"Se'ns han cremat els records"
Amb el títol "Se’ns han cremat els records" l'entitat cantallobenca "Xiruca i Forquilla" ha emés un comunicat sobre l'incendi del 22 de juliol.
El comunicat diu així:
"El passat 22 de juliol, 26 anys i 3 dies més tard del gran incendi de 1986, l’historia es va tornar a repetir. Una burilla al Portús encenia altra vegada aquesta nostra terra. Amb el desgraciat resultat de 4 morts, desenes de ferits, més de 13.000 ha. calcinades de gairebé una vintena de municipis i incalculables pèrdues materials. Els qui ja vam viure l’incendi del 86 vam tornar a experimentar una espècie de terrorífic déjà vu. A Cantallops particularment, una combinació de factors meteorològics i d’atzar féu que aquesta vegada la superfície afectada fos inferior i que les flames no arribessin al nucli urbà, tot i que s’ha cremat bona part del terme. Però alguns pobles del nostre entorn varen tenir menys sort i en algun cas el foc afectà gairebé la totalitat dels seus termes municipals.
Des de Xiruca i Forquilla volem expressar el nostre condol als familiars de les víctimes, agrair l’esforç i dedicació dels nombrosos professionals i voluntaris que han participat en les tasques d’extinció i lamentar profundament el resultat final d’aquesta tragèdia personal i col·lectiva. Però és sobretot una tragèdia als nostres estimats boscos i muntanyes, serres i collades, horts, camps i olivars, abans curulls de vida. Ara resten calcinats, carbonitzats, reduïts a cendra i convertits en una caricatura del que varen ser. No hi trobareu cap sargantana assolellant-se, cap insecte al cim d’una estepa florida, ni ceps ni rovellons la propera tardor, ni glans. No hi veureu cap guilla, cap senglar. No hi busqueu el cant del rossinyol, ni escoltareu el xiular de l’oriol a la figuera. No hi cerqueu vida perquè no n’hi ha, almenys de moment... perquè al bosc mediterrani els incendis formen part de la pròpia dinàmica de l’ecosistema i la capacitat de regeneració d’algunes espècies és sorprenent. Els nostres cors encara ploren de ràbia i de dolor, però deixem passar el temps, intervinguem-hi el mínim possible per no interferir, i veureu com la vida torna a guanyar aquesta estúpida partida.
Molts ànims a tothom!"
Xiruca i Forquilla
Caminades i xefles a parts iguals. O no.
Però ara no tenim gana.
http://xirucaiforquilla.blogspot.com/
El comunicat diu així:
"El passat 22 de juliol, 26 anys i 3 dies més tard del gran incendi de 1986, l’historia es va tornar a repetir. Una burilla al Portús encenia altra vegada aquesta nostra terra. Amb el desgraciat resultat de 4 morts, desenes de ferits, més de 13.000 ha. calcinades de gairebé una vintena de municipis i incalculables pèrdues materials. Els qui ja vam viure l’incendi del 86 vam tornar a experimentar una espècie de terrorífic déjà vu. A Cantallops particularment, una combinació de factors meteorològics i d’atzar féu que aquesta vegada la superfície afectada fos inferior i que les flames no arribessin al nucli urbà, tot i que s’ha cremat bona part del terme. Però alguns pobles del nostre entorn varen tenir menys sort i en algun cas el foc afectà gairebé la totalitat dels seus termes municipals.
Des de Xiruca i Forquilla volem expressar el nostre condol als familiars de les víctimes, agrair l’esforç i dedicació dels nombrosos professionals i voluntaris que han participat en les tasques d’extinció i lamentar profundament el resultat final d’aquesta tragèdia personal i col·lectiva. Però és sobretot una tragèdia als nostres estimats boscos i muntanyes, serres i collades, horts, camps i olivars, abans curulls de vida. Ara resten calcinats, carbonitzats, reduïts a cendra i convertits en una caricatura del que varen ser. No hi trobareu cap sargantana assolellant-se, cap insecte al cim d’una estepa florida, ni ceps ni rovellons la propera tardor, ni glans. No hi veureu cap guilla, cap senglar. No hi busqueu el cant del rossinyol, ni escoltareu el xiular de l’oriol a la figuera. No hi cerqueu vida perquè no n’hi ha, almenys de moment... perquè al bosc mediterrani els incendis formen part de la pròpia dinàmica de l’ecosistema i la capacitat de regeneració d’algunes espècies és sorprenent. Els nostres cors encara ploren de ràbia i de dolor, però deixem passar el temps, intervinguem-hi el mínim possible per no interferir, i veureu com la vida torna a guanyar aquesta estúpida partida.
Molts ànims a tothom!"
Xiruca i Forquilla
Caminades i xefles a parts iguals. O no.
Però ara no tenim gana.
http://xirucaiforquilla.blogspot.com/
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari