Capçalera grossa

Dilluns, 18 de juny de 2018

InfoJonquera

PREVISIÓ D'AVUI

Màxima: 29 Cº
Mínima: 18 Cº
Matí
1.png
Tarda
1.png
PREVISIÓ DE DEMÀ

Màxima: 30 Cº
Mínima: 19 Cº
Matí
1.png
Tarda
1.png

Dimarts, 30.8.2016 13:00h Patrimoni

Articles de difusió del patrimoni arquitectònic, natural o immaterial de la Jonquera


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vot)
carregant Carregant


Imatge nocturna del Llobregat d'Empordà a l'alçada de les escoles
© Josep Ribas

El Llobregat al seu pas pel casc urbà el 18 d'octubre de 2005
© Infojonquera.cat

Típica imatge del Llobregat a la Jonquera en un aiguat de tardor, amb els arbres encara sense perdre la fulla
© Josep Ribas - Falgués Fotografia




Notícies relacionades

El Llobregat d’Empordà és un riu curt, afluent de la Muga, neix al pic del Llobregat, passa per la Jonquera i rep les aigües del vessant sud de l’Albera, tinguent com a afluents el riu de Guilla, l’Orlina, el Ricardell, Merdançà i la riera de Torrelles.
És un riu de règim pluvial, nodrit tan sols per les pluges de tardor i de primavera amb un cabal mínim o gairebé nul a l’estiu.

DESCRIPCIÓ DEL TRAM JONQUERENC

El riu neix a la falda de ponent del Puig del Llobregat (925 msnm), un vessant ombrívol cobert per un bosc de faigs i roures dins el terme municipal de la Jonquera. Aviat perd alçada i en arribar a la zona del Mas de l’Illa s’endinsa en l’engorjat granític del Fitó i el Fitonell, creant els salts d’aigua que porten el mateix nom, a més d’un conjunt de gorgues polides sobre el granit de la zona. Aquest és el tram més salvatge i atractiu en quant a orografia, seguint una direcció d’est cap a oest fins arribar al pont d’Espanya. Aquesta zona se la coneix com Les Ferreries i el riu passa escortat a banda i banda per la carretera i l’autopista. A partir d’aquí el riu suavitza el seu desnivell i ja pren una direcció de nord-sud. Després d’aquest tram, el Llobregat descendeix cap a la Jonquera amb només algun salt d’aigua poc destacable i amb un gran volum de sorra provinent dels moviments de les obres del TGV i del Túnel.
El riu canvia els grans rocs granítics del llit i els vorals per una grava igualment granítica que acabarà esdevenint sorra quan arriba a l’alçada de la zona duanera. Poc a poc el riu va eixamplant-se i alhora va rebent l’aigua de petits torrents com el del Forn del Vidre, Sant Julià, les Vinyes i els Carols per la banda esquerra, mentre que per la dreta ho faran els del Mas Brugat, Can Conxa, Santa Llúcia i Cumanera. Sovint han estat aquests torrents els que, abans de desguassar al Llobregat, han creat problemes a la Jonquera durant els temporals d’aigua típcs de tardor o de primavera.
És també en aquest tram més proper al casc urbà quan el riu ha sofert més la intervenció humana, sobretot per mitjà de rescloses.
A partir de la confluència del Llobregat i la riera de Cumanera, el riu entra en el terme municipal d’Agullana i es podria considerar que en aquest punt comença el tram baix, fins arribar a desguassar a la Muga, a l’alçada de Peralada.

