El campanar, les campanes i el rellotge de l’església de Santa Maria de la Jonquera

Articles de difusió del patrimoni natural i arquitectònic de la Jonquera

Patrimoni

Postals del campanar de la Jonquera
Postals del campanar de la Jonquera | Editorial
Les esglésies construïdes els primers segles del cristianisme no tenien campanars. Les petites campanes que a l'època romana hi havia a les esglésies, eren sostingudes sobre un espadat instal·lat damunt la seva façana principal. No és fins els segles VIII que es coneix el bastiment de campanars.

Va ser a partir dels s. XI, XII i XIII que es començaren a fondre campanes de major grandària i quan, segons la importància dels temples, es començaren a construir les majors torres o campanars. No cal ni dir que a les catedrals, monestirs i esglésies de municipis importants és a on s'elevaren els principals i que donaven cabuda i sostenien a les campanes de major volum, propiciant que en algunes de les esglésies més importants s'hi arribessin a construir fins a nou campanars.

Del nostre modest campanar, aixecat a la façana principal de l'església, element de la vella església romànica, l'historiador Albert Compte, n'assenyala el 1362 com a data de la seva fundació en un gravat de la Jonquera de Beulieu, el més antic conegut i ens mostra que l'església parroquial, en temps dels reis catòlica, constava com d'altres de l'Empordà, d'una sola nau, capelles laterals i un campanar de base quadrada acabat en punxa.

La forma del campanar és de base quadrada i s'enlaira així fins a la primera cornisa. En aquest tram hi ha unes espitlleres que serveixen per donar llum a l'escala interior i en una d'elles s'hi llegeix la data de 1661.

A partir d'aquí pren una forma octogonal (vuit costats); amb quatre grans finestrals oberts als quatre vents i unes gàrgoles, esculpides en pedra.

La part culminant del campanar data de l'any 1933 i la constitueix una segona cornisa, decorada amb vuit boles de pedra i l'estructura metàl·lica de les campanes del rellotge.

CAMPANES

Les batallades de les nostres campanes, des de fa segles, han convocat als jonquerencs a les diferents pràctiques religioses que s'han anat realitzant a la vila. Amb tocs variats i pausats, anunciant les misses, rosaris i toc d'àngelus, a vegades repicant alegrement amb els tocs de batejos i casaments o amb els més pausats i tristos per la defunció o l'enterrament d'algun veí (tocar a morts).

També, amb convinguts i diferents tocs, han advertit o convocat a la nostra població per successos importants o de perill (focs, aiguats) i per invasions de tropes militars sofertes en les diferents confrontacions bèl·liques que per ser terra fronterera, al llarg dels anys ha sofert la nostra vila. Amb un diferent toc es convocava el sometent format a la vila (tocar a sometent)

En el transcurs dels s. XVI i XVII es va imposar el privilegi que el cap de l'exèrcit que prenia una població podia apropiar-se de les campanes a fi de fondre-les per a fer canons. A voltes podien ser recobrades pel poble mitjançant un pagament.

Que se sàpiga, les nostres campanes, almenys en dues ocasions, s'han vist penjar i despenjar del campanar. En el transcurs de la Guerra Gran, 1793-1795, en una nova invasió de les tropes franceses, aquestes efectuaren diverses destrosses a la Casa de la Vila i a l'Església emportant-se'n les campanes i el rellotge. Durant la Guerra Civil espanyola, 1936-1939, fou destruït l'interior de l'Església Parroquial i les quatre campanes varen ser llançades daltabaix del campanar. Va deixar escrit Lluís Vila, en el Butlletí de l'ACEJ núm. 12 de l'any 1983: "Per fer saltar la campana grossa, va ser necessari engrandir el finestral que dóna al carrer de la Torre; encara es veuen els senyals de la reparació de la finestra que més tard es va fer. Per esmorteir el xoc amb el sol, es col·locaren un tou de feixines de bruc sota la finestra, però el pes de la grossa campana les esmicolà a terra i ella va quedar esbardellada en uns quants trossos".

