Torres i murs de la Jonquera
Articles de difusió del patrimoni natural, arquitectònic i tradicional de la Jonquera
A la Jonquera es van patir de valent les guerres carlines, com a tot l’Empordà. Per defensar la població dels atacs de les tropes carlines es va reforçar la muralla que envoltava el casc urbà i, entre altres, les torres de vigilància i defensa que encara avui es conserven: la del Serrat de la Plaça (al costat dels dipòsits de l’aigua), la de Carmanxel i la “torre del carre del Vidre”. Dins el casc urbà trobem la “torre de la Plaça de la Muralla” però aquesta és anterior a les guerres carlines. Tambè queden trams de murs defensius al carrer Migdia, Llatzaret i en algun pati de cases del carrer de les Alzines. Algunes d’aquestes torres deurien servir el 6 d’octubre del 1873 per resistir un atac de les forces carlistes del brigadier Auguet i les del general Savalls, que sumaven prop de 1.300 homes (Veure Esquerda núm. 111).
QUATRE TORRES I MURS DE DEFENSA
1 - La torre del Carmanxel (s. XVII, segons catàleg municipal del POUM), coneguda originalment amb el nom de “carabanxel”, queda situada a la part de llevant del casc urbà. Té forma tribolada i és la més gran de les tres. Es va construir amb murs de mamposteria i té espitlleres en tot el seu perímetre.
Situada en un punt elevat hauria d’haver tingut una funció de defensa avançada, o de “guaita” durant l’atac del 6 d’octubre de 1873.
2 - La torre del Serrat de la Plaça (s. XVIII) queda ubicada a l’altre costat del riu, a ponent, i està situada en un turó de vistes privilegiades. És de forma circular, construïda amb pedra del país, té espitlleres i és més alta que les altres, possiblement per comunicar o avisar. Podria ser que tingués funcions pràctiques durant les guerres carlines.
3 - La “torre de la Muralla” (s. XVII), a la plaça del mateix nom, formava part del recinte conegut com “la força”, però quedava situada en el centre d’un perímetre fortificat més ampli. Construida amb mur de mamposteria de pedra, actualment coronada amb una coberta de teula àrab, que formava part del conjunt de, com mínim, cinc torres més ja existents a la primera meitat del segle XVII, abans de les guerres carlines.
4 - La “torre del carrer del Vidre” (s. XVIII-XIX), situada al tram final del carrer del qual hereta el nom, és una torre construida amb mur de mamposteria de pedra, amb funcions de defensa o vigilància de planta circular. La seva importància s’ha de buscar, igual que els anteriors exemples, més que en la seva qualitat arquitectònica, en el context del sistema defensiu del poble.
ORÍGENS DE LA TORRE DEL SERRAT DE LA PLAÇA I CARMANXEL
En general hi ha molt poca informació a l’entorn d’aquestes torres però tot fa pensar que van ser construïdes durant els anys previs al conflicte entre els lliberals i els carlins, però no hi ha documentació que ho acrediti ni tampoc quan es van iniciar o finalitzar. Segons una crònica de l'època, es diu que durant el "Foc" del 6 d’octubre de 1873, la torre del Carmanxel no estava acabada: “A la Jonquera hi havia 300 homes mal armats que resistiren amb gran serenitat l’atac dels legitimistes, que llençaven contínuament granades de ma contra la torre dita del Carmanxel, a mig construir, que estava defensada per varis voluntaris: els morts, un d’ells anomenat “El llarch” i per dos valents germans, Àngel i Joan Ortiz, el primer capità de Milicians i el segon capità de colla, que resultaren ferits” (Veure Esquerda de la Bastida 124).
És possible que la torre del Carmanxel formés part d’un sistema revolucionari de transmissió d’avisos òptics, ja que des d’aquesta torre es podia iniciar o transmetre un missatge cap a altres torres altes que es visualitzaven entre sí. Es coneixia com a xarxa catalana de telegrafia òptica, i una línia d’aquesta xarxa unia Girona amb la Jonquera. Segons la història de la Telegrafia òptica de Catalunya, la torre n. 201 del ramal Barcelona-La Jonquera, era la torre de “casamachan”. Aquest nom fa pensar que es tracta de la torre del Carabanchel-Carmanxel.
Segons l’estudi “La telegrafia óptica en Cataluña. Estado de la cuestión”, de Antonio Aguilar Pérez, geògraf, i Gaspar Martínez Lorente, historiador, (2003), (http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-137.htm), diu i coincideix que en la línia de telegrafia òptica civil la Jonquera-Barcelona (acabada el setembre de 1850), hi ha l’estació 201 que estava situada a Casamachan, probablement a la fortificació del Carmanxel.
En un altre llibre publicat el 2004, “La telegrafia òptica de Catalunya”, de Lluís Len i Currius i de Jaume Perarnau i Llorens, s’afirma que estava a l’esmentada torre de Carmanxel, però, no es justifica com s’ha arribat a aquesta conclusió i per contra cal recordar que vint-i-tres anys més tard la torre del Carmanxel encara era a mig construir.
La següent estació, la 202, era a la muntanya de Mont-roig per enllaçar amb la 203 al castell de Figueres. Cal tenir present que des de les cases
dels carrers de la Torre, de Cantallops, Vidre, Rocaberti, Carmanxel i Llatzeret, es pot veure el castell i muntanya de Mont-roig i per tant la "Casamachan" podria haver estat a qualsevol d’aquests carrers.
QUÈ ERA LA XARXA CATALANA DE TELEGRAFIA ÒPTICA?
Aquest sistema permetia transmetre missatges molt més ràpidament que amb el correu a cavall. Aquesta xarxa va ser ideada pel Capità General de Catalunya Manuel Pavía i fou impulsada i acabada pel seu successor en el càrrec, el General Manuel Gutiérrez de la Concha. La raó de la seva construcció era la de facilitar la comunicació amb els pobles de l’interior del país i així poder combatre més eficaçment els rebels carlins. El disseny i la construcció de la xarxa fou encomanat al brigadier José Maria Mathé.
A la xarxa catalana de telegrafia òptica militar el telègraf estava situat al terrat de les torres (en altres llocs era a sobre un campanar o alguna construcció elevada). Tenia una bola que es podia moure verticalment i ocupar 5 posicions diferents i una barra situada a mitja alçada que podia girar i disposar-se en quatre orientacions. Cadascuna de les 20 combinacions resultants tenia un significat numèric. La successió de valors numèrics constituïa el missatge que era traduït amb un diccionari o codificador que nomes tenien les autoritats militars pertinents. Les torres de la línia anaven reproduint successivament les disposicions del telègraf que observaven (amb un petit telescopi) en les torres veïnes i així el missatge circulava fins al seu destí.
El disseny i construcció de la xarxa es va fer en dos anys del 1848 al 1849 i per tant no queda clar si en el cas de la Jonquera les torres van ser construïdes precisament en aquests anys, abans o més tard.
La xarxa va arribar a tenir unes 80 torres (segons dades wikipèdia catalana, però per altres fonts arribava a superar la xifra de 200) i una longitud de 800 km. Estava estructurada en línies radials que sortien de Barcelona. Les principals eren: la línia de Lleida, la de Solsona, la del Lluçanès (per Manresa), la de Vic i la de Girona-La Jonquera. Funcionà com a mínim durant 14 anys: des del 1848 fins el 1862 .
LES TORRES EN L’ACTUALITAT
La torre del Carmanxel, situada encara avui a la part més alta del casc urbà de la vila, va ser restaurada l’any 1999 per l’Ajuntament de la Jonquera. L’any 2001 la va cedir al Centre Excursionista Jonquerenc. A partir d’aquell any els seus interiors van ser condicionats com a refugi de muntanya per a senderistes que segueixen els GR11 o que volen inciar els GR2 o el Camí de Sant Jaume, (aquests dos darrers tenen inici precisament a la Jonquera). Actualment la gestió la fa directament l’Ajuntament. Segons el POUM de 2004 té la qualificació d’edifici d’interés.
