Ens vigilen

Reproducció de la portada de l'Esquerda de l'1 de de juliol
Reproducció de la portada de l'Esquerda de l'1 de de juliol | Infojonquera.cat

Editorial

El matí del 17 de juny ens assabentàvem d’una notícia que ens deixava a tots una sensació d’indefensió absoluta.

Els fets: una veïna de la Jonquera i la seva parella eren assaltats, de nit, a casa seva. Primer agredits i després segrestats unes hores, a ella se la van emportar al Portús i la van obligar a entregar la recaptació feta durant el cap de setmana al supermercat d’on era una de les encarregades de confiança. La investigació continua i de moment no s’han fet públiques més dades. La parella agredida, poc a poc, intenta tornar a la normalitat.

El segrest i atracament han posat de manifest, un cop més, que la Jonquera és des de fa temps un centre de gran “interès” per a delinqüents i organitzacions mafioses. Un “interès” que ha estat denunciat públicament per particulars, per comerciants i per empresaris locals. Recordem que fa sis mesos el nostre poble ja va viure l’intent d’atemptat amb bomba al polèmic “Paradise”. Encara esperem saber-ne els autors.
Des dels fets del polèmic prostíbul, a més d’altres fets delictius i robatris freqüents, sí que podem constatar que hi ha més cotxes patrulla de policia amunt i avall. Però... és aquesta la solució?

Ja fa temps que som molts els jonquerencs que detectem que al nostre poble és evident que hi passa alguna cosa. I diem alguna cosa perquè molts ni ens atrevim a dir les coses pel seu nom: no volem ser tractats o acusats d’exagerats. El cas és que, sovint, en petit comité i en veu baixa diem que a la nostra vila hi ha un percentatge indefinit, però notori, de ciutadans estrangers i no comunitaris que es guanyen la vida amb activitats no legals o poc transparents com vendre falsificacions, prostitució o comerç il·legal. O d’altres que, aparentment, sembla que no facin res. Sembla.

Però els dies passen i, amb el temps, sembla com si tot tornés a la monotomia. Com cada dia molts continuarem obrint la persiana del nostre negoci, del tot legal, pensant que no formem part de la llista  de candidats “interessants”. En el millor dels casos procurem fer vida normal, això sí, millor de dia que de vesprada, que és quan la Jonquera es va posant “interessant”. I pensem que la policia ja ens garanteix la seguretat. I que la justícia ja fa la seva feina.
Però el cert és que vivim en una societat, una època, una conjuntura, en la que cada dia que passa anem perdent la confiança d’anys enrere: la crisi fa la seva feina, les màfies ja s’han consolidat a casa nostra, la policia té uns recursos que no són infinits i la Justícia no pot fer altra cosa que aplicar la llei. Lleis que no funcionen. Que no serveixen.

Tots sabem i admetem que la Jonquera queda lluny dels autèntics centres de poder i decisió. I tots sabem que això té unes conseqüències, també en els mitjans de comunicació. Només cal recordar en quants mitjans de comunicació d’àmbit general el segrest del 17 de juny va ser notícia.
En definitiva, que la Jonquera “interessa” molt a les màfies en la mateixa proporció que “interessa” poc als qui tenen el poder legislatiu per canviar les lleis.
I quan les canviaran aquestes lleis? Doncs quan així ho decideixin els dos grans partits polítics, PP i PSOE,  que són els qui s’han repartit el poder legislatiu del Congrés dels Diputats en els darrers trenta anys. Perquè al capdavall són ells els qui han fet unes lleis d’estrangeria que a la Jonquera no serveixen per a gaire res (consti que en altres municipis potser sí), els qui han deixat que la Justícia quedés col·lapsada per manca de recursos de tot tipus o els qui han permès que els conflictes de competències facin complicada la feina a la policia.

I què fem mentre no es canvien? Primer solidaritzar-nos amb els afectats i pensar que qualsevol de nosaltres podem estar en risc de ser vigilats per uns desconeguts. Perquè no es tracta de ser un empresari o un encarregat de confiança en una empresa: tenim coneixement que alguns atracaments i assalts es produeixen en cases aïllades o pisos habitats per gent gran.
Ens vigilen, sí, però sabent-ho i prenent algunes mesures preventives i dissuassòries d’una banda, i confiant en la feina de la policia i col·laborant activament amb les autoritats per altra, podem conviure amb el problema fins que el panorama actual de crisi econòmica i lleis poc útils canviïn. I canviar les lleis està a les nostres mans.

1 de juliol de 2013

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article