Acaben les obres de recuperació del pantà de Requesens

Els treballs han fet visitable el paratge i hi han adaptat l'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda

Patrimoni

El pantà ja està restaurat
El pantà ja està restaurat | Esteve Carrera/El Punt Avui
L’última fase de treballs que s’està duent a terme a la resclosa de Requesens no només torna a fer visitable aquest paratge emblemàtic, sinó que hi permetrà ara l’accés de visitants amb cadira de rodes, en un sector situat al cor del paratge natural de l’Albera. Tal com explica El Punt Avui, entre els anys 2016 i 2017 ja es va netejar l’embassament (retirada del material que tapava el vas de la resclosa, dels llots, els rocs i el brancatge acumulats que pràcticament havien fet desaparèixer la làmina d’aigua). A la presa s’hi van instal·lar dues comportes per regular les avingudes pròpies de la muntanya, i a l’entrada dels dos torrents que alimenten la resclosa –el de Coll Pregon i el de la Font de la Primavera– s’hi van construir dos dics de retenció de sediments amb fusta de castanyer de la mateixa finca. I després es va recuperar la vegetació de ribera i zones humides de l’entorn de la resclosa que potencien l’interès ecològic de disposar d’una important massa d’aigua al mig de la muntanya.

Els treballs han estat coordinats per la direcció del paratge –sota la tutela del Departament de Territori i Sostenibilitat–, i les diferents fases d’execució han estat supervisades per l’ACA i de l’Àrea d’Acció Territorial de la Diputació de Girona. El pressupost per al conjunt de les actuacions és d’uns 115.000 euros (incloent-hi treballs de millora de la vegetació de ribera a l’Anyet), que ha tingut el finançament de l’Obra Social La Caixa.

Situat entre el castell i el veïnat de Requesens, l’origen de l’embassament es remunta al segle XIX: la resclosa va ser construïda per iniciativa de Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada, amb finalitats ornamentals, com a complement de la reconstrucció del castell de Requesens inaugurada al 1899.

D’ornament a serradora
El paratge es va adequar amb una bassa creada amb una presa i envoltada de plantes i arbres exòtics, segons els criteris estètics de l’època. Als anys vint el nou propietari (un noble amb el títol deduque del infantado i enginyer forestal) va tenir la idea de reconvertir aquella zona d’aigua per donar-li una funció industrial: es va realçar la paret i instal·lar una canonada per alimentar una central elèctrica i una serradora instal·lades més avall. El conjunt va funcionar uns trenta anys, fins que es va aturar als anys seixanta i va caure en l’abandó, fet que va provocar que la vegetació i els sediments gairebé fessin desaparèixer el rastre del petit pantà.

Font: El Punt Avui

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article