Pel que fa a la torre del Serrat de la Plaça, anomenada popularment “Torre carlina”, va ser restaurada definitivament l’any 1998. Va ser remodelada, equipada amb il·luminació nocturna i funciona com a mirador del municipi de la Jonquera i el seu entorn. A nivell municipal, i segons el POUM de 2004, consta com a “Torre de defensa o vigilància” de planta circular i tres plantes d’alçada”. Té la qualificació d’”element d’interés”.
La “torre de la plaça de la Muralla”, situada en ple casc urbà i en la confluència dels carrers Sant Miquel, Alzines i la Torre, ha estat acabada de restaurar aquest any 2011 i és un punt emblemàtic i central del que fou el recinte emmurallat intern (La força) del casc antic de la Jonquera. Des de 2004 té la qualificació d’Espai d’Espectativa arqueològica.
La “torre adosada”, al carrer Rocaberti, també forma part d’una vivenda.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
• La darrera guerra carlina a la Jonquera. El foc del 6 d’octubre de 1873 d’Albert Compte i Enric Juan - Butlletí ACEJ Núm. 13 - Desembre de 1983
• Una visió de la Jonquera i els jonquerencs en els anys immediatament anteriors al Tractat dels Pirineus (Primera meitat S. XVII). Albert Compte i Enric Juan - Butlletí ACEJ Núm. 17 - 1986
• La fortificació de la vila l’any 1937. Els fets d’octubre de 1873 de Joan Budó Bagués - L’Esquerda de la Bastida núm. 25 - Juny de 2000
• Telegrafia òptica catalana - www.wikipedia.org - Octubre de 2011 http://ca.wikipedia.org/wiki/Telegrafia_%C3%B2ptica
• La telegrafia óptica en Cataluña - Estado de la cuestión - Universitat de Barcelona (Antonio Aguilar Pérez. Geógrafo. Universidad de Barcelona i Gaspar Martínez Lorente. Historiador. Universidad Complutense de Madrid) http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-137.htm
• Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i elements d’interès històric i artístic de la Jonquera. - Ajuntament de la Jonquera, text d’aprovació provisional - Març de 2004
• Sobre el patrimoni monumental de la Jonquera de Jordi Cabezas - L'Esquerda 122 - Desembre de 2011
• Més informació sobre el patrimoni monumental de la Jonquera de Ramon Boix- L'Esquerda 124 - Febrer de 2012
• Telegrafia òptica i el Carmanxel de Ramon Boix- L'Esquerda 133 - Novembre de 2012
QUATRE TORRES I MURS DE DEFENSA
1 - La torre del Carmanxel (s. XVII, segons catàleg municipal del POUM), coneguda originalment amb el nom de “carabanxel”, queda situada a la part de llevant del casc urbà. Té forma tribolada i és la més gran de les tres. Es va construir amb murs de mamposteria i té espitlleres en tot el seu perímetre.
Situada en un punt elevat hauria d’haver tingut una funció de defensa avançada, o de “guaita” durant l’atac del 6 d’octubre de 1873.
2 - La torre del Serrat de la Plaça (s. XVIII) queda ubicada a l’altre costat del riu, a ponent, i està situada en un turó de vistes privilegiades. És de forma circular, construïda amb pedra del país, té espitlleres i és més alta que les altres, possiblement per comunicar o avisar. Podria ser que tingués funcions pràctiques durant les guerres carlines.
3 - La “torre de la Muralla” (s. XVII), a la plaça del mateix nom, formava part del recinte conegut com “la força”, però quedava situada en el centre d’un perímetre fortificat més ampli. Construida amb mur de mamposteria de pedra, actualment coronada amb una coberta de teula àrab, que formava part del conjunt de, com mínim, cinc torres més ja existents a la primera meitat del segle XVII, abans de les guerres carlines.
4 - La “torre del carrer del Vidre” (s. XVIII-XIX), situada al tram final del carrer del qual hereta el nom, és una torre construida amb mur de mamposteria de pedra, amb funcions de defensa o vigilància de planta circular. La seva importància s’ha de buscar, igual que els anteriors exemples, més que en la seva qualitat arquitectònica, en el context del sistema defensiu del poble.
