“Em va despertar la calor del foc”

Hicham Benguedim “Samir” Afectat pel foc del 22 de juliol de 2012

Hicham Benguedim “Samir”
Hicham Benguedim “Samir” | Infojonquera.cat
Samir, des de quan ets a la Jonquera i a què et dediques?
Fa dotze anys que estic visquent a la Jonquera, però estic dormint al bosc, en un bunquer a la zona dels Querols. Abans havia treballat en la recollida d’escombraries fins que em van donar de baixa per depressió. Ara tambè faig alguna feineta com a enquestador a la frontera.

On eres el dia del foc?
Aquell dia estava al búnquer, precisament estava dormint després d’haver pres la medicina antidepressiva.

Com te’n vas enterar o com et va “enxampar” l’incendi?
Em vaig despertar perquè començava a sentir molta calor, Vaig pensar “què passa?, “perquè avui tanta calor?”

Com reacciones i què és el primer què fas?
Vaig obrir la porta del búnquer i ja vaig veure que hi havia molt de fum i flames, moltes flames.Vaig reaccionar amb molta por, em vaig posar a cridar, “em moriré”, va entrar molt de fum al bunquer i vaig reaccionar sortint de pressa i corrent d’allà, sabent que potser em moriria, però tampoc em podia quedar allà. Vaig començar a córrer en direcció al poble.

Qui és la primera persona que t’ajuda i cap a on et dirigeixes?
Sense parar de córrer arribo al “túnel” de La Caixa i arribo a l’aparcament. Allà vaig continuar corrent fins arribar al bar 2001. Allà vaig caure del dolor de les cremades i la policia local em va venir a socórrer. Allà hi havia un cotxe de bombers i correns em porten fins al CAP Dr. Subirós.

I després?
Allà em fan les primeres cures. Van fer el que van poder amb el que tenien, recordo que em van posar unes cremes i gel per rebaixar el dolor. Fetes les primeres cures m’envien cap al parc de bombers on hi havia les ambulàncies, on vaig arribar caminant. Des de la Jonquera m’envien a l’Hospital de Figueres per acabar de curar-me de les cremades i les ferides de córrer descalç. I des d’allà a la Vall d’Hebron, on hi estat 24 dies ingresat. Des d’aleshores torno a viure al búnquer.

Tinc entés que has sol·licitat ajuda i no te la poden donar. És així? Per què?
Em diuen que sí que em poden ajudar amb la medicació habitual i tambè amb una crema especial per a les cremades. Però jo voldria que m’ajudessin més, de moment les ajudes que rebo són a través dels serveis socials.

Què més voldries exactament?
Voldria alguna ajuda econòmica per poder sobreviure, ningú em contractarà per a res en aquest estat. Ara he rebut l’ajuda dels amics musulmans, ja que fins ara érem al ramadà, però això ja s’ha acabat, però jo voldria viure com una persona, no en un búnquer en aquest estat. Voldria poder llogar una habitació.

Alguna cosa més per afegir?
Tot plegat ha estat un xoc per a mí i psicològicament ha estat molt dur per a mí. Encara ara m’aixeco alterat per la situació viscuda. Tambè vull donar les gràcies a tothom que fins ara m’ha ajudat, com ara en Juan Céspedes, el regidor de l’Ajuntament que tambè s’ha ofert, i a vosté que m’està entrevistant i molt especialment la Mònica, la noia de l’Ajuntament que m’està ajudant en la compra de la medicació.

Comentaris

JUAN CÉSPEDES MARTÍNEZ LA JONQUERA
1.

EL "REGIDOR DE L'AJUNTAMENT QUE TAMBÈ S'HA OFERT" ES EL DEL PP DE LA JONQUERA Y SE LLAMA: ILUSTRÍSIMO SR. ÁNGEL BOTANA, PORQUE LAS PERSONAS DEL PP Y SUS VOTANTES TAMBIÉN TIENEN CORAZÓN.

Comenta aquest article