L'any 1945, en el transcurs de la primera Festa Major que es cuidà d'organitzar la Societat de Socors Mutus La Unió Jonquerenca, a les 21 hores del dia 7 de setembre, varen ser inaugurades amb la benedicció solemne les dues noves campanes a les quals se les hi va posar els noms de "MARIA" i "LLÚCIA". Amb el repic de les mateixes s'anuncià la Festa de la Nativitat de la Verge Maria, patrona de la vila.
Per finalitzar, esmentar que la campana considerada la més gran del món de les tocades és la "Tzar Kolohol" de Moscou en el Kremlin, que fou fosa el 1733 i està sobre una plataforma i utilitzada com a capella. La més gran d'Alemanya es troba a la Catedral de Colònia amb un pes de 27 tones. La de Sant Pere de Roma pesa 9 tones, la de Viena 17 tones i la de l'església del Sagrat Cor de Montmartre, la major de França, pesa 18 tones.

RELLOTGE

Es té notícia dels primers rellotges de sol ja 740 anys a.C. si bé altres fons el situen 600 anys a.C. Foren igualment primers instruments de mesuratge, els rellotges d'aigua, de sorra i d'oli.
Cap a la fi dels s.XIII i començament del s. XIV aparegueren rellotges de torre en temples i edificis públics accionats per contrapesos que donaven les hores amb campanes.

A Catalunya el primer rellotge de torre va ser el de la Catedral de Barcelona, anomenat "seny de les hores" i que data de l'any 1393. A Espanya el pioner va ser el de Sevilla l'any 1396.

L'evidència que fa més de dos segles la Jonquera disposava de rellotge públic, és el fet que l'any 1753 es cita a un tal Joan Llosent, cirurgià, com a encarregat de les campanes i el rellotge.

L'any 1917 es fa menció escrita que el rector d'Agullana es compromet amb l'Ajuntament de la Jonquera a reparar el rellotge públic, "satisfent el Consistori, les despeses ocasionades, una vegada el rellotge funcioni amb regularitat". Es desconeix el seu emplaçament. El més probable és que fos a la façana de la Casa de la Vila.

El gener de l'any 1933, el Consistori jonquerenc acordà l'adquisició d'un rellotge públic que serà instal·lat al campanar "a l'ésser aquest el lloc més adequat", així com efectuar les obres necessàries per a la col·locació d'una torre de ferro forjat al capdamunt del campanar.

El setembre d'aquest mateix any s'efectua la compra a la firma francesa L.Terraillon&Cie de Perringny d'un rellotge de torre, de primera qualitat, mogut per pesos, compost de tres cossos de rodament amb toc d'hores, amb repetició i dues esferes transparents. Aquestes esferes, col·locades i sostingudes dins el seu cos metàl·lic original, pintat de color verd, encara avui senyalen les hores, amb el funcionament d'un nou rellotge de mecanisme electrònic.

El cost de la compra i despeses del muntador de la mateixa firma venedora fou de 17.891,80 francs francesos, que al canvi del 46,905%, equivalgueren a 8.392,15 pessetes. Les altres despeses que va ocasionar aquesta compra es varen desglossar de la següent manera:

Drets de duana i despeses de despatx: 1.910,05 pts
Construcció de la torre de ferro forjat: 1.170,95 pts
Plànols arquitecte: 150,00 pts
Mestre d'obres, jornals i materials: 1.229,25 pts
Carreter pel transport del material: 13,50 pts
Picapedrer pel subministre de les pedres treballades: 170,00 pts
A *Josep Paris pels jornals d'ajuda de muntatge i col·locació: 100,55 pts TOTAL: 13.136,45 pts
(*Josep Paris, fou al llarg de molts anys, l'encarregat de la conservació i reparació del rellotge).

Cal esmentar les restes d'un antic rellotge de sol instal·lat a la façana sud de l'església i que és ben visible encara des de la plaça del darrere.
Com a curiositat, assenyalar que Portbou va adquirir el seu primer rellotge públic a la mateixa firma francesa L.Terraillon&Cie, efectuant-se la seva inauguració el dia 25 de desembre de l'any 1927.

Joan Budó i Bagués - Abril de 2013
Publicat a L'Esquerda de la Bastida 143

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article