"L'esport és el millor motor social que té un poble"

per Redacció

Josep Vilaplana Marquès President de la Unió Esportiva La Jonquera

Esports

Josep Vilaplana Marquès
Josep Vilaplana Marquès | Cedida particular

Nascut a Anglesola (Lleida). Alt-Empordanès d'adopció fa més de 34 anys. Aficionat al Futbol de tota la vida, va aterrar a La Jonquera provinent de Figueres, el 2015, per motius sentimentals, i ara se sent com un Jonquerenc més.

Josep Vilaplana i Marques, és president de la U.E.L.J des de la temporada 2017-2018, i malgrat les dificultats de la darrera temporada, afronta la present 19/20 que encetem amb la màxima il·lusió possible.

Passa l'estiu a cavall entre Llançà i La Jonquera. Relaxat, conscient de què li espera a partir de setembre, esgota els darrers dies de vacances.

En primer lloc, caldria preguntar d'on li ve l'afició al futbol?

Crec que va dins la genètica un cop neixes. El meu pare ja hi jugava i jo hi he jugat sempre. Vaig arribar a estar en categoria semiprofessional. Quant més projecció tenia, una lesió i les oposicions a professor de secundària em van fer deixar el futbol de competició.

Abans d'aterrar a la U. E. La Jonquera, havia col·laborat en altres clubs?
Si, quan vaig venir destinat al Narcís Monturiol de Figueres, vaig estar col·laborant com entrenador amb La Salle Figueres, després vaig estar a la U.E.F., més tard em vaig vincular al Pals, d'on guardo uns grans records i on vaig deixar uns grans amics, però sobretot unes grans persones.

Tinc entès, que la seva vinculació a la UE La Jonquera és accidental?
Si, quan vaig venir a viure aquí, vaig conèixer en Josep Serra, en una exposició de quadres del pintor Jaume Mach. La Dolors, la meva companya, ens va presentar. En aquell moment vaig conèixer la persona de la qual n'havia sentit tant a parlar en el món del futbol. Vaig conèixer a un gran mecenes del futbol de la Jonquera.

I com va ser això d'acabar esdevenint el President de la UE?
Recordo que en la primera conversa amb enJosep Serra li vaig donar la meva opinió del futbol, com el veia i què en pensava. També li vaig comentar la possibilitat de col·laborar com a entrenador en el Club.
Al cap d'uns dies em van cridar en una reunió on hi havia tot un grup de gent desconeguda per a mi, i em van proposar de ser el segon entrenador d'un vell conegut meu de quan va estar al Peralada, el Sr. Vílchez.
Finalment el Sr. Vílchez va fitxar per la Pobla de Mafumet, filial del Nàstic de Tarragona i jo em vaig quedar sense poder entrenar al costat de l'anomenat "Maestro".
Posteriorment en una reunió on la Junta anterior havia dimitit després del descens a tercera, em van proposar de ser el President.

Va acceptar. N'era conscient de les dificultats i els entrebancs en què es trobaria?
Evidentment, no. Probablement ara no ho acceptaria. Però, sóc persona de compromís i quan dono la paraula la compleixo. Tampoc era conscient de la situació del Club, de les diferents sensibilitats existents i de les grans dificultats per trobar finançament. Quan et mires el Club des de la distància, no ets conscient de quin tipus de Club és. Des de fora de La Jonquera, hom pensa que La Jonquera està fortament patrocinada.

El finançament és la dificultat més greu?
Sí. El finançament és una qüestió molt greu i de molt difícil resoldre, però també ho són les diferents sensibilitats existents.

I què pensa fer al respecte?
Afrontar aquestes dificultats de la millor manera possible, comptant sempre amb l'ajut i la implicació de la resta de membres de la Junta, sobretot dels Srs. Serra i Malagelada amb l'ajut inestimable de les seves Sres. La Rosa i la Maria Antònia. Cercar finançament allà on sigui, aconseguir apropar totes les diferents sensibilitats per fer front comú pel bé de La U. E. La Jonquera i el poble. Aprendre dels errors i rectificar en aquelles qüestions on no hem estat afortunats a l'hora de prendre decisions.

