Editorial

Queden poques hores per acomiadar l’estiu. Solstici a banda, meteorològicament parlant, avui també sembla que s’ha acabat l’estiu i, a la Jonquera, toca tornar a posar-se en marxa. Fer una mena de “reset”.

Ha estat el primer estiu amb el nou Gran Jonquera a ple rendiment i amb el gran supermercat de la cruïlla de Can Quartos obrint portes. Era una prova de foc per al nostre municipi i, tot i els dies de cues i trànsit intens —de rècord—, també és cert que potser n’hi ha hagut menys del que molts temien.

La calor, amb temperatures d’entre un i tres graus per sobre del que tocaria, no ha impedit que hàgim viscut un estiu sense grans incendis forestals a l’Albera: una gran notícia davant un escenari que es presentava preocupant. També ha estat el primer estiu en què Infojonquera ha disposat d’una estació meteorològica pròpia i d’una webcam, eines que ens han ajudat a entendre millor què passa al nostre entorn i que han tingut una gran acollida.

Després de tres estius de sequera, aquest cop hem respirat més tranquils. Els pantans i aqüífers s’han recuperat parcialment i hem pogut viure un estiu sense restriccions arreu del país; però no ens enganyem: tots els models climàtics apunten que caldrà estar preparats per a nous episodis de sequera severa en el futur.

Pel que fa a l’economia, el panorama és més incert. Malgrat que l’Estat espanyol registra creixement, aquí semblaria que comencem a notar un cert estancament. La davallada econòmica de França —que històricament havia beneficiat la nostra vila en aquest tipus d’episodis— aquest cop no s’ha traduït en un impuls extra. No vol dir que comencem a retrocedir, però sí que potser hem tocat sostre i caldrà veure com evoluciona la situació en els pròxims mesos.

Ara, però, és moment de tornar a la normalitat. Han començat les temporades esportives (futbol, hoquei, patinatge...) i les aules tornen a omplir-se amb prop de 700 alumnes repartits entre la llar d’infants, l’escola i l’institut (segons dades publicades recentment per Ajuntament de la Jonquera). I ben aviat farà un any de la instal·lació del polèmic radar de la travessera urbana: quan arribi la data, serà moment de repassar-ne les xifres i les repercussions des de diversos àmbits.

En definitiva, encetem no només un nou curs estacional, esportiu i escolar, sinó també un nou curs econòmic, social i fins i tot climàtic. I en certa manera laboral.

Toca seguir mirant endavant amb la mateixa determinació que sempre ha caracteritzat la Jonquera, però, sobretot, començant a pensar que les necessitats de la Jonquera canvien cada any. Si anys enrere era l’economia en general, ara potser ho és la de l’economia personal: la de la qualitat de vida, la social i la visual, la que veiem al carrer cada dia.

Deixem enrere l’estiu, que a la Jonquera sempre suposa un abans i un després, una mena de parèntesi. Deixar-lo enrere és com entrar de nou a la normalitat, però una normalitat que sempre és diferent: de repte, d’oportunitat, de tornar a començar canviant les coses.

Seguim!