El castell de Rocabertí

Articles de difusió del patrimoni del patrimoni natural i cultural de la Jonquera

Patrimoni

Castell de Rocaberti a primer terme i al fons la muntanya de Sant Julià
Castell de Rocaberti a primer terme i al fons la muntanya de Sant Julià | Xavi Boix

El castell de Rocabertí és un castell en runes situat a la zona del Mas Brugat, a uns 3 km de la vila. Està acinglerat sobre una escarpada penya granítica de forma cònica i es pot veure amb facilitat des del poble, que queda als seus peus. S’hi pot arribar còmodament amb vehicle fins al Mas Brugat tot i que hi ha una tanca i per tant l’accés és privat. A partir del Mas hi ha un sender marcat força costerut.

Història

S’esmenta per primer cop el 948, però tot fa pensar que és bastant anterior. Va pertànyer al llinatge dels Rocabertí, el qual, fins que obtingué Peralada a mitjan segle XIII, en féu el centre del vescomtat de Rocabertí.
La posició estratègica de la fortalesa, dominant els passos del Portús i de Panissars, el va fer sempre l’objectiu de diferents interessos. Així, en el decurs d’un greu enfrontament amb Ramon Berenguer IV, el comte Ponç Hug I d’Empúries se’n va apoderar, però el de Barcelona aconseguí recuperar-lo i forçar el d’Empúries a renovar el vassallatge amb un acord de pau (1138) segons el qual el primer s’obligava a enderrocar aquest castell i l’últim el de Quermançó.
Segons el cronista Ramon Muntaner, el rei Jaume I fou convidat a sojornar-hi per Dalmau V de Rocabertí.
El castell va tenir un paper important a la batalla del coll de Panissars (1285). El 1288 fou fugaçment ocupat per un exèrcit francès al servei de Jaume II de Mallorca que envaí l’Empordà. L’any 1462, davant el perill d’una nova invasió, encara fou fortificat i es bastiren dues torres als flancs de la muralla. Però aleshores ja estava en molt males condicions i és possible que hagués perdut la seva importància, que tampoc no va recuperar amb l’establiment de la frontera a la carena de l’Albera arran del Tractat dels Pirineus el 1659. El 1869 s’hi féu una troballa de monedes dels comtes de Besalú i de Rosselló.

L’edifici i l'entorn

Era un castell de reduïdes dimensions, adaptat a les condicions irregulars del terreny i al poc espai disponible al cim del turó. Entre les ruïnes actuals es distingeixen el portal d’entrada, de carreus petits i poc treballats, potser del segle XI, tres estances amb vestigis de les seves voltes, la cisterna (excavada a la roca), restes ben conservades i de certa altura d’una torre triangular, construïda amb bona carreuada, i la capella, a l’extrem nord-oest, que estava dedicada a sant Romà.

Capella de Sant Romà

Dins el recinte del Castell de Rocaberti s’hi troba la capella de Sant Romà. Els dos edificis, que cal ubicar-los cronològicament en els segles XII i XIII, es troben en un estat de ruïna.
Al segle XIV encara era una capella amb culte i benefici. Al final del seglle XIV, Guillem de Gibert en fou nomenat rector i beneficiat.
A nivell arquitectònic la planta consta d’una petita nau i d’un absis semicircular guanyat a la roca natural. Els murs es mantenen a una altura de poc més d’1 metre i la portalada s’intueix que es trobava a l’Oest. Els murs estan fets de carreus escantonats, polits i de mides desiguals, col·locats ordenadament en filades d’alçada uniforme, ben encaixats. La coberta, donat l’estat ruïnos, es inexistent, però es pot deduir que la de l’absis era d quart d’esfera.

Llegendari

La llegenda més coneguda és la “de la Cabra d’Or”, basada en un setge al Castell de Rocabertí per part dels moros, o sarraïns, desembarcats a les platges de Castelló d’Empúries. Aquest fet és el que permetria pensar que el els origens del castell de Rocaberti poden ser visigòtics, i una de les poques fortaleses que mai van ser conquerides pels sarraïns.
Bè, doncs diu la llegenda que els castell de Rocabertí i la seva guarnició militar feia dies que es trobaven assetjats pels sarraïns. Els queviures al castell començaven a escassejar.
Els assetjadors tenien encerclat el castell a certa distància, com a mesura de prudència destinada a evitar ensurts.
Sembla ser que davant del panorama del setge, algun dels assetjats va tenir una idea per desconcertar o enganyar a l’enemic: quan ja només els quedava una cabra, a punt de sacrificar, van decidir engreixar-la i llançar-la per la cinglera de Rocaberti.
La cabra devia acabar besbudellada al mateix campament dels sarraïns, els quals al veure el luxe amb què es permetien engreixar els animals del castell van entendre que a dins el fort encara hi devia haver menjar per dies, per tant, capacitat de resistència que aniria per llarg. Amb aquest panorama el millor seria doncs abandonar el setge i tornar cap a casa.
Per celebrar aquest esdeveniment, els assetjats van decidir fer una reproducció d’or de la cabra i enterrar-la en algun punt del castell. A partir d’aquesta llegenda, que com totes deu tenir una part verídica i una altra fantasiosa, amb més o menys intensitat encara la sentim explicar als avis de la Jonquera que asseguren que la cabra encara hi és perquè ningú no l’ha trobat mai.
Josep Laporta també ens recordava l’any 1997 en un article sobre el castell, que potser la cabra és amagada a la cova que hi ha a la part baixa dels roquissers.
Però i la cova? Algú l’ha trobada? El misteri que envolta Rocaberti continuarà doncs els “rocabertians”, sembla que van amagar molt bé la cabra i van aconseguir tapar perfectament l’entrada a la cova.