ÚS DEL RIU

Si deixem de banda els ponts que creuen el riu, ja siguin de l’Ap7, la N2, o recentment les vies del TGV, la intervenció més notable en el riu per part de l’home són les rescloses construïdes en diferents trams. Algunes d’elles tenen més de tres-cents anys i el seu objectiu era aconseguir embassar aigua per al rec d’horts, prats, mantenir els pous d’aigua i fins i tot per fer funcionar molins fariners. Actualment encara podem trobar les restes ben conservades de la resclosa d’en Roura, la del Mas Morató, la del Molí d’en Grau, la d’en Rivas, la d’en Bosch (darrera la Societat), la piscina o resclosa (darrera correus), la del Molí d’en Maurici, Mas Pobre, Molí d’en Laporta, l’Illa d’en Llanés i Prat de l’Illa.
Fins a mitjans del segle passat, algunes d’aquestes rescloses eren usades com a piscines durant l’estiu tot i que la majoria dels jonquerencs preferien acostar-se a les gorgues naturals més properes al casc urbà. L’envernissada, prop de l’antiga duana, n’era una. Actualment està tapada de sorra.
Una altra freqüentada pels veïns era el “Gurgural”, però dos accidents mortals van fer que progressivament es deixés de banda.

PROJECTES DIVERSOS

El riu ha estat objecte de diversos projectes fallits, que buscaven sobretot, trobar una solució a la manca d’aigua per al suministre humà, especialment els mesos d’estiu. Un primer projecte que afectava al riu de forma important data dels anys trenta del segle passat, quan es va projectar construir una presa a la zona del Gurgural. No es va fer mai i es va recomanar, com a alternativa, construir rescloses més petites.
Més tard va aparéixer un estudi per fer una presa a la zona del Salt del Fitó, que tampoc va prosperar, i fins i tot a la riera de Querols.
L’any 1999 l’Ajuntament de la Jonquera va redactar un primer esborrany de cobriment de la riera que afectava el tram comprés entre l’actual resclosa de correus i el pont de La Caixa.
Finalment es va desestimar i es va optar per un projecte molt més respectuós amb la riera. Així l’any 2001 s’aprovava defintitivament la primera fase de convertir el Llobregat en un espai de lleure en el tram urbà comprés entre el pont de La Caixa i la zona de l’actual guarderia. De moment però només s’ha executat la primera fase d’un projecte global més ambiciós.

FAUNA I FLORA

Pel que fa a la diversitat biològica, cal dir que és un riu poblat per les típiques espècies de riu català, però amb predomini del barb de muntanya a la zona més alta, barb roig, bagra comuna als trams més baixos. En concret, s’hi han descrit 12 espécies de peixos, però només 5 d’autòctones. Amb freqüència molt variable i en funció de trams també hi trobem anguiles, serps d’aigua, salamandres, gripaus, granotes i crancs de riu americans. També s’hi ha detectat la presència esporàdica de la llúdriga, fruit de la reintroducció feta als aiguamolls de l’Empordà a finals dels anys 90.
Les ribes estan plenes de la vegetació de ribera, com ara verns i pollancres i multitut d’ocells, com ara ànecs.
La construcció de la depuradora del Portús l’any 2006 i l’ampliació de la depuradora de la Jonquera l’any 2009, han aconseguit que l’aigua del riu sigui molt més neta i no tant carregada de nitrats. Aquest fet ha ajudat molt a millorar les espècies que viuen al riu i del riu.

CURIOSITATS

Els canyissars de la zona del Llobregat al seu pas per Cabanes, poc abans de desguassar a la Muga, tenen fama de fer créixer un tipus de canya idònia que és molt preciada en la construcció de llengüetes per a instruments musicals per la seva flexibilitat, duresa i lleugeresa.
L'escriptor del Portús Joan Tocabens va escrire la novel·la "Quan sagna el Llobregat", inspirada en els entorns del Puig del Llobregat i el riu que hi neix. L'obra va ser, a mé,s premi Ciutat de Perpinyà l'any 1985. Una novel·la que ens introdueixe en un món d'intriga i contraban, aventures, baralles, sang... però també amistat, contemplació en un entorn de que transcorre al Llobregat i els paisatges que ens envolten.

