Sis rotondes, sis reclams: l’hora de treure’n profit

Vista general de la rotonda d'accés a la zona esportiva i avinguda Carles Bosch de la Trinxeria
Vista general de la rotonda d'accés a la zona esportiva i avinguda Carles Bosch de la Trinxeria | Arxiu Falgués Fotografia

Editorial

Milers de persones circulen cada dia per la N-II a l’alçada de la Jonquera. Quan ho fan, és segur que passen forçosament per alguna de les sis rotondes que uneixen carretera amb carrers o altres vies.
Aquestes rotondes han estat batejades pels jonquerencs amb diferents noms, potser de forma més o menys popular, seguint la direcció sud-nord i per ordre de pas, les coneixem amb el nom de: Mas Morató (1), Can Quartos (2), Bombers (3), zona esportiva (4), pont dels Querols (5) i peatge nord (6). De fet, no ens consta que tinguin cap identificació oficial, i potser no tothom les coneix amb els noms abans esmentats.
De les sis rotondes només les tres primeres, acabades d’urbanitzar l’abril de 2003, podem considerar que tenen un manteniment regular. Hi ha plantes, oliveres, gespa, flors, matolls...
Les altres tres es troben encara en procés de finalització, pendents d’unes obres que va activar el Ministerio de Fomento el setembre de 2007 i de les que encara ningú no sap preveure pel seu termini d’acabament. Però ja se sap, som al “nordeste peninsular” i el que aquí passi importa poc als despatxs de Fomento.

La qüestió de les rotondes ve al cas perquè darrerement sembla que qui més profit en treu són les prostitutes (i respectius “macarres” que hi passen tot vigilant la “mercaderia” exposada) i que, com fan els bolets a la tardor, han proliferat quantitativament amb l’arribada d’unes condicions meteorològiques adients. De nit o de dia tant apareixen com desapareixen. Les noies que s’exposen en els marges de les rotondes saben que són un lloc de pas, un reclam immillorable, un punt idoni per atraure possibles clients, per fer-s’hi veure.
I mentre aquestes noies se n’aprofiten econòmicament amb la complicitat d’unes autoritats que majoritàriament han optat per l’actitut del deixar fer, (o potser fer creure que no les veuen), els jonquerencs deixem escapar cada dia l’oportunitat d’exposar en el centre d’aquestes rotondes els nostres actius.

Possiblement en un municipi més important en nombre de vots, o més proper als centres de decisió, la situació ja s’hauria corregit i el mateix Ministeri de Fomento ja hauria autoritzat o impulsat, alguna iniciativa per instal·lar l’obra d’un arquitecte de renom, o potser un element genuí per reforçar la identitat marinera, industrial, agrícola d’aquell municipi afectat, o potser una referència sublim a la presència d’un patrimoni natural o arquitectònic del lloc.
De fet, més o menys, quan cadascú de nosaltres hem sortit de la Jonquera i, tant si hem fet pocs com molts quilòmetres, hem vist exemples de rotondes amb elements centrals de tot tipus, uns més encertats i altres potser més discutibles, però possiblement mai ens hem trobat amb rotondes tant pobrement pensades com les que tenim aquí.

Idees i voluntat des del nostre poble no en falten. Fa només uns anys enrere es va crear un col·lectiu que va intentar treballar perquè la rotonda de Can Quartos pogués lluir una obra escultòrica. Però el projecte no va reeixir per diferents raons.
Potser torna a ser l’hora d’activar definitivamet aquest tema.
És una bona oportunitat per recuperar pel nostre bé comú fins a sis plataformes privilegiades, que cada dia veuen milers de persones.
Potser poden donar a conéixer fets històrics del nostre poble, difondre el patrimoni ecològic del nostre entorn o potser cadascú de nosaltres ja ha tingut alguna idea genial per proposar mentre ha estat llegint aquestes línies.
Doncs potser aquesta sigui també una bona oportunitat per proposar a les autoritats competents la celebració d’un concurs d’idees que ens permeti a tots els jonquerencs participar en un projecte engrescador, integrador i cohesionador, que ens permetria a tots sentir-nos més orgullosos del poble i sentir-nos-el més nostre.
En definitiva, és necessari que aquestes rotondes tinguin uns usos més funcionals: dotar-les d’un referent que els hi doni un nom “oficial” i que alhora serveixin per promocionar els nostres actius. I això és molt necessari en un moment en el qual necessitem ser imaginatius per projectar-nos en un entorn difícil a nivell d’imatge i d’economia. Ens podem permetre deixar perdre aquestes sis oportunitats en un moment com l’actual?

L'Esquerda 114
(1 d'abril de  2011)

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article