“Impressionava sentir roncar el foc”

Enric Ricart Voluntari ADF Les Salines

Enric Ricart
Enric Ricart | Infojonquera.cat
Enric, ens pots explicar des de quan ets voluntari de l’ADF de Les Salines?
Ara fa uns quatre o cinc anys m’ho van proposar, els hi faltava gent.

Quines funcions té l’ADF forestal i quanta gent sou?
Ajudar-nos entre tots i a tothom que ho necessiti així que es produeix un incendi a la zona. Actualment devem ser unes 15 persones.

De quin material disposeu? Teniu formació?
Bàsicament tenim cubes d’aigua per portar a remolc dels cotxes o tractors, motobombes per extreure aigua i mangueres. Al principi vam fer una mica de formació i nocions bàsiques sobre què fer i com actuar.

Quan vas rebre l’avís per ajudar el dia 22?
Aquell diumenge era a Bàscara. A la 1.15 h.  ja em van trucar per avisar-me. Al principi no m’ho volia creure, només de pensar amb el vent que feia!

Què és el primer que fas?
De seguida vaig venir aquí al mas de Can Salvi (Can Martí de la Burra). Vaig enganxar aquesta cuba que veus i a les dues i quart ja estava a la cruïlla de la N2 amb el camí del veïnat de Sant Julià. El foc ja era als dos costats de la carretera i autopista i ja es veia a venir que allò seria gros. No es podia respirar i amb prou feina t’hi veies.

I després?
Tot passava molt ràpid. A les tres de la tarda ens donen l’avís de retirar-nos cap al parc de bombers de la Jonquera. Quan vaig arribar ja hi havia en Josep Rigau de l’ADF i en Jordi Montalat i en Benet, bombers que tenien el dia lliure. Intentem arreglar una cuba que té problemes i tot seguit anem cap a l’Estrada i cap al Riberal. En aquell moment el foc arribava a la carretera d’Agullana, a Can Romans. Allà vam actuar en una zona de camps i oliveres i ens moviem en funció de com avançava el foc, però la nostra cuba és molt limitada, només té una autonomia de tres minuts. Poc després arribaven les cubes d’en Robert Baserba de Can Romans i la d’en Josep Rigau. Ens reorganitzem com podem. S’afegeixen al grup en David Ceballos i prenem la decisió d’anar cap a la carretera de Darnius i intentar aturar el foc en una zona d’un còrrec. Però el foc ja ocupava els dos costats de la carretera.

Vau passar por en algun moment?
No pots sentir por perquè ni tens temps de pensar-hi però si que recordo que quan passava entre els dos focs em va venir al cap que si el meu cotxe, o el tractor d’en Rigau que venia darrera meu es paraven allà, estàvem perduts. L’escalfor del foc entrava dins el cotxe.

Recordes algun moment especial?
Quan senties avançar el foc i ho feia molt ràpidament impressionava sentir com roncava.

I casa teva?
Força bè. La zona ha quedat com una illa protegida pels camps i perquè el bosc de l’entorn més proper era net. Vam tenir sort perquè quan era fosc i el foc encara era a prop no teniem llum ni grup, i no podia treure aigua del pou.

Alguna cosa per afegir?
Sí, que els bombers que venien de fora van fer bè la seva feina però no els seus caps, especialment el dia 23, i notaves que no coneixien el territori. Me’n vaig adonar sobretot el dia 23 quan estàvem sols amb ells davant d’un rebrot del foc al Mas de Can Genís.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article