Excursió de La Vajol al santuari de Les Salines
Amb només 500 m. de desnivell i 6 km gaudirem de 4 boscos ben diferents
Més enllà del seu interès històric i patrimonial, aquesta excursió a tocar de la Jonquera amaga un altre valor afegit: permet travessar quatre tipologies de bosc ben representatives dels paisatges forestals del Pirineu oriental, cadascuna condicionada per l'altitud, l'orientació i, en algun cas, també per la intervenció humana.
El primer tram de la ruta (inici a 595 m), des de la carretera entre Coll de Manrella i La Vajol fins al Coll de Lli, discorre sota un magnífic castanyerar. Els castanyers, introduïts i afavorits des de fa segles per l'activitat humana, han estat una font de recursos fonamental per a les comunitats de muntanya, tant per la producció de fruit com de fusta. A la tardor, aquest sector es transforma en un dels racons acolorits de la zona.
Si feu aquesta excursió a la tardor podeu aprofitar per complementar-la (segons dates) gaudint de la cuina i les jornades dedicades a la castanya que s’organitzen en alguns restaurants de Maçanet de Cabrenys.
La ruta travessa aquest bosc de castanyers (Foto: IST).
Superat el Coll de Lli i en direcció al Coll de la Biga, el paisatge canvia progressivament i dona pas a un alzinar de muntanya. Les alzines, adaptades a condicions més seques i assolellades, conformen un bosc dens i persistent, característic de les zones de transició entre el clima mediterrani i l'ambient més humit de les muntanyes.
En aquest tram podrem apropar-nos, si ho desitgem, fins a les runes del Castell de Cabrera i gaudir en determinats punts de magnífiques panoràmiques sobre la plana Empordanesa, la Jonquera en el seu extrem sud i molt especialment sobre Maçanet de Cabrenys.
Bosc d’alzines a tocar del castell de Cabrera (Foto: IST).
A partir del Coll de la Biga, el sender s'endinsa en una extensa massa de coníferes. Es tracta principalment d'una espècie molt semblant al pi roig, però que no és pròpia d'aquest sector del Pirineu. La seva presència és conseqüència de les campanyes de repoblació forestal impulsades durant les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat, quan moltes vessants despoblades o degradades van ser reforestades amb l'objectiu de fixar el sòl i augmentar la superfície arbrada.
Bosc de coníferes, de pi molt similar al pi roig, però es tracta d’una repoblació forestal amb una espècie no autòctona (Foto: IST).
Finalment, en el darrer tram abans d'arribar al Santuari de les Salines (1.060 m), especialment als entorns de la riera de les Salines, apareix un dels ambients més sorprenents de la jornada: una petita però espectacular fageda. La combinació de l'orientació obaga, la humitat aportada pel curs d'aigua i una temperatura més fresca permeten el desenvolupament d'aquest bosc atlàntic, poc habitual a l'Alt Empordà. El faig ofereix ombra i frescor durant els mesos d'estiu i desplega una explosió de colors ocres i rogencs quan arriba la tardor.
Fageda de Les salines, entre el santuari i el repetidor del Moixeró (Foto: IST).
Així, en només 6 quilòmetres i 500 metres de desnivell, l'excursionista té l'oportunitat de passar del castanyerar a l'alzinar, de l'alzinar a la pineda de repoblació i, finalment, a la fageda, un recorregut vegetal que reflecteix la gran diversitat ecològica que caracteritza el massís de les Salines.
Aquest mosaic forestal és també un recordatori de com la muntanya és un espai viu i canviant, modelat tant pels factors naturals com per l'activitat humana. En aquest sentit, la ruta entre la Vajol i el Santuari de les Salines no només és una caminada entre fronteres i memòria històrica, sinó també un viatge a través dels diferents paisatges forestals que defineixen l'extrem oriental dels Pirineus.
Un cop al santuari, si teniu sort i us trobeu amb els voluntaris que estan restaurant la teulada (com va ser el nostre cas), us podran obrir l’església i visitar-la. No oblideu visitar la font dels Tres Raigs, sota el santuari.
En un dels baixos del santuari hi ha habilitat el refugi lliure gestionat pel Centre Excursionista Empordanès.
Trobareu el track de la ruta via wikiloc en aquest enllaç. Aquí sota, us deixem el plànol que marca l’inici de la ruta (a la carretera de Coll de Manrella, a La Vajol, i el final, al Santuari).
Caminada que es realitza en aproximadament un parell d’hores (de pujada) i una hora i poc més de baixada. Força costeruda.
