Capçalera grossa

Dimarts, 19 de juny de 2018

InfoJonquera

PREVISIÓ D'AVUI

Màxima: 30 Cº
Mínima: 18 Cº
Matí
1.png
Tarda
1.png
PREVISIÓ DE DEMÀ

Màxima: 30 Cº
Mínima: 18 Cº
Matí
1.png
Tarda
1.png

Dissabte, 11.6.2016 18:30h Patrimoni

Articles de difusió del patrimoni de la Jonquera. La vaca de l'Albera: una raça autòctona en procés de recuperació


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


La vaca de l'Albera
© Falgues Fotografia

La vaca de l'Albera pasturant a la carena de l'Albera
© Arxiu Josep Ribas - Falgués Fotografia

Exemplars de vaca de l'Albera a la carena de la serra
© Falgues Fotografia




Notícies relacionades

La vaca de l’Albera és l’única raça bovina autòctona de l'Albera. Viu en estat semisalvatge a la serra i actualment en queden uns 150 exemplars, que alhora conviuen a la serra amb uns 250 exemplars de vaca fagina i un nombre indeterminat de vaques brunes. La vaca de l’Albera, de pelatge negre, és un animal rústec, resistent al fred, sensible a la calor, que s’alimenta tot l’any de la vegetació existent a la zona -sobretot dels fruits i brots tendres del faig, que ocupa les parts més altes i ombrívoles de l’Albera-, però que també ho pot fer de la fulla de l’olivera. Es troba en perill d’extinció, i així consta en el banc de dades de la FAO (DAD-IS, Roma).

 
L’HÀBITAT  DE LA VACA
 
La Vaca de l’Albera tendeix a ocupar de forma natural les zones boscoses més altes de la serra, especialment les cobertes pel faig, però també els prats de la carena. La zona ve delimitada pels quatre punts geogràfics que dibuixen el municipi de La Roca de l’Albera i el bosc de la Massana, a la Catalunya del Nord, i les finques de Baussitges i el coll de l’Auleda al vessant sud de l’Albera; però té tendència a mantenir-se preferiblement a les zones altes de la serra.
 
ESTUDIS SOBRE LA VACA
 
Aquesta raça vacuna ha estat poc estudiada. Les primeres referències ja les trobem I’any 1868 en un breu article del francès L. Durant, que ja la cita com a vaca de l’Albera. Però no és fins al 1957 que apareix un únic i ben documentat treball que descriu el possible origen d’aquesta vaca i les seves singulars característiques (Tesi del veterinari Lluís Mascort). La seva estatura, amb una mitjana d’1,25 m d’alçada, la fa àgil i Ii permet desplaçar-se per terrenys molt accidentats on altres vaques no s’adaptarien. El seu pes no sobrepassa els 400 kg, i té un escàs rendiment carni o lleter; i fins i tot això fa que a vegades tingui dificultat en poder criar amb normalitat els propis vedells. Les banyes són molt obertes i en forma de mitja lluna. El naixement de vedells és de forma natural i en un baix nombre (una cria cada dos anys).
La vaca negra és la genuïna de l’Albera, de pelatge molt fosc, molt peluda i de mucosa negre, però que alhora conviu amb la vaca fagina, que a la vegada pot ser de color palla o vermellosa, resultat d’una antiga introducció de bestiar procedent dels Alps, segons Xavier Carrer, del Servei de Millora Ramadera Diputació de Girona. La teoria sobre el seu origen és difusa però es creu que té un origen nord-africà, ja que és una vaca emparentada a la que es troba a Mallorca, Còrsega o Sardenya, i que hauria estat portada des d’Egipte. La vaca de l’Albera és una autèntica relíquia genètica, potser la raça actual més pròxima als urs, els bous salvatges (bos primigenius), que 500 anys enrere poblaven tot Europa i que són els avantpassats de totes les races domèstiques. Són vaques que s’espavilen totes soles a la muntanya i que han sobreviscut en semillibertat. Una vegada a l’any, com s’ha fet sempre, els ramaders capturen el ramat i tanquen les vaques per unes hores. Separen els vedells, desparasiten les mares i posen esquellots als que no en tenen. És l’esquellada de la vaca una feinada col·lectiva que amb el temps s’ha convertit en una festa.
Els costums i la manera de fer de la gent de l’Albera han conservat aquestes vaques durant segles. Però les Alberes van canviant cada dia més de pressa. Les vaques ja no fan cap falta per viure, i a hores d’ara la seva conservació només depèn de la voluntat dels propietaris i de l’Administració.
 