ORÍGENS DE LA TORRE DEL SERRAT DE LA PLAÇA I CARMANXEL
En general hi ha molt poca informació a l’entorn d’aquestes torres però tot fa pensar que van ser construïdes durant els anys previs al conflicte entre els lliberals i els carlins, però no hi ha documentació que ho acrediti ni tampoc quan es van iniciar o finalitzar. Segons una crònica de l'època, es diu que durant el "Foc" del 6 d’octubre de 1873, la torre del Carmanxel no estava acabada: “A la Jonquera hi havia 300 homes mal armats que resistiren amb gran serenitat l’atac dels legitimistes, que llençaven contínuament granades de ma contra la torre dita del Carmanxel, a mig construir, que estava defensada per varis voluntaris: els morts, un d’ells anomenat “El llarch” i per dos valents germans, Àngel i Joan Ortiz, el primer capità de Milicians i el segon capità de colla, que resultaren ferits” (Veure Esquerda de la Bastida 124).
És possible que la torre del Carmanxel formés part d’un sistema revolucionari de transmissió d’avisos òptics, ja que des d’aquesta torre es podia iniciar o transmetre un missatge cap a altres torres altes que es visualitzaven entre sí. Es coneixia com a xarxa catalana de telegrafia òptica, i una línia d’aquesta xarxa unia Girona amb la Jonquera. Segons la història de la Telegrafia òptica de Catalunya, la torre n. 201 del ramal Barcelona-La Jonquera, era la torre de “casamachan”. Aquest nom fa pensar que es tracta de la torre del Carabanchel-Carmanxel.
Segons l’estudi “La telegrafia óptica en Cataluña. Estado de la cuestión”, de Antonio Aguilar Pérez, geògraf, i Gaspar Martínez Lorente, historiador, (2003), (http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-137.htm), diu i coincideix que en la línia de telegrafia òptica civil la Jonquera-Barcelona (acabada el setembre de 1850), hi ha l’estació 201 que estava situada a Casamachan, probablement a la fortificació del Carmanxel.
En un altre llibre publicat el 2004, “La telegrafia òptica de Catalunya”, de Lluís Len i Currius i de Jaume Perarnau i Llorens, s’afirma que estava a l’esmentada torre de Carmanxel, però, no es justifica com s’ha arribat a aquesta conclusió i per contra cal recordar que vint-i-tres anys més tard la torre del Carmanxel encara era a mig construir.
La següent estació, la 202, era a la muntanya de Mont-roig per enllaçar amb la 203 al castell de Figueres. Cal tenir present que des de les cases
dels carrers de la Torre, de Cantallops, Vidre, Rocaberti, Carmanxel i Llatzeret, es pot veure el castell i muntanya de Mont-roig i per tant la "Casamachan" podria haver estat a qualsevol d’aquests carrers.
QUÈ ERA LA XARXA CATALANA DE TELEGRAFIA ÒPTICA?
Aquest sistema permetia transmetre missatges molt més ràpidament que amb el correu a cavall. Aquesta xarxa va ser ideada pel Capità General de Catalunya Manuel Pavía i fou impulsada i acabada pel seu successor en el càrrec, el General Manuel Gutiérrez de la Concha. La raó de la seva construcció era la de facilitar la comunicació amb els pobles de l’interior del país i així poder combatre més eficaçment els rebels carlins. El disseny i la construcció de la xarxa fou encomanat al brigadier José Maria Mathé.
A la xarxa catalana de telegrafia òptica militar el telègraf estava situat al terrat de les torres (en altres llocs era a sobre un campanar o alguna construcció elevada). Tenia una bola que es podia moure verticalment i ocupar 5 posicions diferents i una barra situada a mitja alçada que podia girar i disposar-se en quatre orientacions. Cadascuna de les 20 combinacions resultants tenia un significat numèric. La successió de valors numèrics constituïa el missatge que era traduït amb un diccionari o codificador que nomes tenien les autoritats militars pertinents. Les torres de la línia anaven reproduint successivament les disposicions del telègraf que observaven (amb un petit telescopi) en les torres veïnes i així el missatge circulava fins al seu destí.
