Fa uns dies a Infojonquera informàvem del concurs convocat per l'Ajuntament de la Jonquera per a l'adjudicació del servei de comunicació, premsa i xarxes socials. Aquest és un servei creat fa un parell de legislatures i del qual se n'ha parlat poc o gens.

En el seu moment, i segons se'ns va comunicar informalment, l'objectiu era desviar i filtrar l'interès creixent i morbós per part de la premsa generalista que visitava el nostre poble captivada pel fenomen de la prostitució. Tots recordem programes en directe de moltes cadenes de televisió del país i d'arreu del món, per explicar i donar imatges de la situació. A tots se'ns va fer pesat i abusiu.

Per això el servei de premsa podia semblar justificat en aquell precís context. Així, quan sol·licitaven el parer de l'alcaldessa per donar veu al govern local, la trucada es desviava cap al servei de premsa acabat de crear. Qui volgués saber dades com ara el nombre de prostitutes, el nombre de clients o quantes sancions es posaven al dia, s'havia de trucar a l'empresa d'informació que en gestionava el servei.

Més endavant, els "altres mitjans" com Infojonquera també vam acabar sent derivats a aquest servei. Ja no només per la prostitució, sinó per a altres qüestions com ara el pressupost municipal. Havies de "barallar-te" amb la concessionària del servei d'informació. En el meu cas, de dues consultes fetes, una va resultar exitosa i a l'altra mai no em van resoldre la qüestió plantejada.

Han passat els anys i el servei de premsa s'ha anat consolidant. I ampliant. Tant atenen els mitjans de comunicació com fan la redacció de La Nostra Vila o gestionen les xarxes socials, a més redacten i fan difusió de notes de premsa (d'ara endavant NdP). Un darrer servei que a mi particularment ja en sembla massa "interessat" en explicar les coses de determinada manera.

Un exemple. Una de les últimes NdP rebudes per part de l'Ajuntament de la Jonquera va ser per informar de la inauguració de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra a la Jonquera.

D'aquella inauguració, doncs, a Infojonquera vam rebre dues NdP de Premsa: una de la Generalitat, titular de la instal·lació, i una de l'Ajuntament de la Jonquera, que entenc que no li tocava massa fer-ho. Totes dues tenien matisos i enfocaments diferents, encara que no pas contradictoris. A banda, vam tenir accés a la informació generada per l'Agència Catalana de Notícies (servei informatiu de creació pública, però amb subscripció de pagament). O sigui, en relitat es va acabar generant informació pública triplicada sobre el mateix esdeveniment.

Abans de continuar, és important remarcar que un Ajuntament de 3.400 habitants no està obligat a disposar d'un servei de premsa. Es fa per una qüestió de voluntat política. O sigui, que és una despesa prescindible. Si voleu, un luxe. I més encara el de la gestió de xarxes socials que, en altres municipis és una feina que fan els mateixos regidors.

El que sí que correspon a l'Ajuntament és informar dels edictes, bans municipals i del calendari de pagament dels impostos o taxes municipals. I en tot cas informar i difondre les ordenances municipals.

Per entendre'ns, no cal informar d'altres qüestions com ara "ruixar" un embornal per a controlar o "eliminar" el mosquit tigre. Aquesta és una tasca que cal fer igualment, per obligació, sense necessitat de fer-ne una NdP ni difondre-la per xarxes socials com si fos un mèrit.

En resum, sembla que el servei de premsa i de gestió de xarxes socials creat fa uns pocs anys s'ha anat ampliant en funcions. I continua creixent: darrerament s'ha creat una nova xarxa social per agrupar l'activitat cultural generada pel mateix consistori. Més feina? Doncs més despeses. Us convidem a llegir aquesta notícia on parlem del Lot B.

Quan divendres passat vaig tenir coneixement del nou concurs per a l'adjudicació del servei de comunicació, premsa i xarxes socials, i de la xifra que hi té previst destinar el nou equip de govern (de mitjana, uns 20.000 euros a l'any), he d'admetre que em va suposar una bona galleda d'aigua freda sobre el meu cap. Per cert, que ho vaig saber per una alerta informatitzada via internet, no pas perquè algun càrrec municipal m'ho fes saber.

