suau fins a trobar el coll de l’Estaca (1.024 m). Ben a prop del coll i per la banda de ponent s’hi localitza la darrera muga, la 586 (12.10 h). Per tractar-se de la darrera comprovació del tram hi fem la fotografia de grup. Aquesta fita té la peculiaritat que és fàcilment accessible amb vehicle. Per això alguns dels assistents hi han accedit amb vehicle per la pista forestal que, pel vessant nord de la muntanya, ressegueix a poca distància la carena de l’Albera.

Parada a la Font de l’Orri

A partir d’aquest moment ja es pot donar per acabada la revisió i tot seguit es comença a caminar per la pista forestal abans esmentada el camí de tornada a la Font de la Tenyareda. Abans però, es fa una parada a la Font de l’Orri (12.30 h). En aquest punt, realment un paratge bonic per les fagedes de formes peculiars modelades pel vent, es fa un traguinyol d’aigua de la font que, com no podia ser d’altra manera, els veïns de Sureda conviden a combinar-la amb uns rajolins de Pastís i Ricard.

Revisió enllestida

La parada a la font de l’Orri pot allargar-se més o menys en funció de l’hora i lloc al qual cal anar a dinar. Aquest any el dinar es fa a la Jonquera. Cada any es fa en un dels tres pobles implicats. La Jonquera ha decidit fer un dinar de germanor a Santa Llúcia, així que, quan falten pocs minuts per a la una de la tarda, es decideix recollir parada-bar i iniciar el darrer tram de caminada per anar a cap als cotxes. Malauradament el sol s’ha acabat imposant en el pitjor moment, les boires s’han acabat fonent per l’aire càlid i la calor comença a deixar-se notar.

Tot plegat és una caminada circular que no arriba a superar els 9 quilòmetres i que mai baixa per sota dels 900 m , amb bones vistes (si no fos pel dia de boira que hem encertat moltes estones), amb paisatges força verds de muntanya, diferents i únics, i és que les fagedes de l’Albera no deixen de ser una peculiaritat a causa de la seva proximitat al mar, la humitat i la força de la Tramuntana.

Dinar de germanor

Finalment a les dues de la tarda tota la comitiva es troba a l’ermita i santuari de Santa Llúcia. Què hi havia per dinar? Doncs una amanida, una fideuada i tot en companyia de vins de l’Empordà i el Rosselló, en un dinar de germanor dels assistents que serveix per posar punt final a la revisió de les mugues. Poc abans d’enllestir el dinar els dos agents de la Guàrdia Civil, atents i cordials, ens informen que han de marxar. Els alcaldes entenen perfectament la seva situació i passen a signar els documents de la revisió que facilita la subdelegació del Govern. Un a un, es segellen i finalment els recullen els agents, que seran els responsables finals de tramitar a les autoritats espanyoles i franceses els documents signats.

Fins a l’any vinent

Són les 4 de la tarda. Els alcaldes de Sureda la Jonquera i Espolla fan un breu parlament de comiat, sempre amb alguna reflexió sobre el significat de la jornada. La diada va arribant a la seva fi i tothom comença a retirar-se.

Abraçades de comiat i fins a l’any vinent. Tot i ser una imposició la jornada no té massa càrrega política, sinó tot el contrari: la revisió de les mugues és avui una activitat festiva, de caràcter excursionista i per damunt de tot de germanor entre les poblacions de la Catalunya del Nord i la Catalunya Principat. Ben mirat, les mugues, més que dividir, que també, en aquest cas uneixen tres poblacions com a mínim un cop a l’any.

Autor de l'article: Ivan Sanz
Àlbum de fotografies complet en aquest enllaç.


Lectures 575 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de moderació

  Previsualitza

La direcció de InfoJonquera es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat


Entrevista

“Convocar un referèndum no és delicte”

Carles Puigdemont President Generalitat de Catalunya

“Convocar un referèndum no és delicte”
publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

Enquesta

"Els mitjans de comunicació, en general, tracten prou bé la Jonquera?"


27%



52%



13%



8%




Vots 99 vots


publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

Editorial

Per una major projecció de la vaca de l'Albera

Quan l'any 2000 l'Ajuntament de la Jonquera va aprovar una moció, en la qual es demanava iniciar un projecte de recuperació per evitar l'extinció de la vaca de l'Albera, començava un veritable compte enrere. Llegir més

publicitat

giny

Oferta Laboral

Fotografies

  • Festa Major 2015 (II)

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • Primer àlbum de fotografies Nadal a la Jonquera 2015

  • Sant Joan a la Jonquera

  • La Jonquera de Festa Major 2016

    Festa Major 2016 (I)

  • Sant Joan a la Jonquera

  • Sant Joan 2014 a Cantallops

    Sant Joan a Cantallops

  • Macrooperatiu transfronterer a la Jonquera i el Portús

  • Festa Major 2015

  • Continua en marxa l'operatiu a gran escala contra les falsificacions a la Jonquera i el Portús

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • L'11 de setembre de 2014 viscut pels jonquerencs

  • La Jonquera de Festa Major 2016

    Festa Major 2016 (I)

  • Tarda del 23 de juliol

  • Festa Major 2015 (II)

  • La Jonquera de Festa Major 2016

    Festa Major 2016 (I)

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • L'amistós entre la UE la Jonquera i Llagostera acaba en empat

  • Partit de tornada de l'ascens UE la Jonquera a tercera divisio

Agenda cultural

Agenda cultural
Tots els actes     Enviar un acte

Els actes mostrats correponen a l'Agenda Cultural de la Generalitat de Catalunya. Quan enviïs un acte, s'enviarà al servei de l'agenda cultural per la seva validació.


En paper

Més articles

Enllaços

Opinions

Vídeos

Borsa de treball


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya