No, el que publico avui a Infojonquera no és una notícia. Tampoc un article d’opinió i/o reflexió. És difícil d’explicar, perquè entre altres raons, els dubtes m’envaeixen a l’hora de definir el que ve en les ratlles següents. Em declaro incult creixent, obertament, del llenguatge administratiu. I ho dic sense cap vergonya.

Hi ha una realitat cada vegada més evident en moltes administracions públiques: els ciutadans entenem cada cop menys allò que l’administració decideix, aprova o tramita en nom del poble. I això és preocupant perquè moltes d’aquestes decisions afecten directament el dia a dia dels veïns i veïnes d’un municipi. Per exemple: quin és exactament el tipus d’IBI i tram impositiu que paguem a la Jonquera i en quin punt se situa respecte a altres municipis. Proporcionalment per sobre? Per sota ? És equitatiu? I així un llarg etcètera: des de les taxes de recollida de residus, l’impost de circulació del nostre vehicle, els guals, la retolació comercial... la llista és molt extensa.

Només cal mirar l’ordre del dia d’un ple municipal qualsevol de qualsevol municipi. Sense anar més lluny, el del proper Ple de l’Ajuntament de la Jonquera hi apareixen conceptes com “reconeixement extrajudicial de crèdit”, “contraprestacions econòmiques per al finançament de l’APEU”, “funció interventora” o “Pla Anual de Control Financer”. Expressions perfectament correctes des del punt de vista administratiu, però que per a la majoria de ciutadans resulten ben poc comprensibles. Finalment, si vols saber de què va, acabes “tirant” de la consulta directe de boca-orella amb “el teu consultor de confiança” dins l’administració.

I aquí neix el problema: costa saber exactament què es debatrà, què s’aprovarà i quines conseqüències tindrà tot plegat sobre la vida quotidiana del municipi. El ciutadà acaba llegint documents públics que, tot i ser formalment transparents, són gairebé opacs per a la lectura d’un ciutadà no habituat al llenguatge intern de l’administració, que possiblement sigui el del 95% de la població. O deixem-ho en la majoria de la població... 

Aquesta distància entre administradors públics i administrats no ha deixat de créixer amb els anys. D’una banda, hi ha un llenguatge administratiu cada vegada més tècnic, carregat de fórmules jurídiques, terminologia burocràtica i referències normatives. De l’altra, la protecció de dades personals o empresarials, absolutament necessària en molts casos, també ha contribuït a convertir molts expedients i acords en textos dels quals no en pots saber qui és l’afectat. Deixem-ho amb el “protagonista”.

El resultat és que moltes persones senten que l’administració parla un idioma propi. Un idioma reservat gairebé exclusivament a tècnics, funcionaris, juristes o persones molt habituades al funcionament intern dels ajuntaments: treballadors públics dins l’administració local, i els alcaldes i regidors del moment.

I això no passa només als plens municipals. Entendre unes bases d’un concurs públic, els criteris amb els quals s’han redactat, interpretar una licitació, seguir el redactat d’un contracte administratiu o fins i tot omplir determinats tràmits s’ha convertit sovint en una autèntica cursa d’obstacles. Més encara si s’han de fer digitalment, tendència a la qual t’aboca cada dia més l’administració. Per comprendre bé segons quins documents, pràcticament cal tenir coneixements específics en dret administratiu o en burocràcia pública. O alternativament per no trobar-se amb alguna sorpresa desagradable, cal recórrer a una assessoria especialitzada.

El més preocupant és que aquesta situació no canviarà a curt termini. Encara que no es digui obertament, a l’administració ja li està bé aquesta complexitat. Un entorn administratiu difícil d’entendre genera menys preguntes, menys qüestionaments i menys debat ciutadà. Moltes persones prefereixen callar abans de preguntar, per por a “quedar com un ignorant” davant d’un llenguatge que sembla reservat als experts.

Però la realitat és una altra: no som els ciutadans els incults. És el sistema administratiu qui, progressivament, s’ha anat allunyant del llenguatge comú. Per entendre l’arquitectura burocràtica de tràmits, decrets, informes i procediments cal estar-hi familiaritzat. Qui no ha treballat mai dins una administració o hi ha estat com a càrrec electe—o qui ja fa anys que en va sortir— difícilment pot seguir amb normalitat moltes de les qüestions que s’hi tracten.

Amb l’Ajuntament de la Jonquera, com tants altres, es dona per fet que compleix rigorosament amb totes les obligacions legals de publicitat i transparència administrativa. Segons el darrer segell Infoparticipa  impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona ho fa en el 90%. Però entre complir el tràmit i aconseguir que la ciutadania comprengui què es decidirà exactament en el Ple municipal de demà dijous hi ha una distància enorme. Feu la prova!