I em va fer mal pel fet que fa uns pocs mesos, l'abril d'aquest 2024, l'equip de govern actual de l'Ajuntament de la Jonquera em comunicava la finalització de la partida publicitària que es destinava des de feia sis anys a Infojonquera. Em va saber molt de greu, però vaig entendre que un Ajuntament no té cap obligació ni necessitat de contractar publicitat en un mitjà de comunicació. Si a sobre és un anunci oficial, els mitjans estrictament locals no comptem per a res.

Ara bé, a mesura que ha anat passant el temps, he arribat a la conclusió que potser hi havia alguna altra intenció, però, vaja, només són intuïcions i no certeses. Perquè em sobta l'arbitrarietat amb què aquest equip de govern administra els recursos municipals. La realitat és que per a segons quins mitjans de comunicació, encara que faci trenta anys que funcionem, ja no hi ha cap suport, en canvi, mà lliure per a crear noves eines, això sí, si fa falta amb l'etiqueta i aval institucional de "servei públic imprescindible" amb càrrec a la hisenda municipal.

En resum: com a mitjà de comunicació local, independent i crític haurem de continuar confiant amb un finançament en forma de publicitat porta a porta, competint amb altres suports i reclams publicitaris establerts al municipi, i ara també competint amb una mena de conglomerat públic que inclou dos mitjans de comunicació (el web corporatiu municipal + La Nostra Vila), amb una mena d'agència de notícies local i dues potents xarxes socials (una institucional i una altra cultural). Tot aquest "conglomerat" ben assortit de recursos humans i econòmics.

Soc conscient que alguns jonquerencs potser penseu que això no va amb vosaltres, que no us afecta en absolut. I que en tot cas no us afecta directament a la vostra economia. I que benvinguda sigui la informació si és gratuïta.

Però perquè enteneu el meu enuig, imagineu-vos que teniu un negoci propi: un restaurant, per exemple. I d'un dia per altra l'Ajuntament justifica crear en un context determinat, un servei social de menjador social . Primer per a veïns pidolaires sense llar fixa. I funciona tan bé que després també hi conviden els jubilats que viuen sols. I més tard els nens de famílies amb pocs recursos, i més tard... I tot plegat acaba esdevenint una mena de restaurant popular de menú gratuït però amb el nom de menjador social. I al vostre restaurant us diuen que el vermut popular o el servei de càtering que us contractaven cada any, ara ja el faran les cuineres del menjador social, que ho fan molt bé.

Això seria una competència deslleial o no? Doncs això és el que entenc que està fent l'Ajuntament respecte als "altres mitjans" de comunicació que ja fa molts anys vam veure aquesta necessitat de comptar amb un canal d'informació pròpia per la Jonquera. Independent. Crític. Obert a les opinions de tothom qui ho desitgi, i no només al discurs oficial.

Amb els anys he anat descobrint que el fet de dirigir un mitjà de comunicació, per petit que sigui, és vist amb recels per part de qualsevol Govern. Potser amb la temptació de voler fer el mateix però al seu servei. Tot i així no entenen que no deixa de ser una responsabilitat que ve acompanyada de maldecaps i problemes. A vegades fins i tot amenaces judicials i querelles criminals per haver publicat tal o tal altre contingut, o per publicar una publicitat política el 2017.

No hi ha res que faci més mal que veure com altres fan servir recursos públics per crear des de 0 i a la seva mida i interessos, sense mirar si trepitgen el que ja fan altres, allò mateix que tu fa trenta anys has anat construint, a vegades amb uns suports que fan riure més que altra cosa. Però és igual, tens una vocació de servei públic suficient per resistir-ho gairebé tot. Gairebé fins que te'n canses i valores fer allò que se'n diu tirar la tovallola.

Quan arribi aquest dia, que sapigueu que hauran guanyat ells, no pas el poble. Però és clar, tot haurà estat legal, per descomptat. Tot ben justificat, perquè ja se n’han cuidat de vendre-ho com a un servei cada vegada més i més necessari. I tot en la direcció i ordre que més els convé.

Si us ha agradat llegir ‘Convidats a tirar la tovallola de la informació local’ també us pot interessar la lectura de Infojonquera, servei públic per convicció, recursos privats per obligació.