Editorial

La jornada d’aquest 20 d’agost ha tornat a deixar al descobert una realitat massa coneguda: el coll d’ampolla viari que suposa la Jonquera i el seu entorn. L’accés al pas fronterer i als principals centres comercials es va veure desbordat per llargues cues que fregaven el col·lapse. Diversos testimonis a les xarxes asseguraven que sortir d’aquell embús podia arribar a exigir entre una hora i dues hores de conducció.

Els motius són previsibles i repetits any rere any: el pic de mobilitat entorn el calendari de les setmanes centrals del mes d’agost, la meteorologia adversa que empeny turistes a buscar alternatives a la platja i l’atracció comercial dels establiments de la Jonquera. Tot plegat, sumat a unes infraestructures envellides i insuficients, genera una barreja explosiva que converteix la conducció en una experiència feixuga i desesperant. Davant la situació, més d'un conductor va baixar del vehicle per intentar organitzar el trànsit a les rotondes.

Enguany, la reaparició de nombrosos camions a la carretera va agreujar encara més el panorama, mentre molts automobilistes intentaven esquivar l’embús recorrent a carreteres locals i fins i tot a pistes forestals. El problema, doncs, no només col·lapsa la Jonquera, sinó que també tensiona la mobilitat de tot el seu entorn.

Camions a la carretera N-2 la tarda del 21 d’agost (Foto: Infojonquera).

Enmig del caos, cal destacar la tasca d’InfoJonquera i dels canals oficials del Servei Català de Trànsit. El nostre mitjà de comunicació en va informar des del primer moment, via xx.ss. i amb constància, com ja hem fet en altres episodis crítics recents. Ve al cas recordar l’ampli seguiment via IG de l’incendi de setembre de 2024 i l’apagada del passat mes d’abril. Una prova que, amb recursos modestos però amb coneixement del territori, testimonis sobre el terreny i convicció en la feina que es desenvolupa, es pot continuar donant un servei públic d’informació precís i en temps real. Però, fins quan?

I en situacions com la d'ahir, qui ho està patint el que més s'agraeix és saber què està passant, quin és el problema i on s'ubica. I quines alternatives hi ha per evitar-lo, si és que n'hi ha.

El futur passa per afrontar d’una vegada les mancances estructurals: resoldre el coll d’ampolla entre el Pertús i la Jonquera per autopista (cal implementar els tres carrils en ambdues direccions) i culminar la conversió en autovia de la N-2 entre Figueres i la Jonquera. També hi ajudaria el desplegament una xarxa de panells electrònics que informin en temps real dels temps d’espera per accedir a les zones comercials del municipi, identificar clarament la tipologia del problema i informar de les alternatives viàries disponibles.

Mentrestant, la circulació entorn la Jonquera en dies de cel gris o de pluja, en ple estiu, seguirà sent la crònica d’un embús anunciat. Una mena de déjà vu, o com es diu ara, un altre dia de la marmota, fent honor a la pel·lícula de la història repetitiva.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Infojonquera.cat (@infojonquera)