La Jonquera, en marxa cap a la independència

Aspecte general de la plaça Nova el diumenge 19 d’agost
Aspecte general de la plaça Nova el diumenge 19 d’agost | Falgués Fotografia

Editorial

Fa molts pocs dies la UE admetia per primer cop la possible “secessió” de Catalunya. Segons el president de la Comissió Europea (UE), José Manuel Durao Barrosso, la independència de Catalunya s’hauria de resoldre en el marc legal internacional. Fins ara, l’organisme europeu al·legava que aquest assumpte era un afer intern de l’Estat espanyol. Així doncs el govern de la Unió europera deixa entreveure que potser ja existeix un debat a nivell internacional sobre la independència de Catalunya.
I mentre això passa a Brussel·les, els Governs de Catalunya i l’Estat espanyol continuen confrontant decisions que en els darrers anys han ocupat l’actualitat sobre la relació entre Espanya i Catalunya. Però fa l’efecte que tots aquests debats, que semblaven eterns, i models de governar, poc o gens transparents, van derivant en conclusions finals. L’actual crisi econòmica general, la política d’infraestructures que aplica el govern central, l’ofec econòmic que afecta a la Generalitat, o la deslegitimació del resultat del referèndum de l’Estatut i les decisons del nostre Parlament són possiblement els motius principals, però la llista és més llarga.

La Jonquera no ha viscut aliena a aquesta problemàtica que afecta el país. En els darrers anys hi ha hagut moviments: cal recordar la consulta sobiranista del 13 de desembre de 2009 (Esquerda 99) o l’assistència de jonquerencs a la manifestació del 10 de juliol de 2010 (Esquerda 106) a Barcelona en suport de l’estatut de Catalunya, que va ser retallat pel Tribunal Constitucional a instàncies del PP i amb el “vist-i-plau” del PSOE.
A mitjans d’aquest agost, en plena onada de calor, la delegació local de l’Assemblea Nacional de Catalunya a la Jonquera va organitzar l’acte “Esborrem la Frontera”, que va aplegar més de 1.000 persones a la nostra vila. L’objectiu era simular la desaparició de la frontera entre els Estat espanyol i francès com a forma simbòlica d’unir la nació catalana, actualment dividida per la línia de frontera marcada pel Tractat dels Pirineus (7 de novembre de 1659). Va ser un acte que confirma que és la societat civil, majoritàriament, la que està al capdavant d’iniciar un canvi de model, un canvi històric que sovint fa la impressió que en qualsevol moment s’hagi de precipitar, potser a partir d’un fet imprevisible.

Si deixem de banda l’interés general del país, hem d’admetre que a nivell local la independència de Catalunya tindria conseqüències positives però també alguna de negativa. De la mateixa manera, també hem de reconéixer que la dependència, o la situació actual, té conseqüències negatives.
Estem vivint un moment de canvis, forçats per una situació de greuges que s’han accentuat per la crisi econòmica (estretament lligada a una altra crisi de valors) i tot això ha despertat moltes consciències.  Alguna cosa es mou i, passi el que passi però sempre democràtica i pacíficament, cal que tots sapiguem adaptar-nos-hi, entre altres coses perquè el món evoluciona i no hi ha res que sigui per sempre.

1 de setembre de 2012

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article