La processó de la Tramuntana

Articles de difusió del patrimoni arquitectònic, natural o immaterial de la Jonquera

Patrimoni

La processó de la Tramuntana. Imatge d'arxiu.
La processó de la Tramuntana. Imatge d'arxiu. | Josep Ribas - Falgués Fotografia
Un dels pelegrinatges locals que millor es conserva  és l ‘anomenada “Processó de la Tramuntana”.  Té origen al poble de Cantallops i va des d’aquest petit municipi fins al veïnat de Requesens, dins el terme municipal de la Jonquera.

ELS ORIGENS

Aquesta processó s’inicià arran del vot solemne fet pel consell municipal de Figueres l’any 1612, després d’una epidèmia de pesta que havia assolat la comarca durant deu anys i que cessà, segons es va creure, gràcies a la intercessió de la Mare de Déu.

El romiatge tenia per objecte demanar la presència de la tramuntana, perquè purifiqués l’aire i eliminés les miasmes que infestaven la plana empordanesa.

A l’Empordà la tramuntana havia tingut una importància agrícola i sanitària molt gran, ja que en depenien les collites i bona part de la salut de les persones i el bestiar.

Aquest romiatge durava tres dies i es feia cada primer diumenge de juny o per la Pasqua del Pentacosta. Era organitzat per la confraria de la Puríssima Sang de Figueres, que tenia la seu a la capella de Sant Sebastià, annexa al primitiu hospital de la població. Al llarg de la vintena de quilòmetres que separen Figueres de Requesens anava passant per diferents pobles, on era rebuda i acompanyada pel terme municipal per les autoritats religioses i civils, i s’engruixia amb nous romeus. A l’arribar al santuari, es cantava una salve i, ja de nit, s’encenia una gran foguera que, en veure-la des del pla, era contestada des dels pobles de la comarca amb altres focs i repics de campanes. L’endemà se celebraven els oficis divins i el santuari alimentava de franc els pelegrins (a la Cantina), que hi feien gran festa. El dimarts la processó emprenia la tornada. En arribar la processó a Figueres, era rebuda amb gran festa, fins a entrar a l’església parroquial de Sant Pere, on es cantava una salve que posava el punt i final al romiatge.

EVOLUCIÓ

La Processó de la Tramuntana es va celebrar fins el 1868. La Revolució de Setembre i de la Tercera Guerra Carlina la van fer pràcticament desaparèixer i amb ella la decadència del santuari. La capella del Castell de Requesens havia estat restaurada igual que tot el castell i la processó va derivar cap a la fortalesa. No va ser fins després de la guerra civil que els pelegrinatges dels pobles es reiniciaren de nou cap al santuari del veïnat.
Pocs anys després l’Ajuntament de Cantallops va traslladar la festa al 24 de juny per no coincidir amb la de Santa Llúcia a la Jonquera.

En l’actualitat els romeus surten de Cantallops cap a les 8 del matí i una dona porta la Mare de Déu dels Dolors en braços (hi ha llista d’espera per fer-ho), tot seguint la pista forestal, que restarà tallada al trànsit de vehicles un temps prudencial per no molestar els que hi pugen a peu.

Al coll del Madàs es fa un descans i quan s’arriba a l’oratori, unes pedres que trobem a la dreta de la pista, un punt en el qual ja es veu el castell i el veïnat, es canta la Salve i es continua resant el rosari fins a la font de ferro (les pipes), lloc on el personal aprofita per fer una parada per prendre forces. A l’arribar al veïnat es canta la salve i es deixa la imatge de la M. D. dels Dolors a l’església. Més tard es fa la missa on es canten el goigs de la M.D. de Requesens.

Tothom té la taula parada en els llocs de costum, cada any les famílies o grups van al mateix lloc, prop de les fonts, la plaça, sota els castanyers, on faran un bon àpat, conversaran, ballaran sardanes...

Als voltants de la 7 de la tarda, la mateixa dona porta la imatge de la M.D. en braços encapçala els pelegrins en el camí de tornada cap a Cantallops, tot resant la part del rosari que faltava i en arribar a l’oratori es canta la salve com a comiat.

La processó és rebuda a Cantallops tal com a la sortida, amb un repicament de campanes fins que es torna la M.D. a l’església parroquial de Sant Esteve.

CURIOSITATS

El 1864 la Processó de la Tramuntana va inspirar Damas Calvet una peça de teatre costumista en català, “La Romería de Recasens”.
A finals del segle XIX els comtes de Peralada van fer imprimir goigs a la Mare de Déu de Requesens.
Per Sant Joan el poble de Cantallops queda pràcticament buit, no s’hi veu ningú pels carrers.

BIBLIOGRAFIA

• Lluís Serrano i Jiménez, “Aspectes i particularitats entre Cantallops i Requesens”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 32 (1999), 243-262.
• Ramon Boix “La processó de Requesens” - Article publicat al web: www.lajonquera.com/Avall.htm (2004)
• L'Esquerda de la Bastida 105 - 1 de juliol de 2010

Comentaris

Lluís Serrano Cantallops
1.
La Processó de la Tramuntana es va celebrar fins el 1868 i l'organitzava la Confraria de la Puríssima Sang de Figueres. La processó de Cantallops com la de Mollet estan relacionades amb calendari Pasqual. Mollet de Peralada pugen el dissabte següent de Pasqua i Cantallops hi pujaven per Pentecosta, també dita cinquagesma o pasqua granada. Per això, els de Cantallops hi pujaven un Sant Crist i una imatge Mare de Déu dels Dolors. Encara avui hi pugen la Dolorosa. En el anys de la dictadura de Primo de Rivera es va decidir traslladar-la al dia de Sant Joan, celebrant-se així un dia que no lliga amb la lògica original. Els molletencs hi pugen un Sant Crist. El Santuari de Requesens, parròquia de Cantallops (després de 1447, quan s’extingí la parròquia local) va ser un punt de devoció mariana molt important. Altres pobles de l’Empordà i el Rosselló també hi acudien.

Comenta aquest article