Editorial

Aquesta setmana els sindicats de transportistes (veure notícia a Infojonquera) han sol·licitat als governs català i espanyol que impedeixin els talls de la carretera N2 i l'autopista Ap7 a la Jonquera. No els falta raó a la federació dels sindicats de transportistes, Fenadismer, quan es queixa de les molèsties que va generar el tall a l'AP-7 dut a terme dissabte passat entre la Jonquera i el Portús.

Recordar que va ser un tall unidireccional sentit sud protagonitzat per col·lectius independentistes i que va provocar que, durant més de 24 hores de durada, prop de 200.000 tones de mercaderies (segons dades de Fenadismer a Europa Press) no poguessin travessar la frontera entre Perpinyà i la Jonquera.

Un tall que va comptar amb la deguda amplificació mediàtica,  per part de mitjans de comunicació que s'han apuntat a la criminalització interessada del moviment independentista, de les molèsties i pèrdues econòmiques que va provocar.

Ara bé, els sindicats de transport obliden que sovint també han estat ells mateixos els qui han donat suport, quan no han organitzat, talls a la Jonquera, i ho han fet tant a l'Ap7 com a la carretera N-2.

Els motius han estat diversos i deixant de banda els talls dels anys 80 i 90, els més recents es van donar per la campanya "la fatiga mata" l'any 2007, o quan la pujada del gasoil va provocar, l'any 2008, una aturada del transport per carretera amb epicentre, en bona part, a la Jonquera. Sense oblidar les marxes lentes de camions que els mateixos camioners organitzen, quan els convé, en determinades carreteres de la rodalia de Barcelona.

Així doncs és, com a mínim, qüestionable el "doble raser" amb què els sindicats reclamen la garantia d'obertura del pas de la Jonquera, evidenciant-se així que, quan són ells els qui protagonitzen el tall de carretera i autopista, aleshores no només s'organitza i s'hi dóna suport sinó que, a més, se'n demana la solidaritat i suport per part de la població.

El "doble raser" també és informatiu i qüestionable, si no denunciable públicament, dels mitjans de comunicació que la setmana passada van magnificar les pèrdues econòmiques del tall. Quan es col·lapsen les vies de comunicació per acció dels transportistes, els estibadors, els armilles grogues a França, o per les operacions "sortida" de turistes durant el mes d'agost i es generen col·lapses que duren hores i hores per culpa d'infraestructures obsoletes a càrrec de l'Estat, aleshores les conseqüències són, curiosament, obviades o minimitzades, i en alguns casos tractades en l'àmbit informatiu amb certa empatia i simpatia. Doble raser, doncs, i poca memòria.