El dany col·lateral d'unes rutes molt marcades per la història

Els polissons immigrants detectats en una quinzena de camions tenen França com a destí

Successos

Imatge d'arxiu, del primer camió interceptat a la Jonquera
Imatge d'arxiu, del primer camió interceptat a la Jonquera | Infojonquera
A principis d’any era un fenomen completament inèdit, però en els últims quatre mesos s’ha convertit en un degoteig constant que ha centrat l’atenció de tots els mitjans. Des del primer cas, que es va detectar el 9 de febrer, fins a l’últim, que va ser la setmana passada, la Policia Nacional espanyola ha interceptat una vuitantena d’immigrants il·legals que viatjaven amagats al remolc de 14 camions de gran tonatge (bona part dels quals s’han descobert a l’Alt Empordà). I segons ha avançat el setmanari Hora Nova, tots tenien el mateix perfil: joves originaris de l’Àfrica nord-oriental que procedien de la frontera francoitaliana.

Però quin era el seu destí final? Són aquests polissons els protagonistes d’una mena d’envaïment? I és aquest afer un motiu de preocupació? El coordinador de Fronteres Terrestres de la demarcació de Girona, el comissari Luís César Suanzes, respon amb contundència: no, «no hi ha cap tipus d’invasió estrangera» i no és un motiu de preocupació, sinó un «dany col·lateral», perquè el destí final d’aquests nouvinguts és França.

Segons explica el mateix Suanzes, l’origen del problema rau a Ventimiglia, un municipi italià que està a tocar de Niça i que és la principal ruta d’entrada d’Europa al sud de França. La zona és una gran àrea d’aparcament de tràilers com la de la Jonquera: els xofers (que es dirigeixen a França, a l’Estat espanyol o a països com el Marroc o Algèria) hi arriben, si han de fer despatxos els fan, i descansen el període obligatori abans de reprendre el viatge.

Allà hi ha una bossa d’immigrants sense papers força gran, similar a la de Ceuta o Melilla, que s’instal·len en campaments il·legals semblants als que hi ha al pas de Calais de França (al canal de la Manxa) per entrar al Regne Unit. En aquest cas, però, són bàsicament eritreus, sudanesos i afganesos que esperen poder entrar a França. «Els camions arriben allà, estacionen i, mentre els xofers dormen, es dutxen, mengen, o el que sigui, molts cops són els mateixos immigrants que miren si les portes estan obertes, o si hi ha lones per entrar pels laterals; i es camuflen entre la càrrega», explica el comissari. I afegeix que «altres cops hi ha alguns individus amb pocs escrúpols que, per una quantitat de diners normalment no gaire gran (entre 50 i 100 euros), s’ofereixen a introduir-los en algun camió».

A més, els enganyen i els diuen que quan estiguin a França i el camió s’aturi ells mateixos els obriran les portes perquè puguin baixar, i això no passa mai. Perquè «un cop han cobrat i els han posat a dins, si t’he vist no me’n recordo!», lamenta Suanzes. I el que passa és que «el camió agafa ruta per l’autopista, normalment ja no paren fins que arriben a Girona, o fan una parada mínima per carregar combustible, i quan es planten aquí i s’aturen a l’àrea de descans de la Jonquera, a Figueres, o als peatges a velocitat reduïda, els conductors comencen a sentir fressa; perquè els individus fa 12, 14 o 20 hores que estan allà dins, veuen que no els en treu ningú, i ja pensen que passa alguna cosa». És aleshores quan els xofers s’aturen i, en adonar-se que porten els passatgers indesitjats, alerten les forces policials.

Ni quatre hores aquí
Quan arriben al lloc dels fets, després de treure els immigrants dels remolcs i donar-los l’atenció que necessiten, el primer que fa la Policia Nacional és prendre declaració als conductors, que sempre els solen explicar que han seguit les mateixes rutines a la frontera francoitaliana. «Però estem convençuts que els xofers no hi tenen res a veure. O sigui, que no és una xarxa de tràfic clandestí d’immigrants, sinó que és allà a Ventimiglia on pugen per si sols, o els enganyen aquesta gent sense escrúpols», assegura el màxim responsable de la policia fronterera gironina.

Davant d’aquesta situació, l’Estat espanyol aplica el tractat de readmissió que té subscrit amb el Govern francès, i com que està demostrat que els immigrants han entrat irregularment des de França, en un termini de 4 hores (o 12 si és una readmissió passiva), els tornen a la policia de fronteres gala. Una policia que, per la seva banda, també fa tots els tràmits per retornar els immigrants a Itàlia, ja que a França també hi havien entrat irregularment.

Dany col·lateral
El coordinador de les fronteres terrestres gironí recorda que el fenomen és nou. «Altres anys potser s’havien detectat, esporàdicament un o dos camions; però no amb aquesta continuïtat», diu. Però tot i això matisa que «tampoc és una cosa extraordinària, perquè estem parlant de 14 camions en quatre mesos». Admet que potser n’arriba algun més que no es detecta, però es mostra convençut que «quan els immigrants surten se’n van corrents d’Espanya, perquè no volen estar aquí».

En aquest sentit, Suanzes assegura que «no és un tema d’afectació important ni preocupant», sinó un mal col·lateral, perquè «el desig d’aquesta gent és anar a França, que és on ells deuen tenir el seu suport familiar, d’amics o del que sigui, per resistir irregularment fins que puguin ser regularitzats».

El comissari atribueix aquest fet a qüestions culturals i històriques. «Tots aquests sudanesos, afganesos i eritreus tenen els seus llaços culturals i els seus recolzaments a França, i ells volen anar a França», argumenta, tot exemplificant: «Nosaltres aquí què és el que tenim més? Marroquins. Per què? Perquè som la frontera natural, i el que ens entra és del centre d’Àfrica perquè Espanya va ser una antiga colònia de Guinea. Són rutes d’immigració diferents».

En aquest sentit, explica que «els que de veritat tenen un problema són Itàlia i França», motiu pel qual les seves policies ja estan treballant en una línia d’investigació per aclarir què passa a Ventimiglia. Des del Govern espanyol, però, aquesta mateixa setmana el delegat a Catalunya, Enric Millo, ha assegurat que els controls que es fan actualment ja funcionen i que no es plantegen reforçar-los.

El problema de l'estiu
Però més enllà de la qüestió legal i estructural, Suanzes alerta que amb el bon temps s’hi ha afegit un altre problema: «Fins ara, com que era hivern, al camió s’hi anava calentet. Però ara que arriba l’estiu, a dins del remolc la temperatura puja, i en l’últim camió que vam intervenir a la Jonquera [el 18 d’abril], de les 12 persones que hi havia tres tenien símptomes de dificultat respiratòria». Els agents els van haver de traslladar a l’Hospital de Figueres i, un cop recuperats, els van tornar a la Jonquera per tornar-los a França.

Font: Hora Nova

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article