El Santuari de les Salines, entre la llegenda i la devoció popular
L'arribada al Santuari de la Mare de Déu de les Salines representa el punt culminant de l'excursió. Situat en un entorn privilegiat, envoltat de fagedes i a tocar de la riera de les Salines, aquest indret és molt més que un simple refugi de muntanya: és un espai carregat d'història, tradicions i llegendes.
El mateix nom de les Salines té un origen ben singular. Segons expliquen els plafons informatius del santuari, fa referència al fet que antigament en aquest indret es donava sal al bestiar que aprofitava aquestes pastures de muntanya. La sal era un element indispensable per a l'alimentació dels animals i el topònim n'ha conservat la memòria fins als nostres dies.
Interior de l’església del santuari de Les Salines (Foto: IST).
Els orígens de la devoció es remunten al segle XIII. L'any 1271, els habitants de Maçanet de Cabrenys hi van bastir una primera capella dedicada a la Mare de Déu, perquè, segons recullen les fonts antigues, «s'hi obraven molts miracles». Pocs anys després, el 1275, s'hi va establir un capellà i més endavant també un ermità, fet que va consolidar el lloc com un important centre de pelegrinatge tant per als habitants de l'Empordà com del Vallespir.
La tradició popular explica que la imatge original de la Mare de Déu va ser trobada a la cova propera per uns pastors i un toro, motiu pel qual la Cova de les Salines, situada a poca distància del santuari, continua essent un dels espais més emblemàtics de l'indret.
La imatge venerada fins fa pocs anys tampoc va estar exempta d'incidències. La talla del segle XIX, obra de l'escultor maçanetenc Josep Verdaguer, va ser robada l'any 2011. L'actual imatge és una reproducció de l'anterior.
L'edifici que avui contemplen els excursionistes és fruit de diverses reformes efectuades entre els segles XVII i XX. El conjunt està format per la capella, l'antiga hostatgeria i el refugi, que encara avui acull caminadors i participants dels tradicionals aplecs.
Als voltants del santuari també hi trobem diversos elements d'interès, com ara la Font de la Cova i la Font dels Tres Raigs, ideals per fer una pausa abans d'emprendre el retorn cap a la Vajol.
Els aplecs de les Salines
La vinculació emocional entre aquest espai i els pobles de banda i banda de la frontera es manté viva gràcies als aplecs que encara s'hi celebren cada any. El més conegut és el de la Mare de Déu de les Salines, que té lloc el primer diumenge d'agost, però també destaca l'aplec de Sant Isidre, que se celebra el 15 de maig o el diumenge més proper.
Aquests aplecs mantenen viu el caràcter de lloc de trobada i germanor que el santuari ha tingut durant segles, en un territori on les muntanyes han estat més sovint un nexe d'unió que no pas una frontera.
Aquest conjunt d'històries i tradicions converteix la ruta de la Vajol al Santuari de les Salines en una experiència especialment completa: caminem entre castanyers, alzinars, pinedes i fagedes; resseguim els passos de l'exili republicà; descobrim vestigis medievals; i acabem endinsant-nos en un dels santuaris més estimats de l'Alt Empordà i el Vallespir. Una excursió que demostra que, de vegades, els camins més propers amaguen els relats més extraordinaris.
El que més ens ha agradat i el que menys
El que menys: que en comptes de pi roig, que s’hauria adaptat perfectament a la zona, anys enrere s’hagués optat per repoblar amb coníferes no autòctones. Ruta costeruda des del primer moment. Quina llàstima no trobar-nos el restaurant i hostal obert com s’havia ofert anys enrere, on servien dinars i esmorzars de pa amb tomàquet amb embotits, formatges i carns a la brasa. Fins i tot arrossos de muntanya durant un temps!
El que més: possiblement hi ha poques rutes al Pirineu que en tant poc desnivell i tan poca distància pugui’s travessar 4 tipologies de bosc ben diferenciades.
Excursió tranquil·la, majoritàriament a l’ombra dels boscos esmentats, de gran interès a nivell de patrimoni religiós, històric (rutes de l’exili i castell de Cabrera) i paisatgístic. Arribada a un espai espiritual i de boscos frondosos entorn el santuari, a tocar de la riera de Les Salines.
Consell final: si teniu ganes de caminar més i us queden prou forces, des del Santuari (1.060 m) podeu arrodonir l’excursió pujant al cim de Les Salines (1.333 m) o del Moixer (1.444 m). Cal estar en forma, això sí.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari