Sant Julià dels Torts

Articles de difusió del patrimoni històric, arquitectònic i natural de la Jonquera

Patrimoni

Ermita de Sant Julià dels Torts en una imatge d'arxiu
Ermita de Sant Julià dels Torts en una imatge d'arxiu | Arxiu Infojonquera.cat

L’ermita de Sant Julià dels Torts es troba situada en un replà granític al nord-oest de la Jonquera. En el vessant sud del Puig de Calmelles (736 m.) i a una alçada de 450 metres, hi trobem aquesta ermita que destaca visualment d’entre una espessa massa boscosa d’alzines. Sant Julià va ser la parròquia del veïnat que porta el mateix nom i que era constituït per diverses masies escampades pel vessant de la muntanya, bàsicament entre els colls del Portell i el de Panissars.

És esmentada en diferents documents del segle XIII però el més antic que s’ha trobat que en fa referència és del segle XI, concretament de l’11 d’abril de 1087. El document és una definició dels alous que reconeix posseir injustament i que es troben situats a diferents llocs, entre els quals la parròquia de Sant Julià. Aquest document és a l’arxiu d’escriptures de Santa Maria de Vilabertran.

La situació de la capella de Sant Julià la converteix en un autèntic mirador de la Jonquera i la vall del Llobregat i les masies del veïnat. Des d’aquest punt podem observar, al nord, el fort de Bellaguarda, i les masies de la muntanya. Cap a llevant el Puigneulós, Rocabertí i la serra del calze. Cap al sud la plana de l’Empordà amb la badia de Roses, la serra del Montgrí. El paratge és molt tranquil, ombrívol i poc freqüentat, idoni per visitar, relaxar-se i passar-hi una bona estona.

PARATGE NATURAL D'INTERÈS LOCAL

La muntanya de Sant Julià dels Torts (ermita inclosa) van ser declarats Paratge Natural d'Interés Local de la muntanya de Sant Julià i Salt del Fitó. La mesura es va aprovar l'octubre de 2001 la declaració va ser una iniciativa innovadora al país, ja que no constava que cap altre municipi hagués fet aquell mateix pas d'aval institucional a nivell local. Avui la declaració i protecció estan regulades pel Pla General d'Ordenació Urbana de la Jonquera.

CONSTRUCCIÓ I ESTRUCTURA

Presenta testimonis de dues etapes constructives ben diferenciades ja que es tracta d’un edifici preromànic o romànic primitiu (segle X) en el qual s’hi va fer una reconstrucció important en el període romànic tardà (segles XII/XIII).

Joan Boada i Homs en va fer un acurat estudi i una extensa descripció tant en el seu llibre L’arquitectura medieval de l’Empordà, com posteriorment al volum L’Empordà de l’Enciclopèdia Catalunya Romànica.

La transcripció diu així: "L’església és d’una sola nau amb volta de canó en els primers metres de la part occidental i la resta de perfil apuntat; també la volta de l’absis és de canó al primer tram i la resta apuntada; aquest absis consta d’un primer tram rectangular i després acaba en semicercle. El paviment, de llambordes rectangulars, eleva el seu nivell vers l’absis per mitjà de graons. A migdia de la nau hi ha una finestra de doble biaix amb la particularitat de tenir un arc de mig punt en el seu vessant extern, i a l’interior pren forma rectangular. A l’exterior, damunt el mur de ponent es dreça una espadanya de tres pilars, de carreus escairats, sense arcades. Al mur de migdia hi ha la portalada amb tres arcades de mig punt amb una llinda grossa i un timpà llis i mostra una gran sobrietat. Aquesta portada i la façana de migdia corresponen a les reformes del període romànic tardà (segles XII i XIII) a l’igual que la part apuntada de la volta i la part semicircular de l’absis. En època tardana s’hi va fer un altar lateral buidat en el gruix del mur de migdia, i a aquest mateix mur s’hi adossà la sagristia que comunica amb una porta amb el prebisteri.
Actualment a l’interior de l’església s’hi conserva la pica baptismal construïda en un sol bloc de pedra de granit, senzilla i sense ornamentació, sencera però erosionada.
Ja a l’exterior, darrere el mur nord hi havia un petit cementiri, dels que als anys 1920/30 en quedaven les restes d’algunes tombes però actualment no en queda cap vestigi."

DADES HISTÒRIQUES

Al segle XIII Sant Julià dels Torts s’esmenta en els homenatges que el cavaller Galcerán de Mont-Roig va retre al Bisbe de Girona per tenir en feu els delmes d’aquesta parròquia i d’altres de la rodalia: anys 1226, 1277 i 1280.
L’any 1270 Dalmau de Darnius ret homentage al bisbe de Girona per dos masos de Sant Julià dels Torts.
1279-1280: figura a la relació d’esglésies amb rendes pròpies que havien de contribuir a les croades amb l’impost de la dècima, si bé amb el nom de Sant Julià de Curtibus (transcripció errònia, per Turtibus).
Segle XIV: en els momenclàtors diocesans figura com a sufragania de la parròquia d’Agullana. A les relacions de final de l’esmentat segle apareix amb l’advocació a Sant Jaume, i no a Sant Julià, segurament per transcripció errònia.