El disseny i construcció de la xarxa es va fer en dos anys del 1848 al 1849 i per tant no queda clar si en el cas de la Jonquera les torres van ser construïdes precisament en aquests anys, abans o més tard.
La xarxa va arribar a tenir unes 80 torres (segons dades wikipèdia catalana, però per altres fonts arribava a superar la xifra de 200) i una longitud de 800 km. Estava estructurada en línies radials que sortien de Barcelona. Les principals eren: la línia de Lleida, la de Solsona, la del Lluçanès (per Manresa), la de Vic i la de Girona-La Jonquera. Funcionà com a mínim durant 14 anys: des del 1848 fins el 1862 .
LES TORRES EN L’ACTUALITAT
La torre del Carmanxel, situada encara avui a la part més alta del casc urbà de la vila, va ser restaurada l’any 1999 per l’Ajuntament de la Jonquera. L’any 2001 la va cedir al Centre Excursionista Jonquerenc. A partir d’aquell any els seus interiors van ser condicionats com a refugi de muntanya per a senderistes que segueixen els GR11 o que volen inciar els GR2 o el Camí de Sant Jaume, (aquests dos darrers tenen inici precisament a la Jonquera). Actualment la gestió la fa directament l’Ajuntament. Segons el POUM de 2004 té la qualificació d’edifici d’interés.
Pel que fa a la torre del Serrat de la Plaça, anomenada popularment “Torre carlina”, va ser restaurada definitivament l’any 1998. Va ser remodelada, equipada amb il·luminació nocturna i funciona com a mirador del municipi de la Jonquera i el seu entorn. A nivell municipal, i segons el POUM de 2004, consta com a “Torre de defensa o vigilància” de planta circular i tres plantes d’alçada”. Té la qualificació d’”element d’interés”.
La “torre de la plaça de la Muralla”, situada en ple casc urbà i en la confluència dels carrers Sant Miquel, Alzines i la Torre, ha estat acabada de restaurar aquest any 2011 i és un punt emblemàtic i central del que fou el recinte emmurallat intern (La força) del casc antic de la Jonquera. Des de 2004 té la qualificació d’Espai d’Espectativa arqueològica.
La “torre adosada”, al carrer Rocaberti, també forma part d’una vivenda.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
• La darrera guerra carlina a la Jonquera. El foc del 6 d’octubre de 1873 d’Albert Compte i Enric Juan - Butlletí ACEJ Núm. 13 - Desembre de 1983
• Una visió de la Jonquera i els jonquerencs en els anys immediatament anteriors al Tractat dels Pirineus (Primera meitat S. XVII). Albert Compte i Enric Juan - Butlletí ACEJ Núm. 17 - 1986
• La fortificació de la vila l’any 1937. Els fets d’octubre de 1873 de Joan Budó Bagués - L’Esquerda de la Bastida núm. 25 - Juny de 2000
• Telegrafia òptica catalana - www.wikipedia.org - Octubre de 2011 http://ca.wikipedia.org/wiki/Telegrafia_%C3%B2ptica
• La telegrafia óptica en Cataluña - Estado de la cuestión - Universitat de Barcelona (Antonio Aguilar Pérez. Geógrafo. Universidad de Barcelona i Gaspar Martínez Lorente. Historiador. Universidad Complutense de Madrid) http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-137.htm
• Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i elements d’interès històric i artístic de la Jonquera. - Ajuntament de la Jonquera, text d’aprovació provisional - Març de 2004
• Sobre el patrimoni monumental de la Jonquera de Jordi Cabezas - L'Esquerda 122 - Desembre de 2011
• Més informació sobre el patrimoni monumental de la Jonquera de Ramon Boix- L'Esquerda 124 - Febrer de 2012
• Telegrafia òptica i el Carmanxel de Ramon Boix- L'Esquerda 133 - Novembre de 2012
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari