“Malgrat tot, encara sort que això ens va passar aquí a la Jonquera”

Família Santos López Afectats pel foc del 22 de juliol de 2012

La família Santos López davant del televisor, l´únic electrodomèstic que es va salvar de les flames el 22 de juliol
La família Santos López davant del televisor, l´únic electrodomèstic que es va salvar de les flames el 22 de juliol | Infojonquera.cat
Quan vau rebre el primer avís del foc?
(Tere) Jo treballava a la fleca i devia ser cap al migdia quan vaig veure que en Nacho, del bar, sortia al carrer a parlar amb altra gent. Em vaig imaginar que passava alguna cosa i vaig sortir a demanar-los què succeïa. I em van fer veure el fum que venia de cap al Portús.

Explica’ns com van anar les coses a partir d’aquest moment.
(Tere) Vaig estar treballant fins que el meu marit, en Manolo, em va venir a buscar quan ja plegava, que era cap a les 2 del migdia. Just aquell dia, com que estàvem sols, volíem fer una barbacoa al pati, però veient la columna de fum i el vent que feia ja no ens hi vam voler posar. Però com vèiem cap a on anava el fum estàvem tranquils, semblava que el foc aniria per l’altre costat de muntanya. Recordo que només arribar a casa vaig pujar a dalt per canviar-me de roba. No havia passat gaire estona que va ser treure el cap per la finestra i ja  està: vaig veure que el foc venia per aquesta part de la muntanya. Vaig cridar “Manolo, que tenemos el fuego aquí ya”. Ens vam començar a preparar pel que pogués ser, sobretot en Manolo.
(Manolo) Allò no anava bé. Vaig agafar la manguera i em vaig dedicar a anar mullant el pati, les parets, el teulat. Cada vegada hi havia més fum i ja vèiem a venir que ens passaria a prop.

Quan van arribar les primeres flames? Com va entrar el foc a casa vostra?
(Manolo) No sé l’hora. Només sé que va venir en Mario, el veí, a veure si necessitàvem ajuda i aquí es va quedar. Vam baixar les persianes i tancar finestres. Jo estava per la part de fora fins que vaig poder aguantar, cada vegada feien més mal els ulls, portàvem una tovallola molla per tapar-nos la boca i amb prou feina respiraves. Va arribar un moment que no es podia aguantar més, vaig entrar a casa a baix, al garatge, i la Tere es va quedar a dalt. L’aire començava a ser asfixiant.
(Tere) De cop i volta les flames arribaven a aquests arbres d’aquí darrere el pati, el foc feia un soroll horrorós, entre que feia molt vent i el fum. Era com un tornado que cremava i de cop vaig sentir com que es trencava alguna cosa.
(Manolo) Era la finestra del garatge. Va entrar una bola de foc per la finestra que em va obligar a sortir corrent cap a fora.
(Tere) Vaig baixar corrent cap a baix i estava tan nerviosa que no sabia ni sortir de casa. Teníem la porta del menjador, la que dóna al davant, tancada amb clau i no la sabia trobar. Aleshores en Mario des de fora, veient la situació, va començar a donar cops a la porta des de fora però no podia obrir. Van ser els nervis perquè resulta que la porta corredissa estava oberta, però ni jo, ni en Manolo ni en Mario, no ens en vam enrecordar. Al final vaig aconseguir-ho i en sortir al carrer recordo trobar-me un mosso que em va dir que em refugiés a casa: no vaig saber ni dir-li que la casa es cremava de com n’estava jo d’espantada.
(Manolo) Va arribar el meu cunyat per ajudar-nos, i mentre intentava tancar la porta del garatge perquè el foc no entrés a l’habitatge, i que no hi havia manera de tancar-la, va ser quan es va fer mal al braç i a la cella.

I no vau trucar els bombers?
(Tere) No agafaven el telèfon. Vaig trucar a la meva filla, que just aquell dia era a Camprodon, per explicar-li la situació. Ella mateixa va trucar en Sepe, regidor a l’Ajuntament, per demanar-li ajuda urgentment, li va explicar que s’estava cremant la casa i que necessitàvem els bombers, que estaven al parc. Al cap d’una estona ja arribava un camió però el foc ja havia cremat mitja casa, anava molt ràpid.
(Manolo) No hi vam poder fer res. Va començar a arribar gent, assabentats del que passava. Recordo que l’Antonio Lanero ens va fer allunyar una mica de la casa i resguardar-nos ja que ens deia que hi havia perill que explotés alguna cosa. I també la Mariluz, que volia que anéssim a casa seva.

I després de passar el foc?
(Tere) Va ser una gran decepció, l’endemà tot feia pudor de cremat. Els electrodomèstics s’havien fos per la calor, la roba es desfeia, tot estava ennegrit pel fum i la cendra, les parets molles pels bombers, s’hi veien els rajols, el sostre de guix que queia... Va ser tan trist... Jo estava una mica com absent.

En quina quantitat calculeu les pèrdues de l’incendi?
(Manolo) Deixant a part els treballs de les obres, fusteria o instal·ladors, jo crec que uns 45.000 euros.
(Tere) Sense comptar amb la roba, o els àlbums de fotografies que teníem al garatge, que es pot dir que els hem perdut tots, només ha quedat alguna foto. L’única cosa que es va salvar va ser la tele, i això que va quedar bruta i molla, però mira, està com nova.

Les assegurances han assumit el que els tocava?
(Manolo) S’han portat molt i molt bé, era de La Caixa, estem molt contents.
(Tere) Però és que tot el poble s’ha portat molt bé. Aquí ha vingut gent que ni coneixia, tothom ha ajudat, estic orgullosa de la Jonquera, els veïns ens han deixat els garatges per deixar-hi coses mentre duraven les obres, o ens han deixat connectar la llum, hem rebut donacions de tot tipus, electrodomèstics, mobles, ens han fet arribar el que podien, també diners. De tot. Ens hem sentit molt ajudats.

Què més voleu dir als lectors?
(Tere) Voldria agrair molt tot el que han fet per nosaltres la família, els amics, totes les dones que van venir a ajudar a treure les coses de la casa, els veïns, l’alcaldessa, l’Ajuntament, la brigada, la Policia local i els Mossos d’Esquadra de la Jonquera. Uns i altres, mentre feien les obres, passaven per davant de casa per vigilar-la. Gràcies a tots, i dir-vos que la nit de cap d’any ja vam poder menjar els raïms de la sort aquí casa. Ara ja hi estem instal·lats plenament.

Ivan Sanz Tusell
Gener de 2013

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article