Editorial

Un any més, i ja en van 8, l’Ajuntament de la Jonquera informa que ha obtingut el segell InfoParticipa, i que ho fa amb l’aval d’un 90% dels indicadors de transparència assolits. Una xifra que es repeteix, que s’homologa a municipis com Calella, La Llagosta o Roses, i que s’ha convertit en argument habitual de comunicació institucional cada any en aquestes dates.

Però a Infojonquera ens fem una pregunta que rarament apareix en aquests comunicats: què passa amb el 10% que falta?

Perquè potser no és una qüestió menor. Sabem si aquest percentatge podria amagar informació important? Què és el que no entra en aquest índex?. El segell és impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona, que en mesura la informació publicada. Però… és fàcilment accessible, ràpida de consultar i s’entèn per al contribuent o el veí inquiet? Per a la gent gran?

Fa vuit anys que llegim la mateixa nota de premsa. Any rere any, percentatges elevats, autocomplaença i difusió a tots i cadascún dels canals oficials. Però la transparència no hauria de quedar reduïda a un exercici de compliment, segurament amb metodologia ben apresa i potser ben adaptada per a aconseguir-la any rere any, ni hauria d’esdevenir una estratègia de màrqueting polític.

Encara hi ha una altra qüestió de fons: per què ens hauríem de conformar amb un 90% de transparència? És cert que l’Ajuntament de la Jonquera ha avançat, sí, perquè l’any 2018 l’índex se situava en el 80%. Però també corre el risc d’instal·lar-se en la comoditat del notable alt. I en transparència en la qüestió pública i local, com en tantes altres coses, el notable no hauria de ser suficient.

Vuit anys després de fer-se públiques aquestes dades, la pregunta no és quan arribarem al 100%. La qüestió és per què encara no hi som. I de fet, ja que els contribuents hem de complir al 100% amb l’administració, potser que també els demanen que ells compleixin al 100% amb qüestions com la transparència.