PRESERVACIÓ I CONTROL GENÈTIC
 
La Diputació de Girona va impulsar al 2009 un projecte per traslladar vaques a diferents explotacions o finques de les Gavarres, l’Alta Garrotxa i el Ripollès, amb l’objectiu d’augmentar-ne la població i controlar-les genèticament. Tot i ser poc productiva, la vaca de l’Albera neteja el sotabosc (perquè menja espècies llenyoses) i ajuda a prevenir incendis. La vaca de l’Albera és més petita que la resta de races i s’alimenta tant de la vegetació que creix als prats com de les fulles de diferents arbres (com l’olivera o el faig).
Actualment, d’aquesta vaca negra de l’Albera només en queden uns 150 exemplars que conviuen amb uns 250 exemplars de vaca fagina. Precisament al desembre de 2010, com a conseqüència del trasllat iniciat a finals de 2009, van néixer els dos primers exemplars de vaca de l’Albera fora del seu hàbitat propi. El trasllat de les vaques de l’Albera és la primera fase d’un projecte més ambiciós, i que es preveu desenvolupar en un horitzó d’entre deu i quinze anys. La situació ideal és que s’arribi a tenir entre 1.000 i 2.000 exemplars de vaca de l’Albera, fet que permetrà assegurar el manteniment de l’espècie. A més de prevenir la desaparició de la raça, el projecte també té una altra vessant: la millora del control genètic. La intenció d’aquest projecte no és cap altra que aconseguir que la vaca de l’Albera sigui una espècie autosuficient.
 
UNA VACA "MEDIÀTICA"
 
Al Març de 2000, l’Ajuntament de la Jonquera va aprovar una moció en la qual es demanava iniciar un projecte de recuperació que evités l’extinció de la vaca. Va tenir un gran impacte mediàtic, i va ser la primera vegada que s’aconseguia que la vaca sortís “de l¹Albera” i comencés a ser notícia en els mitjans de comunicació de tot el país com a raça autòctona.  El 28 d’octubre del mateix any, s’organitzaven les primeres jornades mundials de recuperació de la vaca autòctona de l’Albera. El cert, però, és que des d’aleshores la vaca va tenint un seguiment més o menys regular als mitjans de comunicació; però malauradament les notícies que genera no l’afavoreixen gaire: atacs a persones, destrossa de béns, ocupació de finques... En canvi la seva funció com a “desbrossadora natural”  no té gaire difusió.

 

La pitjor notícia per a la vaca de l’Albera arribaria, però, a l’octubre de 2008, quan 23 vaques van ser eliminades per les autoritats de la prefectura dels Pirineus Orientals de l’Estat francès. El motiu? Eren animals errants que podien propagar el virus de la llengua blava, no tenien propietari legítim i havien fet destrosses en una propietat privada del poble de La Roca de l’Albera, a més d’abonyegar cotxes, entre altres malifetes. A principis de 2011, la vaca de l’Albera ha tornat a ser notícia en mitjans de comunicació francesos. Els tres principals canals de televisió francesos -TF1, France 2 i France 3- es van fer ressò diverses vegades del problema de les vaques salvatges de l’Albera, amb reportatges sobre el terreny en els seus principals telenotícies, del migdia i el vespre. La cadena europea Arte també va dedicar un extens reportatge al tema, i ràdios estatals franceses -com ara RTL, Europe 1 i RMC- també s’hi van interessar.  En el tractament d’aquesta informació, els periodistes sempre destacaven que el perill venia d’unes “vaques espanyoles” que havien passat la frontera. En definitiva, mala premsa per a les nostres pobres vaques.


INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA


• Bibliografia: "La vaca fagina i la vaca de l’albera" de Joan Budó - L’Esquerda núm. 0 (març 1994) i núm. 85 (novembre 2008)
Enllaços del vostre interés: www.vacadelalbera.cat


Lectures 4776 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de moderació

  Previsualitza

La direcció de InfoJonquera es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

Entrevista

“Convocar un referèndum no és delicte”

Carles Puigdemont President Generalitat de Catalunya

“Convocar un referèndum no és delicte”
publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

Enquesta

"Els mitjans de comunicació, en general, tracten prou bé la Jonquera?"


33%



45%



13%



9%




Vots 135 vots


publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

Editorial

Per una major projecció de la vaca de l'Albera

Quan l'any 2000 l'Ajuntament de la Jonquera va aprovar una moció, en la qual es demanava iniciar un projecte de recuperació per evitar l'extinció de la vaca de l'Albera, començava un veritable compte enrere. Llegir més

publicitat

giny

Oferta Laboral

Fotografies

  • Nevada i retencions a la Jonquera

  • MIC 2018, a Les Forques

  • Partit de la UE la Jonquera contra un Mollet

  • Continua en marxa l'operatiu a gran escala contra les falsificacions a la Jonquera i el Portús

  • Nevada i retencions a la Jonquera

  • Sant Joan 2014 a Cantallops

    Sant Joan a Cantallops

  • MIC 2018, a Les Forques

  • L'11 de setembre de 2014 viscut pels jonquerencs

  • MIC 2018, a Les Forques

  • Carnaval 2018

  • Així està la caserna de la Guàrdia Civil

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • MIC 2018, a Les Forques

  • Jornada de promoció per als dos sèniors del CP Jonquerenc

  • Eleccions municipals 2015 a la Jonquera

    Eleccions municipals 2015

  • Incendi de camps de cultiu a L'Estrada el 23 de juny

  • Macrooperatiu transfronterer a la Jonquera i el Portús

  • Postals de la Jonquera anys 60 i 70

  • Carnaval 2018

  • La Jonquera de Festa Major 2016

    Festa Major 2016 (I)

En paper

Més articles

Enllaços

Opinions

Vídeos


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya