Amors fungibles

Fotografia de portada edició 122 de la revista Esquerda de la Bastida
Fotografia de portada edició 122 de la revista Esquerda de la Bastida

Editorial

Hi ha etiquetes que costa treure’s de sobre, més encara quan el motiu que les provocà segueix existint. Si algú coneix la Jonquera només per les referències i aparicions dels darrers anys als mitjans de comunicació, no pot sinó confirmar el clixé que la nostra vila és un racó de vici i de gent de mal viure. Per molt que ens esmercem els jonquerencs a fer veure l’altra cara amable de la Jonquera: de les seves gents, del seu patrimoni cultural, del seu entorn natural, de la seva història. Per molt que els nostres polítics repeteixin per enèsima vegada que no tots els prostíbuls pertanyen al nostre municipi. Tot sembla endebades i la fotografia de la jonquera prostituïda roman a l’inconscient col·lectiu.

Els mitjans de comunicació fan molt de mal en aquesta eterna imatge, repetint el que ja s’ha dit i construint per avançat el discurs que volen vendre, i per això trien les cites i les imatges que reforcen allò que volen explicar. Perquè el sexe ven, és un instint humà al què hi emfatitzen el costat morbós que a tothom atrau, i en la societat de consum el que més importa és vendre. Al final acaba semblant que tots els jonquerencs som connivents amb la prostitució, perquè s’insinua que tots hi traiem profit.   

Ara el motiu de tornar a estar al punt de mira és la manifestació de col·lectius de dones, sindicats i grups d’esquerres, que s’organitzà al Portús per denunciar el tràfic de dones, la legislació que permet la proliferació de prostíbuls i la moda entre els joves francesos de venir a la Jonquera de festa salvatge: alcohol, drogues i sexe sense compromís. Sobre les màfies sembla que els Mossos d’Esquadra comencen a posar fil a l’agulla; sobre la legislació queda poc més a dir que no s’hagi debatut ja, només manca voluntat política de posar-hi solució i canviar les lleis; i sobre la moda entre el jovent francès potser caldria mirar més lluny i pensar què provoca aquest tipus d’actitud.

Aquesta mena de ritus iniciàtic establert entre els joves francesos es podria sintetitzar, tal vegada, en una paraula: carència. I no parlem de la inexistència de prostíbuls per llei a França, sinó de la manca d’altre tipus de principis que els omplin com a persones. El moment actual no els aporta una seguretat de futur. A aquesta falta de projectes, s’hi suma potser la cultura àudiovisual de la que són fills, en la què el sexe hi té una presència excessiva, sovint associada a l’èxit social. Unit potser també a que el camí cap a les societats igualitàries esborra les relacions de domini, i aquest nou rol els pugui crear una mena de inseguretat que els porta a preferir un amor fungible. Els sociòlegs s’encarregaran d’apuntar-ne els motius, però també és cert que la situació del jovent francès no és tan diferent de la dels catalans o de la resta d’Europa; i per sort els nostres joves no es veuen atrets per aquest tipus d’oci.         

I arribats a aquest punt, cal buscar explicacions i preguntar-se si no és aquest eco constant d’un discurs rentable, als mitjans, el que empeny a que el problema de la prostitució vagi ‘in crescendo’ i s’enquisti a la nostra vila per efecte ‘crida’. Sense anar més lluny, i per posar un exemple, fa poc que s’ha organitzat el Mercat del Torró i han tingut dificultats perquè els mitjans el difonguin ni que sigui una menció a la secció d’agenda; si la fira hagués estat, posem per cas, sobre erotisme o algun tema similar; molt probablement s’hagués aconseguit una àmplia cobertura de l’esdeveniment. Perquè pels mitjans de comunicació massiva, la Jonquera ja té aquesta etiqueta, i el que se’n surt no interessa.   

L'Esquerda de la Bastida
(1 de desembre de 2011)

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article