Pep Camps inaugura 'Per sempre més, ànimes marcades' al MUME

Es tracta d'una instal·lació artística que es podrà visitar fins el 18 de novembre

Cultura

Hi ha fets, hi ha marques que mai desapareixeran, es queden suspeses en el temps, en  l'aire, en l'herència.
Hi ha marques que fan tuf de mort, altres d’absència. Deixar enrere tota una vida, família, amics, llocs. Només queda el record que punxa com espines de ferro a la trinxera.
Són marques imposades, forçades, plenes d'humiliació, d'estupidesa i d'ignorància. Imposades per la força de les armes i de la por.
En record de totes aquelles ànimes que fugiren pels nostres paisatges i per a totes aquelles que encara ho fan en altres paratges.
Siguem capaços de tenir la força i la dignitat de purificar aquestes ànimes marcades.

Així és com el pintor gironí Pep Camps introdueix la seva mostra de pintura-instal·lació Per sempre més, ànimes marcades, gestada aquest 2018 a Parlavà (Baix Empordà). Una exposició que s'inaugurarà demà al migdia (12 h) a l'Espai-hall del Museu Memorial de l'Exili (MUME), on es podrà visitar fins el 18 de novembre.

La instal·lació artística planteja una incursió reflexiva en una Europa, la d’avui, que és el resultat d’una herència dual: construcció i destrucció, cultura i barbàrie, llums i ombres. Escenes figuratives que s’entreveuen darrere d'unes línies verticals que creen una certa distorsió visual, evoquen aquestes ambivalències polítiques, socials, culturals i morals que es troben en l’origen de la conformació tant de l’esfera pública col·lectiva, com de l’espai més íntim i personal. 

Al seu torn, una mena de cortinatge de papers relligats precàriament s’avantposa a una percepció visual còmoda de l’obra pictòrica. Com si es tractés d’un mur quasi translúcid, el muntatge es perfila com una barrera que insinua la pervivència d’una memòria indigesta. Taques sobre paper, quasi espectrals, anuncien l’aflicció per unes absències doloroses. El treball de dol resta pendent de fer i s’imposa, per contra, una obsessió per quelcom que no acaba de passar, alimentada, a més, per les incerteses del present i el futur immediat.

Sobre l'autor

Pep Camps (Girona, 1962) va estudiar Història de l'Art a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha exposat a Barcelona, Madrid, València, Bangkok i altres ciutats de França i Itàlia. Des de l'any 2000 és professor a l'Escola Municipal d'Art de Girona.

Art i memòria. Propostes artístiques contemporànies
Aquest espai es dedica a la mostra periòdica de propostes artístiques contemporànies que tenen com eix del seu treball les relacions entre l’art i la memòria -individual i col·lectiva- associada a fets històrics i polítics. En aquest sentit, es dóna prioritat a aquelles obres que, a partir d’un esguard documental, emotiu i reflexiu, tenen en consideració la funció i influència que poden exercir la memòria i la figura del testimoni tant en la comprensió de la història del segle XX, com en una possible aproximació crítica a la complexitat del món actual.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article