Santa Llúcia

Articles de difusió del patrimoni de la Jonquera. L'ermita i santuari de Santa Llúcia és molt coneguda pel seu aplec de la segona Pasqüa de Pentecosta

Patrimoni

Santa Llúcia
Santa Llúcia | Falgues Fotografia

L’antiga parròquia de Sant Miquel de Solans, ara ermita de Santa Llúcia, es troba uns 2 km al NE de la vila, en un replà de la serra de Falguers (s’hi accedeix vorejant el pic del Corb).

CONSTRUCCIÓ I ESTRUCTURA

El temple és un notable exemplar romànic dels segles XII-XIII, d’una nau amb absis semicircular (amb fris de petites dents), volta apuntada, portalada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà, i campanar d’espadanya. Al mur de ponent s’adossa l’hostatgeria o casa de l’ermità, dels segles XVII i XVIII, època en la qual degué esdevenir santuari de Santa Llúcia.
En el mur de la capçalera de la nau hi ha dos ulls de bou; el campanar és de cadireta d’un sol arc ja que de l’altre només en queden restes del pilar, quasi arran de teulada.
Encara es conserva una pica baptismal monolítica de granit en forma de copa sense peu però amb un curt basament cilíndric, que no té decoració i ha perdut un fragment a la part superior. Aquesta pica, malgrat ser coetània a l’església, contemporàniament fou repicada i es modificà l’aspecte original. També es conserva l’ara d’altar que avui serveix de taula a la font vella de Santa llúcia, cap al vessant sudoest, uns metres més avall.
A l’esquerra de la portalada, una pedra tumulària encastada a la paret, en lletres gòtiques diu així: “Nono Kalendas decembris anno Domini MCCCXLI obiit Brt. Derilla, Depodio Arnolfo, sacrista istiu”

DADES HISTÒRIQUES

En un diploma de Lluís d’Ultramar del 948 ja consta com a possessió de Sant Pere de Rodes l’ "alodem qui dicitur Solanes cum ecclesia Sancti Miachaelis juxta castrum Bertini."
Al segle XII se l'esmenta com a parròquia.
A final del segle XIII consta com a església que amb rendes pròpies havia de contribuir amb la dècima pel sosteniment de les croades.
Al final del segle XIV i a l’inici del s. XV encara era parròquia de la diòcesi dins l’ardiaconat d’Empúries.
Al segle XVII fou agregada com a capella a la parròquia de Santas Maria de la Jonquera, que fins abans de la reconstrucció era sufragània de la parròquia d’Agullana. És a partir d’aquest segle que Sant Miquel de Solans deixa de ser parròquia, i que s’inicia el culte a Santa Llúcia que esdevé un santuari força visitat. D’aquí que l’edifici sigui anomenat Sant Miquel o Santa Llúcia de Solans.
L’any 1936, en el context de a Guerra Civil fou destruït el mobiliari de l’església.

HISTÒRIA RECENT

La restauració de l’ermita i tot el santuari en el seu conjunt, com ara la font, les terrasses que serveixen per acollir els assistents a l’aplec, els porxos amb graelles o el cuidat dels arbres i pareds de pedra són a càrrec de l’entitat “Amics de Santa Llúcia”, que porta més molts anys exercint aquesta tasca de forma voluntariosa. Els caçadors i els que serien els "amics de Santa Llúcia" van començar a moure's el 1968 i les primeres feines de neteja del camí i de les feixes de Santa Llúcia el 1969.
És molt popular i concorregut l’aplec que s’hi celebra el dia de la patrona. Antigament l’aplec tenia molta repercussió als pobles veïns del Vallespir. Santa Llúcia advocada pels fidels com a patrona i sobirana de la vista, comptà amb una gran veneració en els pobles de les dues vessants de l’Albera. Ara l’aplec no se celebra ni el dia de la patrona, el 13 de desembre, ni el segon diumenge de maig, es celebra el dilluns de Pasqua de Pentecosta.

SANTA LLÚCIA EN L’ACTUALITAT

L’any 2000 es va valorar per part de l’Ajuntament de la Jonquera la possibilitat de pavimentar la pista forestal però finalment la pressió d’algunes entitats locals, com el Centre Excursionista Jonquerenc, van evitar que el projecte tirés endavant. En el Pla General de la Jonquera de l'any 2003, es van desclassificar més de 90 ha. de zona urbanitzable situats a la falda de la muntanya de l'ermita de Santa Llúcia, a prop del Mas de la Por.
La facilitat d’accés i proximitat així com l’entorn molt ben condicionat com a espai de lleure, amb font, porxos equipats amb graelles, etc fa quea vegades també s’hi produeixn robatoris o desperfectes.
El Santuari i l’aplec continuen siguent dos punts d’atracció importants tant a nivell local de la Jonquera com per altres veïns i municipis de les dues bandes de l’Albera. El sentit religiós ha anat perdent l’atracció dels seus inicis de la mateixa manera que l’ha guanyat com a espai de trobada per fer-hi pic-nics al llarg de tot l’any, com a punt de pas per a excursionistes que fan travessa pel Pirineu seguiint el GR11 o, fins i tot, com un punt de festes alternatives anomenades “Rave’s” que sense cap avís s’hi donen cita, a vegades amb una assistència altíssima en hores nocturnes. L’endemà desapareixen sense deixar cap element identificador i no sempre deixen l’espai tal com l’han trobat...
Des de fa uns anys es va recuperar el Ball de la Marraixa i s’hi van fer unes representacions durant l’aplec per part de l’esbart dansaire de Sant Feliu de Guíxols.

BIBLIOGRAFIA:

La informació sobre Santa Llúcia s’ha obtingut d'aquesta bibliografia:

• “30 edificis religiosos romànics de l’Albera”, editat pels Amics del Cap de Creus i l’Albera i Albera Viva i llibret del Gat sobre l’Alberada.

• L’Esquerda de la Bastida núm. 25 (juny de 2000 /editorial + pàgina 9 i pàgines 32 i 33).

• L’Esquerda de la Bastida núm. 42 (juny de 2003 / pàg. 16 i 17).

• L’Esquerda de la Bastida núm. 48 (juny de 2004 / pàg. 18 i 19).

• L’Esquerda de la Bastida núm. 93 (juliol de 2009 / pàg. 26 i 27).

A partir de 2005 gairebé cada any s’han publicat imatges de l’aplec de Santa Llúcia en les revistes publicades el mes de juny.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article