“Paradise”: un problema per a la imatge, el patrimoni i la seguretat

Avinguda Euskadi del polígon Mas Morató la nit del 23 de desembre. Un cordó policial impedia l’accés al “Paradise” (J. Ribas)
Avinguda Euskadi del polígon Mas Morató la nit del 23 de desembre. Un cordó policial impedia l’accés al “Paradise” (J. Ribas) | Josep Ribas - Falgués Fotografia

Editorial

Aquest mes de desembre els jonquerencs hem tornat a ensenyar el millor de nosaltres i hem demostrat que som un poble solidari: ho hem fet col·lectivament participant d’una o altra forma en una causa solidària com és la segona Cursa de la Dona o, individualment, fent una donació a La Marató de Tv3, i ensenyant a tot el món com de solidaris som els catalans (nou récord de donacions).

També hem viscut, resignadament, com l’intent d’atemptat amb cotxe bomba al prostíbul “Paradise” es ficava sí o sí a l’àpat familiar del Nadal 2012. Ha estat així com en moltes de les llargues sobretaules haurem contrastat opinions i criteris sobre temes d’actualitat del nostre país, poble o de les nostres famílies, i haurem acabat parlant del que està passant en el polèmic “Paradise”.
Aquest establiment, que des de la matinada del 23 de desembre està donant la volta al món, i amb ell la Jonquera, ens ha obligat a fer d’ambaixadors i donar explicacions del que està passant a la nostra vila a coneguts, amics, familiars, clients o proveïdors. Una feina que fem sense grans esforços perquè al capdavall tampoc és que ens hàgim de justificar de res, només som un testimoni directe pel fet de ser propers als lloc dels fets.
Hi ha però una altre grup prou important de jonquerencs que tota aquesta feina l’han de fer igualment i, a més a més, hi ha d’afegir el fet de conviure físicament al costat del prostíbul bona part del dia. Són jonquerencs que hi tenen la feina o que són al capdavant d’una activitat econòmica. Alguns potser fins i tot en poden treure algun rendiment però tots pateixen les conseqüències d’un tràfec constant de clients no sempre amb actituds cíviques o de  comportament, o han de veure com les zones d’aparcament públic són ocupades massivament pels clients del local o com, sense contemplacions, comproven com un tram final de l’avinguda Països Catalans s’ha convertit en un aparcament privat. Una realitat que si en lloc de produïr-se en un polígon de la Jonquera es realitzés al centre del poble tothom trobaria escandalosa.
El pitjor de tot plegat és que les conseqüències de tenir per veí el “Paradise” ja comencen a passar factura a algunes d’aquestes activitats. I per què no dir-ho el risc que es devaluin econòmicament els negocis del polígon o que circular pel davant el prostíbul ja no es faci amb la mateixa sensació de seguretat.

Els fets ocorreguts al Paradise, ja des d’abans d’obrir-se al públic, són només  la part visible i mediàtica d’un problema de devaluació del patrimoni que afecta els veïns més propers, al qual ara s’hi afegeix el de la seguretat i finalment que s’està generant un problema d’imatge encara més greu que afecta a tot el poble, a la comarca i fins i tot al país.

1 de gener de 2013

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article