Fa seixanta anys, la Jonquera començava a canviar de dimensió. L’arribada imminent de l’autopista i el nou paper estratègic de la frontera van impulsar una etapa de creixement urbanístic sense precedents. En aquest context, La Caixa va promoure la construcció de dos edificis que van revolucionar l’skyline del poble i van aportar habitatge, serveis i nous espais culturals. Aquella obra, que va sorprendre tota una generació de jonquerencs, encara avui continua sent un símbol del municipi.

Les obres a l’any 1966 (Foto: cedida particular)

Entre 1965 i 1967, ara fa aproximadament seixanta anys, la Jonquera va viure una de les transformacions urbanístiques més importants de la seva història recent amb la construcció dels edificis impulsats per la Caja de Pensiones para la Vejez y el Ahorro, l’actual Caixa.

Aquella gran promoció immobiliària no va ser fruit de la casualitat. La Jonquera es trobava en un moment de canvi profund.

L’arribada imminent de l’autopista, que havia de transcórrer en paral·lel a la ja desplaçada carretera Nacional-II, coneguda aleshores com la carretera General, obria noves perspectives de creixement econòmic, comercial i urbanístic per al municipi.

La condició fronterera de la Jonquera començava a agafar una nova dimensió: cada vegada amb més trànsit de mercaderies i turistes, a més de la necessitat d’habitatge que es feia cada vegada més evident. Com passava en moltes altres ciutats del país durant aquells anys de creixement, La Caixa va impulsar promocions immobiliàries destinades a donar resposta a aquesta demanda.

Dos edificis que van marcar una època

A la Jonquera, aquella promoció es va concretar en la construcció de dos edificis, encara avui perfectament identificables.

El més conegut popularment va ser “l’edifici gran”, que disposava (i disposa, és clar) de 25 habitatges, convertint-se en aquell moment en l’edifici més alt del poble (encara avui) i en tota una icona visual de la vila.

Al seu costat es va construir també “l’edifici petit”, que tenia una funció molt més diversa i socialment molt rellevant. Aquest immoble acollia l’oficina bancària de La Caixa, una sala de cultura i espais comercials.

Les obres a l’any 1966 (Foto: cedida particular)

Altres serveis complementaris

La sala de cultura va tenir un paper especialment destacat en una Jonquera que vivia aleshores un moment d’autèntica efervescència cultural, social i esportiva. En aquell espai s’hi van organitzar activitats que van contribuir a dinamitzar la vida del municipi en una època especialment activa, però amb pocs equipaments culturals públics. De fet, se n’ha parlat poc o gens del paper dinamitzador que va fer La Caixa en aquells anys, promocionant o patrocinant multitud d’actes. Fins i tot acollint, provisionalment, una guarderia.

Una obra moderna i singular

El conjunt destacava per unes característiques molt avançades per al moment: edificis de gran alçada, dos ascensors, locals comercials als baixos, aparcament soterrat, un pou d’aigua propi, una terrassa superior preparada per a grans rètols publicitaris i una singular decoració artística i escultòrica tant a la façana principal com a la posterior.

Tot plegat representava una aposta arquitectònica moderna i molt poc habitual en una població com la Jonquera dels anys seixanta.

A més, l’edifici va ser projectat tenint en compte un element molt propi del territori: la força de la tramuntana, adaptant-ne l’estructura per resistir i conduir els forts vents característics de la zona.

El nou pont de La Caixa

Aquella transformació urbana no es va limitar només als edificis.

Paral·lelament també es va construir el conegut pont de La Caixa, una infraestructura que va millorar notablement la connexió interna del municipi.

Aquest nou pas unia la carretera General amb el carrer Major a través del carrer Miquel Mateu Pla, actual carrer Miquel Martí i Pol, facilitant la mobilitat en una zona que començava a experimentar un important creixement urbà.

Un símbol persistent

Sis dècades després, aquells edificis continuen formant part inseparable del paisatge de la Jonquera.

Encara avui defineixen part del perfil urbà del municipi i són testimoni d’un moment en què la població mirava cap al futur amb ambició, impulsada pel comerç, la frontera i les noves infraestructures.

Molts veïns encara recorden l’impacte que va causar veure aixecar-se aquelles estructures gegants en una Jonquera molt diferent de l’actual.

Seixanta anys després, continuen explicant una part essencial de la història del creixement modern del poble. Les obres van finalitzar el 1967, però d’això ja en parlarem l’any vinent.