AIGUATS HISTÒRICS

Tinguent en compte que el riu Llobregat es troba en una zona de clima mediterrani, els lectors ja es poden imaginar que això és sinòmin d’aiguats de tardor i primavera. El llobregat n’és un clar exemple, incentivat a més per l’entorn muntanyenc i per travessar un casc urbà.
Un dels aiguats més recordats és el de Sant Miquel, l’any 1913, de conseqüències veritablement catastròfiques. Van desaparéixer camins, carros i animals. La festa Major, que aleshores es celebrava el 6 d’octubre, es va suspendre. No hi va haver desgràcies personals.
L'aiguat del setembre de 1972 o el de Sant Eduard, l’any 1986, també se’ls recorda encara avui. Aquest darrer va tirar murs i va faltar poc perquè el riu passés per sobre l’actual pont de la Caixa, a més de deixar arrassada i plena de sorra la piscina municipal. Es van desbordar els córrecs de Roc de Miradones i Can Conxa, inundant comerços del carrer Major el primer i inundant cases particulars el segon. La riera de Santa Llúcia també es va desbordar.
Altres aiguats força importants s’han anat repetint, el de 1987 i recentment es recorda l’aiguat de l’11 d’abril de 2002 i el del 18 d’octubre de 2005. L'11 d’octubre de 2010 el LLobregat ens va recordar que el seu historial d’inundacions es va repetint.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Recull, recerca i exposició de la informació: L’Esquerda de la Bastida + Infojonquera.cat
Altres textos publicats per l’Esquerda:
• La Jonquera d’Albert Compte - Quaderns de la Revista de Girona - Abril 1990
• El Llobregat d’Empordà o de Muga de Josep Laporta - Esquerda de la Bastida Núm. 14 - Setembre 1997
• L’aigua a la Jonquera de Ramon Boix - Esquerda de la Bastida Núm. 18 - Setembre de 1998
• Els peixos dels rius del vessant sud de l’Albera de Joan Budó - Esquerda de la Bastida Núm. 19 - Desembre 1998
• Recull històric de les rescloses de la Jonquera de Joan Budó - Esquerda de la Bastida Núm. 26 - Setembre 2000
• La Jonquera, imatges del segle XX - Esquerda de la Bastida Núm. 28 - Febrer de 2001
• Les inundacions de l’11 d’abril - Esquerda de la Bastida Núm. 35 - Abril de 2002
• La Cabanyada de l'Empordà- Llibret de l'Ajuntament de Cabanes- Juny de 2007
• El Llobregat d'Empordà: un riu curt, mediterrani i propens als aiguats d'octubre - Esquerda de la Bastida Núm. 109 - Novembre de 2010


Lectures 3966 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de moderació

  Previsualitza

La direcció de InfoJonquera es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

Entrevista

“Convocar un referèndum no és delicte”

Carles Puigdemont President Generalitat de Catalunya

“Convocar un referèndum no és delicte”
publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

Enquesta

"Els mitjans de comunicació, en general, tracten prou bé la Jonquera?"


33%



45%



13%



9%




Vots 135 vots


publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

Editorial

Per una major projecció de la vaca de l'Albera

Quan l'any 2000 l'Ajuntament de la Jonquera va aprovar una moció, en la qual es demanava iniciar un projecte de recuperació per evitar l'extinció de la vaca de l'Albera, començava un veritable compte enrere. Llegir més

publicitat

giny

Oferta Laboral

Fotografies

  • Nevada i retencions a la Jonquera

  • Jornada de promoció per als dos sèniors del CP Jonquerenc

  • MIC 2018, a Les Forques

  • MIC 2018, a Les Forques

  • Nevada i retencions a la Jonquera

  • MIC 2018, a Les Forques

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • La Jonquera de Festa Major 2016

    Festa Major 2016 (I)

  • Nevada i retencions a la Jonquera

  • Nevada i retencions a la Jonquera

  • Nevada i retencions a la Jonquera

  • Carnaval 2018

  • Carnaval 2018

  • Nevada i retencions a la Jonquera

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • Carnaval 2018

  • Sant Joan 2014 a Cantallops

    Sant Joan a Cantallops

  • Cantem? Cantem ! 2016

  • La Jonquera de Festa Major 2016

    Festa Major 2016 (I)

En paper

Més articles

Enllaços

Opinions

Vídeos


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya