Propera estació, Próxima estación, Next stop: la Jonquera?

Un TGV, de tecnologia francesa, circulant pel viaducte de la zona duana a la Jonquera
Un TGV, de tecnologia francesa, circulant pel viaducte de la zona duana a la Jonquera | Josep Ribas - Falgués Fotografia

Editorial

Des del passat 8 de  gener els trens d’alta velocitat AVE, AVANT, TALGO o TGV arriben a Figueres. Una modalitat de transport molt ràpida i còmoda que des de la Jonquera veiem passar ben a prop.
Una notícia que els grans mitjans de comunicació nacionals i estatals, i la classe política dirigent, ens han venut com a molt positiva per a la comarca. Per a la Jonquera aquest positivisme caldria matisar-lo, perquè si bé és cert que som a prop de Figueres, i podem triar entre agafar un Rodalies o un Avant per desplaçarnos a Girona o Barcelona, no ens evita, com abans, haver de fer ús de la perillosa N-II o la gens econòmica AP-7.
Perquè en el fons, la solució de l’AVE per al transport de persones sí que és una bona solució per a figuerencs, gironins, barcelonins o perpinyanesos.

Ja fa temps que els experts en logística i comunicació, com ara el catedràtic d’economia a la Universitat de Barcelona Germà Bel,  autor del llibre Espanya, capital París, qüestionen la inversió en alta velocitat.
En el cas concret de Catalunya les inversions no responen a les necessitats econòmiques, socials i i logístiques del país, que per contra haurien de prioritzar el transport de mercaderies orientades a l’exportació o el transport de persones amb una xarxa de ferrocarril regional i de rodalies que funcionés, i que en el cas de l’alta velocitat no està siguent així. El catedràtic qüestiona, a més, la viabilitat econòmica pel seu baix nombre de passatgers i el manteniment car de la infraestructura.
El cas és que els successius Governs de Madrid van dissenyar unes línies d’alta velocitat que primer van preferir unir Madrid amb Sevilla (quan governava el PSOE) per més tard (quan manava el PP) unir totes les capitals de província en menys de 4 hores, sense importar si eren viables, amb Madrid. Aquest era el criteri i després, en tot cas, i en funció d’altres variables polítiques, econòmiques, territorials o per altres raons, es planificaven les estacions que no eren capital de província, com podria ser el cas de Figueres. I és obvi que a la Jonquera no la van fer entrar a les “variables”, malgrat que avui dia hi ha pobles més petits demogràficament, o amb menys activitat econòmica que la nostra vila, que sí que tenen connexió amb l’alta velocitat.

Amb el pas del temps i tenint ben present  la situació econòmica actual es veurà si la xarxa d’estacions d’ara serà definitiva. Perquè cada vegada sembla més evident que la present planificació de les estacions és insostenible i la tendència serà mantenir les que ho siguin, tancar les que no o plantejar-ne que ho puguin ser. Si volem un tren que uneixi el territori, i no només que hi passi de llarg, les variables racionals apunten que la Jonquera pot tenir una estació.

1 de febrer de 2013

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article