Editorial

A la Jonquera, l’arribada de l’estiu no és només una qüestió de calendari. És un ritual cíclic que any rere any posa en relleu uns mateixos patrons que ja gairebé formen part del paisatge. Les inèrcies locals són persistents, ben arrelades, però no es poden deslligar del context polític i social que ens envolta. Ens condiciona, ens travessa —literalment— i, massa sovint, ens abandona.

Amb l’inici de l’estiu "rigorós", tornaran en breu les cues a la N-II i a les sortides de l’AP-7, que aboquen cada dia milers de vehicles cap a una carretera (travessia urbana, en diuen) del tot obsoleta. Més trànsit, més accidents, més pressió, més soroll i més desgast per a unes infraestructures que fa temps que van quedar petites. I encara més els dies ennuvolats, quan la mobilitat local i turística col·lapsa per l’efecte fugida de la platja.

Enguany, a aquest panorama habitual cal afegir-hi un factor nou: l’ampliació del centre comercial Gran Jonquera, inaugurada el passat octubre. Quin impacte tindrà sobre la mobilitat? No es tracta de qüestionar el centre en si, que de fet és una de les infraestructures urbanes més ben resoltes del municipi, sinó d’interrogar-nos sobre la planificació global de la Jonquera en acord al seu creixement.

Mentrestant, la calor persistent d’aquest juny de 2025, sostinguda, convertirà de nou alguns aparcaments en autèntiques calderes. I amb la calor, sense pluges a la vista amb el seu efecte de neteja, la presència d’orins als espais on descansen els transportistes, esdevé una fortor desagradable. Es tracta d’una qüestió d’higiene que hauria d’haver estat abordada ja fa temps amb una normativa clara i exigent, sigui des de l’àmbit local o des del Govern de la Generalitat.

També es repeteix i sobretot creix, com passa cada estiu, una altra realitat que fa massa anys que s’arrossega: la prostitució a peu de carretera. Una imatge cronificada que cap govern —ni de la Generalitat, ni de l’Estat— ha sabut o volgut afrontar amb una resposta eficaç. Regulen o prohibeixen la venda de bolets o la cartelleria, però toleren una activitat que no aporta res de bo per a la seguretat circulatòria i que denigra les dones i el territori. Ens preguntem, un any més, si realment no és possible fer-hi res. 

Tot això passa mentre, al Madrid institucional i mediàtic, el clima polític es degrada entre escàndols i desconnexió amb la resta del país. Les infraestructures estatals que travessen la Jonquera pateixen un sobreús evident i una manca d’inversió crònica. En canvi, la recaptació fiscal que genera el nostre municipi —IVA, impostos especials, carburants— es recapta puntualment per anar cap a Madrid. Però el retorn en forma de serveis i manteniment continua sent molt per sota del que es genera.

I així, un estiu més, els jonquerencs vivim aquesta època com un punt i a part. Abaixem el cap. En nom del progrés, en nom del creixement. Però també en detriment d’una qualitat de vida que, no ho podem amagar, empeny a alguns jonquerencs a marxar cap a pobles veïns.

Malgrat tot, no volem caure en la resignació. Perquè també és cert que l’estiu ens porta llum, vida social, energia, intensitat, nens alegres a la piscina pel matí i tardes a les terrasses, festes majors (als pobles de l’entorn o la comarca) i motius per celebrar allò que tenim (un entorn prou ric des de molts àmbits), i el que som (encara un poble amb una identitat social i no només institucional). Per això mateix des d’Infojonquera volem seguir fent d’altaveu del que funciona i del que encara necessita millorar.

Us desitgem un bon estiu. Que, calor a banda, passarà més de pressa del que voldríem.