La Jonquera: massa fronts oberts i poques solucions a curt termini

Editorial

La Jonquera en el seu conjunt passa per una període complexe originat per una llarga llista de fronts extraordinàriament variats i oberts. Alguns d’aquests fronts s’han reflexat gràficament a la portada d’aquesta revista, uns són exclusius de la nostra vila però d’altres són comuns a la resta del país.

Ja fa dies que en moltes converses entre els jonquerencs s’hi pot constatar un estat d’ànim resignat, a vegades en converses formals i altres en les més banals, però amb freqüència el rerefons és el mateix.
A més, als temes de debat actuals se n’hi han afegit alguns originats ja fa força anys i tot apunta que just ara arribaran a la conclusió final: els parcs eòlics, com a clar exemple.
A banda de la omnipresent crisi econòmica i financera, d’àmbit global i afectació local, o de les taxes municipals en determinats serveis, aquestes últimes setmanes s’ha creat un especial malestar per la polèmica originada pel ara ja famós estudi de Càritas Interparroquial, entitat amb seu a Figueres i presidida pel també president de Comerç Figueres Jordi Rotllan.

La sensació generada és que sembla que hi hagi orquestrada una mena de “campanya-complot” a nivell comercial incentivada per determinades persones, i en ocasions mitjans de comunicació, cap a la Jonquera i el seu potencial econòmic. Val la pena recordar ara que el 28 de febrer de 2007 es va publicar l’article La Jonquera mon amour, també petjoratiu en essència i casualment publicat pel mateix mitjà de comunicació que ara s’ha fet ressó de l’estudi de Càritas. I la casualitat ha volgut que en plena polèmica, un altre mitjà de comunicació hagi ofert una tribuna d’opinió al president de Càritas, ara però opinant sobre temes comercials i com a president de Comerç Figueres. Potser sí que només són casualitats però per a un nombre important de jonquerencs no ho son.
De fet, el que ha fet mal no és el que diu l’estudi en sí mateix, que en part molts subscriuen i ratifiquen. Un estudi que tot sigui dit és incomplet i oblida altres problemes relacionats amb les suposades motivacions que curiosament havien justificat la necessitat d’aquest estudi. Indirectament hauran creat un flac favor als autors d’aquest polèmic treball.

El que ha fet mal han estat les formes amb què s’ha fet públic, amb qui ho ha publicitat i amb el fet que sembla que s’adjudiqui en exclusiva a la Jonquera uns problemes que són comuns a tants altres pobles i ciutats de Catalunya. Així doncs, perquè el cas de la Jonquera s’ha de fer públic i el dels altres municipis no? Han de venir de fora a dir-nos quins problemes tenim? Potser només ens volien “ajudar” a veure’ls desinteressadament?
A la Jonquera tothom sap des de fa força anys quins són els fronts oberts, el problema real és que ens hi hem acostumat i ja gairebé els hi hem adjudicat inconscientment el tractament de “problema autòcton habitual” i en conseqüència ja no requereixen una solució urgent.

Complementant aquesta editorial i en la pàgna següent els lectors trobaran una relació identificativa dels fronts que té oberts la Jonquera i que convindrà tancar més aviat que tard. Un llistat que vol demostrar que els jonquerencs coneixem i identifiquem perfectament no només els tres problemes que ens han volgut ensenyar des de fora, sinó una llarga relació que sovint ve interconnectada tot i que aparentment no ho semblaria.
Cal admetre que la portada i la relació dels fronts oberts pot resultar poc agradable, però en qualsevol cas és un reflex de la realitat que no pretén ofendre ningú, només busca reproduir en paper uns problemes que ja fa temps que són al carrer.
Que serveixi doncs per intentar relacionar uns fronts que veiem oberts però que per tancar-los es necessiten complicitats dins i fora de la vila.
La Jonquera forma part d’un món globalitzat i per tant part de les solucions a alguns problemes escapen de les nostres possibilitats però no per aquest motiu podem arraconar-los en la nostra consciència, això no ens evitarà part de la nostra responsabilitat. Per això insistim, cal recordar a les autoritats locals aquests problemes quan siguin de la seva competència i quan no, cal fer-los arribar a través seu, com a autoritats més properes, als cada vegada més aliens a la realitat del territori diputats de Barcelona, Madrid i Bruseles.
Assumint que tenim un problema serà el primer pas per solucionar-lo i el repte, tot i siguent difícil no ens ha de frenar.

1 d'abril de 2009

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article