L'AP7 i la Jonquera, una relació complementària a la baixa

Tram de l'autopista AP7 al seu pas per la Jonquera
Tram de l'autopista AP7 al seu pas per la Jonquera | Infojonquera

Editorial

L’Autopista AP-7 és un eix de comunicació que uneix la Jonquera amb Alacant i forma part de la Xarxa de Carreteres Europees, coneguda amb l’abreviació E-15. Per als jonquerencs aquesta infraestructura sempre ha estat la via de sortida natural per a les distàncies mitges (a partir de 50 kms) tant en direcció nord (enllaçant amb la nordcatalana A9) com cap al sud. Des de la seva inauguració l’any 1975 sempre ha estat de peatge.
En els seus inicis fou anomenada A-17, el 1986 es va rebatejar com a  A-7 i a partir de  2003 va ser AP7, per remarcar precisament amb la lletra P la condició de peatge.
Que se sàpiga mai s’han fet públics els números del que s’ha recaptat en els tres peatges locals (duana, barrera central i la Jonquera) però és fàcil intuir que s’ha pagat el cost de les obres unes quantes vegades. Això haurà estat un gran benefici per a la propietària de la concessió, ACESA, i doblement per als propietaris de la infraestructura, el Govern espanyol, que només va invertir per pagar les expropiacions corresponents i en canvi ara és el propietàri d’una magnífica infraestructura que en realitat hem pagat entre tots els usuaris i, a més, és el receptor de l’IVA que genera el pagament del servei.
Recentment la concessionària, ACESA, ha construït el tercer carril fins a la Jonquera a canvi d’allargar la concessió fins a l’any 2021 i s’assegura l’amortització en poc temps ja que l’anterior Ministre de Foment va confirmar que no es contemplava desdoblar l’N2 fins a la frontera a mig termini.
Cal reconéixer que en aquests 37 anys la Jonquera i l’AP7 s’han complementariat força bè, amb resultats globalment positius per ambdues bandes. Però la relació compensada dels primers anys, ara ja no ho és tant.
En primer lloc caldria recordar els problemes creixents de col·lapses que provoca la sortida 1 (duana) els mesos d’estiu. En segon lloc cal apuntar que cap edificació del recinte de l’AP7 (Porta Catalana i edificacions dels peatges) tributa el corresponent IBI, un greuge comparatiu amb els altres contribuents.
I en tercer lloc, els usuaris habituals d’aquesta via que vivim a la zona fa més de trenta anys que paguem un peatge sense bonificacions i sense alternativa possible.
El pas dels anys ens demostra que per al Govern espanyol ha estat fàcil la gestió d’aquesta infraestructura: l’ha cedit a una empresa privada que ha fet molt bè la seva feina i se n’ha oblidat dels usuaris i els veïns. Una política insolidària sobretot quan les infraestructures donen grans beneficis, no es pateixen els problemes o en tot cas els perjudicats queden lluny de Madrid.

1 de maig de 2012

Comentaris

Senyor Albertis Vilamules de dalt
1.

Doncs jo trobo quew els peatges encara són massa econòmics. Els haurien de fer ben cars i així tothom aniria en transport públic i farem un be al mediambeint

Comenta aquest article