La comparativa entre una postal comercial de 1965 i una fotografia actual del 2026 permet llegir en clau històrica l’evolució del carrer principal del poble. A mitjan dècada dels seixanta, l’espai era conegut oficialment com a “calle Jose Antonio”, en plena etapa franquista. L’escena mostra vehicles característics de l’època, com el bus dels Autos Sala, a més del que sembla una moto vespa i d’altres automòbils aparcats en un lateral, un dels quals amb una “roulotte”. Tot plegat símbol del “desarrollo turístico” del moment.

Aleshores el carrer Major bullia d’activitat comercial orientada als turistes de pas i així resistiria fins a finals dels anys vuitanta o inicis dels noranta, quan començaria un declivi progressiu que amb els anys s’ha accentuat fins a quedar reduït, principalment, a un comerç de proximitat i de subministrament per a la població local.

Malgrat el pas del temps, les siluetes dels edificis que envolten el carrer s’han mantingut força similars, un signe de continuïtat arquitectònica i identitària.

El canvi de nom de l’espai, que amb la democràcia va passar de “calle Jose Antonio” a carrer Major, reflecteix la transformació política i social del país. Aquest simple gest toponímic simbolitza el pas d’un règim dictatorial a una etapa de major autonomia local i participació ciutadana.

De tota manera, l’element amb més protagonisme de la imatge és sens dubte el bus de línia situat al centre de la cruïlla. Tot apunta que es tracta d’una de les unitats adquirides per Autos Sala, S.A. a finals de la dècada de 1950 per modernitzar la línia regular entre el Portús i Figueres. L’empresa va incorporar aleshores els primers autobusos Pegaso Z-207 Barajas amb carrosseria Carrocerías Monotral, tot i que no es pot descartar que el vehicle fotografiat fos ja un Pegaso Comet Monotral, incorporat poc després. Més enllà de la identificació exacta (consulteu aquí el blog històric d’Autos Sala), la seva presència al bell mig del carrer evidencia la importància estratègica de La Jonquera com a espai de pas i connexió fronterera, molt abans de l’autopista i de la transformació logística contemporània. Aquell autobús no només transportava passatgers: també mercaderies, i representava una mobilitat encara pausada, vinculada als trajectes locals i a una frontera que, tot i ser internacional, mantenia una escala encara molt humana. Un cop al Portús jonquerenc, abans Los Límites, es feia el trasllat amb Les Carts Verts du Roussillon i es podia connectar amb Perpinyà.

Comparada amb la imatge actual, la postal mostra un poble que ha canviat d’activitats econòmiques, de ritmes i de paisatge social, però que encara conserva en la seva trama urbana moltes de les petjades visibles del seu passat. 

Adjuntem una imatge actual de la mateixa zona.

Accés galeria de Velles Postals de la Jonquera.