Editorial

Els narcopisos a la Jonquera és una realitat que sembla que ha arribat per quedar-se. Mentre hi hagi consumidors, hi haurà mercat, a cel obert o sota sostre. Mentre la Jonquera no es tregui de sobre la marca de supermercat de la droga, és molt possible que la tendència sigui la del creixement, sigui per un efecte crida o d'acceptació. En el millor dels casos, l'escenari és el d'un estancament de la situació, ja que de moment queda lluny la regressió del problema.

Sobre el terreny, és una realitat que implica una degradació de la qualitat de vida dels carrers i edificis on s'ubiquen, i es vulgui o no, dels carrers o edificis del costat. La drogoaddicció comporta tràfic d'estupefaents i comença a ser un mal creixent a la nostra societat, des de la Jonquera fins a grans ciutats com Barcelona. Un maldecap que ja no només s'hi pot lluitar amb la policia, element imprescindible de ser-hi present per dissuadir i actuar, sinó que cal anar molt més enllà.

La percepció de bona part de la societat és que manca una política social efectiva per ajudar als afectats. Això en primera instància, però queda pendent una solució al que està passant a la via pública.

Ara com ara, el segon missatge que ens arriba a tots plegats quan veiem un drogoaddicte consumint obertament a la via pública, o en un portal privat, sigui d'un veí o d'una empresa, és que malgrat que sigui una imatge devastadora, és una captura ja gairebé normalitzada, acceptada.

El tercer missatge és que no queda clara la funció dels Serveis socials, siguin en l'àmbit local o autonòmic. Perquè si no són els serveis socials l’organisme que ha d'ajudar a trobar una solució a aquesta realitat sobre el terreny... qui ho hauria de fer?

Un cop més, trobem a faltar una major implicació de totes les administracions. Des de la local, que ha d’anar al capdavant per ser la més propera i la que ha d'actuar d'alarma i altaveu sobre el territori, fins a les estatal i autonòmica, les quals tenen més recursos i eines legislatives per redirigir i resoldre la situació transversalment i legalment.

Si mirem cap a una altra banda, si no som capaços de resoldre aquesta realitat que, insistim, cada dia que passa es va enquistant, caldrà començar a pensar en si el següent pas ja és absorbir definitivament el problema, integrar-lo en el nostre dia a dia, i habilitar a la Jonquera espais especialitzats, tutelats i vigilats per acollir els drogodependents. Però, segur que és això el que necessitem i volem?

Si us ha interessat llegir “Narcopisos i drogaddicció a la via pública. Què hem de fer?”, també us pot agradar la lectura de La imatge que projecta la Jonquera.