Editorial

Hi ha decisions que mai no haurien de convertir-se en munició partidista. La seguretat, l’eficiència dels serveis d’emergència i la protecció del territori haurien d’estar per damunt dels càlculs electorals i de les oportunitats de desgastar el rival polític. Malauradament, el debat sobre el parc de bombers de la Jonquera ha tornat a l’actualitat amb una clara sensació d’oportunisme.

L’any 2021, la conselleria (Departament d’Interior i Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis de la Generalitat de Catalunya) va decidir reconvertir el parc professional de la Jonquera en un parc de bombers voluntaris. L’argument oficial va ser la reorganització de recursos per reforçar el parc de Figueres, obert les 24 hores. Però la decisió va aixecar una onada d’indignació local: manifestacions, pancartes, manifestos i fins i tot talls de carretera (ho podeu consultar a l’hemeroteca de novembre i desembre de 2021).

Finalment, la situació es va resoldre amb la creació d’un parc de bombers voluntaris a la Jonquera. Voluntaris, sí, d’una professionalitat equivalent als de Figueres, però que a la pràctica i en el conjunt de l’any, no està operatiu amb personal al centre ni cada dia ni les 24 hores. Una diferència que, en matèria de seguretat, és substancial.

Ara, quatre anys després, el parc torna a ser motiu de debat. I no sembla casual. La proposta presentada aquest dijous per VOX a la Comissió d’Interior del Parlament per tornar-lo a professionalitzar ha estat àmpliament rebutjada (13 vots en contra i només 3 favorables). Però el problema no és només el resultat, que tampoc no ajuda la Jonquera, sinó el gest. Les maneres.

VOX ha volgut fer bandera d’una reclamació legítima i arrelada al territori, sí. Però ho ha fet aprofitant un moment polític, social i mediambiental —amb diversos incendis actius aquesta setmana al sud i centre del país— per guanyar visibilitat i capitalitzar el descontentament.

Es tracta d’un cas clar d’apropiació partidista d’un problema real que mereix solucions rigoroses i consensuades, no titulars fàcils ni discursos simplistes. Qui no vol seguretat 24 hores? Sigui ciutadana, contra incendis o en qualsevol emergència, tothom desitja serveis propers i eficients.

Al llarg d’aquest dijous i divendres, a Infojonquera hem rebut diversos missatges i reaccions sobre aquest assumpte. Ens dol, sincerament, comprovar com ara el debat esclata amb força quan la flama política ho considera oportú. I ens dol perquè fa gairebé un any vam publicar un reportatge aprofundit sobre la situació real del parc, i el tema va passar pràcticament desapercebut en l’àmbit polític, no així en el social.

Ens dol, sí, perquè evidencia —una vegada més— com la política, en general però alguns més que altres, aprofita problemes sensibles quan es dona la conjuntura per escombrar cap a casa. I ho sabem perquè, també en general, ho fan sense embuts: tots els grups tenen la mirada posada en la seguretat i reaccionen quan els convé. Però la seguretat, en totes les seves formes, s’ha de gestionar amb responsabilitat cada dia de l’any. Quan fa vent, quan plou, quan neva o quan hi ha calma absoluta.

El més greu és que aquest ús partidista enverina un debat necessari: quin ha de ser el model territorial del cos de bombers, com garantir una cobertura real a zones estratègiques com la Jonquera.

No s’ha de jugar amb la seguretat. No s’han d’utilitzar els parcs de bombers com si fossin fitxes d’un joc polític. El que cal és escoltar el territori, fer autocrítica —també des del Govern català— i abordar el futur del sistema d’emergències amb major perspectiva, més encara en un context climàtic cada cop més advers.

El que ha fet VOX després de quatre anys de silenci és un moviment clarament oportunista. Però, ben mirat, tampoc no tan distant del que fan altres institucions liderades per partits de l’espectre oposat quan també ho consideren oportú. Vivim en una societat cada cop més polititzada, i la Jonquera —i el seu parc de bombers— n’és un exemple clar des de fa massa temps.