Santa Maria de Panissars

Articles de difusió del patrimoni històric, arquitectònic i natural de la Jonquera

Patrimoni

Restes del monestir de Santa Maria de Panissars, construït sobre les restes romanes del Mansio Summum Pyrenaeum
Restes del monestir de Santa Maria de Panissars, construït sobre les restes romanes del Mansio Summum Pyrenaeum | Josep Ribas - Falgués Fotografia
Al coll de Panissars hi ha les ruïnes d’un monestir-hospital benedictí medieval, el priorat de Santa Maria de Panissars, construït sobre una gran edificació romana, recentment descoberta i identificada amb la Mansio Summum Pyrenaeum (situada en el punt de trobada entre la Via Domitia i la Via Augusta), i sobre els anomenats Trofeus de Pompeu, que Pompeu el Gran hi erigí per commemorar la seva victòria sobre Sertori. També hi ha l’antiga torre dels burots i un cementiri militar francès d’època moderna.

SITUACIÓ I ACCESSOS

Les restes de l’antic monestir de Nostra Senyora del Coll de Panissars es troben a la ratlla fronterera, al coll de Panissars, a ponent del castell de Bellaguarda. Alguns murs del cenobi són en territori francès. El millor accés és pel vessant francès, des del Portús. Pel sud hi ha una pista que arrenca de la N-II una mica més amunt de Sant Martí del Forn del Vidre, senyalitzada, que passa prop de la torre de guaita del coll i deixa a uns 100 o 200 m de les restes, on cal deixar el cotxe i continuar a peu per un corriol entre la vegetació.

HISTÒRIA

En època romana hi havia un lloc fortificat, guardat per mercenaris pannònics (castrum Pannoniorum, d’on derivà el topònim Panoniores o Paneniares i Panissars). En aquest mateix lloc Pompeu hi va bastir un “trofeu” del que s’en conserven escasses restes.
L’alou de Panissars és esmentat el 878 i 882 com a possessió del monestir d’Arles.
A començaments del segle XI es construeix al mateix lloc el monestir i l’hostal de Santa Maria de Panissars.
Una butlla del 1011 diu que l’església havia estat construïda el 990 sota Bernat Tallaferro i el 1097 fou concedida al monestir de Ripoll. En aquest mateix any 1011 ja era una cel·la que depenia dels monjos benedictins de Santa Maria de Arles. El priorat de Panissars tingué una funció d’hospital a causa de la seva situació en el coll, vora el camí. Més tard es va convertir en un priorat agregat a Santa Maria de Ripoll. El Tractat dels Pirineus (1659) va dividir el monestir en dos per la frontera, i l’any 1683 va ser destruït.
A la fi del segle XVII el lloc es trobava abandonat i part de les seves pedres foren aprofitades per a bastir el fort de Bellaguarda (1683). La part francesa del cenobi esdevingué propietat del seminari de Perpinyà mentre que un nou priorat era bastit a la part espanyola i probablement abandonat amb la desamortització de 1835.

ESTRUCTURA

L’església, probablement de la primera meitat del segle XI, presenta un aspecte bastant insòlit. Té tres naus més amples que llargues, un sol absis semicircular ultrapassat (l’absis és la part més ben conservada), amb pronaos, un pòrtic i tres entrades. Es conserven els murs perimetrals i una cripta situada sota l’absis amb restes de pintures murals romàniques. En el costat sud era el petit claustre, avui destruït, i les dependències del monestir. Els materials de les excavacions estan exposats al proper castell de Bellaguarda, que també es pot visitar.

CURIOSITATS

La ruta Gironina de Santiago té el seu punt de sortida a Santa María de Panissars.
Aquest coll és cèlebre per la batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d’Aragó a Catalunya, amb el resultat d’una severa derrota de l’exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus. La batalla fou relatada per Bernat Desclot a la seva crònica, en la qual l’exèrcit de Pere el Gran destruí el de Felip III de França.
El 1985 es va fer una commemoració de la batalla als prats del Forn del Vidre, amb presència d’autoritats catalanes que hi van fer parlaments i entitats diverses que van fer-hi activitats de vinculació identitària, de fet, possiblement s’hi va realitzar la que devia ser la primera actuació castellera que es va fer a la Jonquera.
El Coll de Panissars i del Portús, són els dos passos més baixos de tot el Pirineu.
Al costat del monestir, trobem la via romana amb les plaques que informen de les distàncies.

BIBLIOGRAFIA USADA

Llibret del Gat “Alberada” i llibret “Coneguem el nostre patrimoni tot caminant” i portals, webs d’internet i particulars i revista L’Esquerda de la Bastida

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article