En una llegenda que beu en les fonts d’Isop, el castell de Rocabertí hauria estat habitat per simiots, éssers fantàstics, mig persones i mig animals, amb grans pilositats que els cobrien tot el cos, llevat dels ulls i les dents. Un cert dia molt fred els simiots acolliren al castell un viatger, el qual es bufà els dits per escalfar-los davant la sorpresa d’aquells éssers, que desconeixien la utilitat d’aquesta pràctica. El seu rei ordenà que li fos servit un brou ben calent, i els simiots tornaren a sorprendre’s quan el viatger bufà el líquid, ara per refredar-lo. La doble descoberta, aparentment contradictòria, convencé els simiots que el viatger havia de ser un bruixot i l’expulsaren del castell.

En una altra llegenda, el castell és habitat per goges, éssers mítics femenins amb atribucions màgiques positives o negatives, també anomenades dones d’aigua o fades. Les de Rocabertí eren bones filadores, que afavorien els mortals oferint-los un fus màgic que sempre tenia fil, a condició que no diguessin mai mal del seu fil. Un cert dia una noia de la Jonquera en va trobar una fusada (en una altra versió l’heretà dels seus avantpassats) i s’enriquí venent el fil màgic, però la seva néta proferí un “voto aquest fil!” un dia que se li embolicà la troca i la fusada, i el fil i fins les peces que hi havien estat cosides van fondre’s i desaparèixer.

A Rocabertí vagaria l’ànima en pena d’una senyora del castell, la mala mare, que hi matà els seus dos fills perquè no s’interposessin en la passió amorosa que li havia despertat un cert jove. La més coneguda però és la llegenda que diu que sota les pedres del castell s'hi troba amagada com un tresor una cabra d'or a escala real. Es diu que qui la trobi potser s'hi farà ric però... millor no buscara-la!

Protecció

El castell de Rocabertí està afectat per les disposicions espanyoles de protecció del patrimoni històric de 1949 i 1988, i com tots els castells de Catalunya, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional als efectes de la llei del Patrimoni Cultural català de 1993.

Informació complementària

Informació pràctica: Prop del castell s’hi troba la fortificació visigoda de L’Esquerda de la Bastida. Les vistes sobre la Jonquera són gairebé aèries. Hi ha vies d’escalada no equipades. És al límit del PEIN. L'any 1986 un gran incendi va cremar tot l'entorn del castell, però curiosament el bosc més proper al castell va quedar protegit de les flames. Observar aquest bosc encara avui és una bona forma de veure com seria la resta de massa forestal de la muntanya de no haver estat sotmesa a les flames. És fàcil observar-ne el límit.

Com arribar-hi fàcil i còmodament?

El castell de Rocabertí és un castell en runes situat a la zona del Mas Brugat, a uns 3 km de la vila. Està acinglerat sobre una escarpada penya granítica de forma cònica i es pot veure amb facilitat des del poble, que queda als seus peus. S’hi pot arribar còmodament amb vehicle fins al Mas Brugat tot i que hi ha una tanca i per tant l’accés és privat. A partir del Mas hi ha un sender marcat i força costerut.

Bibliografia:

• Llibre “30 edificis religiosos romànics de l’Albera”, editat pels Amics del Cap de Creus i l’Albera i Albera Viva.
• Butlletí de l’ACEJ, núm. 3 - Març 1980 - Article de Joan Budó i Lluís Vila
• “El castell de Rocabertí” de Josep Laporta - L’Esquerda de la Bastida núm. 15 - Desembre de 1997
• “El castell de Rocabertí” - L’Esquerda de la Bastida núm. 90 - Abril de 2009
• “La llegenda de la Cabra d'Or ” - L’Esquerda de la Bastida núm. 111 - Gener de 2011

El castell de Rocabertí a primer etrme i el fort de Bellaguarda al fons

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article