HISTÒRIA RECENT

Fins a principis del segle XX s’hi celebrava la festa per la diada del Sant (el 7 de gener) a la qual hi assistien els veïns de la rodalia. Uns anys abans de la Guerra Civil la festa va traslladar-se a les cases del veïnat, en concret a Mas Morató fins que la Guerra Civil va tallar en sec la celebració i a partir d’aleshores se’n va perdre la tradició.

L’ermita va passar per un període d’oblit per part dels veïns i va iniciar un procés de deteriorament general però més greu a la teulada.

L’any 1978 s’hi van fer els primers treballs de consolidació urgent per part del Centre Excursionista Jonquerenc i per part del Grup d’Art i Treball de Figueres.

Posteriorment, un cop constituït el GAT de la Jonquera, va ser aquesta entitat qui va assumir les tasques de neteja de l’entorn, consolidació de l’edifici i la recuperació de la festa o aplec. Així doncs a la dècada dels anys 80 s’hi va celebrar un aplec entre els mesos d’octubre i setembre. Tot i el seu éxit inicial poc a poc va anar minvant l’assistència fins al punt de deixar-se de celebrar a partir de l’any 2000. Des del 2014 s'ha tornat a recuperar i es celebra el segon o tercer diumenge d'octubre.

Actualment l’estat de conservació no és òptim i presenta esquerdes a la façana de ponent que fan perillar l’estructura general de la nau i de la teulada. L'any 2001 a l’interior de l’ermita l’Ajuntament de la Jonquera hi va posar uns registres de guix que serviran per comprovar si les esquerdes existents tenen moviments.

Davant de l’església hi ha el mas de la capella, sense teulada, i que en conjunt presenta un estat de deteriorament important. A la part de ponent hi ha el prat on s’hi desenvolupava l’aplec i molt a prop, baixant uns pocs metres hi trobem la font del Tort. Aquesta font va ser recuperada i restaurada fa uns 20 anys però en l’actualitat en la visita realitzada el 29 de maig de 2009 el seu estat de conservació ja torna a ser molt precari.

QUI ÉS EL PROPIETARI

Sembla ser que cadastralment l’ermita de Sant Julià és propietat de l’Ajuntament de la Jonquera, però per contra no consta així en el registre de la propietat. De moment el seu propietari legítim sembla que és el Bisbat de Girona però existeix un edicte de l’any 1887 que sembla donar a entendre que el propietari és l’Ajuntament. L’edicte convoca a subhasta pública l’arrendament de les terres, la casa i el santuari, un fet que fa pensar que aleshores l’ermita ja era propietat de l’Ajuntament, i des d’aleshores no consta cap document de compra-venda.

COM ARRIBAR-HI

En vehicles 4x4 es pot arribar al peu mateix de l’ermita però amb altre tipus de vehicles també es pot arribar amb certes dificultats fins al mas Pous.
Per arribar-hi des de la Jonquera prendrem la carretera Nacional II en direcció al Portús, i just passat el pont de l’AP7, cap a l’esquerra, hi trobarem les indicacions. Passat el tram del riu i del pont de les vies del TGV la pista cimentada arriba a la zona dels planers del Mas Morató. Deixarem enrere Cal Tronc, el trencant del veïnat i del Mas Llong i finalment girem a l’esquerra camí del Mas Pous, ja situat als peus de l’ermita. A partir del Mas Pous només es pot accedir a l’ermita en vehicle 4x4 o a peu. Prova de les dificultats del camí són els dos vehicles abandonats que els visitants es trobaran en el trajecte fins aquest mas.. o potser hi són per deixadesa? En qualsevol cas la solitud del paratge en conjunt fa oblidar aquests dos inesperats acompanyants de ferro.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

La informació sobre Sant Julià dels Torts publicada en aquest web és còpia actualitzada d’un article de Josep Laporta i del llibret “Alberada” publicat pel Grup d’Art i Treball l’any 1997. A la vegada aquests es van servir dels textos publicats per Joan Badia Homs i el seu llibre “Arquitectura Medieval de l’Empordà”.

Textos publicats per la revista L’Esquerda:

• L’Esquerda de la Bastida núm. 13 (Josep Laporta - Juny de 1997).

• L’Esquerda de la Bastida núm. 73 (pàg. 8) (Novembre de 2007).

Ermita de Sant Julià dels Torts en una imatge d'arxiu
Plafó informatiu de Sant Julià dels Torts en una imatge d'arxiu
Vista de la façana nord de l'ermita de Sant Julià dels Torts

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article