Finalment, amb l'ascens del Prat a segona B, el primer equip ha aconseguit mantenir la categoria a 1a catalana, un dels objectius de la temporada, no?
Si, entre altres. No oblidem que en el Club hi ha més equips que també tenen els seus objectius.
Malgrat poder mantenir la categoria, no hem pogut mantenir el bloc de jugadors que tan ben avinguts estaven. Aquest era un dels principals objectius. Els jugadors no s'han volgut esperar i davant d'altres ofertes han decidit canviar d'aires. El nostre objectiu de tenir jugadors de km 0 i consolidar un equip que s'ha estroncat. Aquest any hem de tornar a començar de zero i això és molt difícil.

Fins a 7 temporades a 1a catalana és una gran fita, però el que voldria la junta és tenir el primer equip a 3a, oi?
Si mantenir l'equip a 1a catalana és una gran fita i un orgull que hauria de ser extensiu a tota la població. Tan sols cal mirar la competició i contra qui competim, penso que hauria de ser motiu d'orgull de tots. Una població com la nostra plena de dificultats on sovint som notícia per fets desagradables, és bo estar d'alguna manera reconeguts arreu. Penso que no hem de resignar-nos a res. Com més amunt, més motiu d'orgull per tothom.
I és clar que sí, que ens agradaria estar a tercera. Per diferents motius:
Financerament és més econòmic, socialment és més reconegut i a nivells de mitjans audiovisuals i escrits sempre tens més protagonisme. Estar a tercera suposa rebre una compensació econòmica molt important de la participació de les quinieles i dels drets d'imatge que atorga la Federació. El ventall de jugadors per escollir és més ampli, el cost econòmic dels jugadors s'abarateix, i pels jugadors del poble que hi poden accedir ha de ser una gran satisfacció. També cal dir que com més amunt estàs, sovint hi ha més portes d'espònsors on pots anar a trucar.

Hi ha aficionats que pensen que no cal tenir l'equip tan amunt, al capdavall la Jonquera és un poble petit amb uns recursos limitats...
En primer lloc, cal respectar a tothom. És allò que deia abans referent a les diferents sensibilitats.
També hi ha aficionats que pensem a la inversa.
De fet aquests dies he repassat tot el que va suposar l'ascens a tercera, el goig d'un poble per una fita històrica. Llavors tothom en treia pit. Doncs si llavors va ser un gran motiu d'orgull col·lectiu, perquè no ho podem tornar a intentar de nou. És que aquest poble no està acostumat a empènyer i tirar endavant?
Discrepo amb el tema dels recursos, a la Jonquera hi ha molts recursos, potser mal repartits. El que potser hi ha és una mínima implicació social i esportiva de les grans empreses.
La Jonquera pot ser un poble petit en extensió, però no en recursos econòmics. Tan sols cal mirar l'elevat nombre d'empreses existents (1026 segons la Fundació Universia), el volum de visitants que tenim, l'extensió de superfície comercial i l'índex d'atur. No oblidem el poder recaptatori que té l'Ajuntament. Un dels ajuntaments amb més poder recaptatori de l'Estat. Si no vaig equivocat, el pressupost per aquest any 2019 és d'una recaptació de 7.656.465,06.-€, el pressupost de despeses és de 7.394.465,06.-€ entenc per tant que hi ha un superàvit de 262.000.-€. Què vull dir amb això? Que trobo que les subvencions totals efectives i justificades per les diferents entitats del poble tan sols ascendeixen a 28.000.-€. És a dir que dins d'un pressupost de despeses de 7.394.465,06.-€ tan sols hi ha destinats a repartir entre totes les entitats del poble la quantitat de 28.000.-€. Convindreu amb mi, que potser el problema és de prioritats i no tant de manca de recursos. No crec que el futbol sigui l'única entitat que es queixi de la manca de recursos econòmics destinats. En definitiva, penso que La Jonquera podria ser un dels pobles més forts esportivament parlant.
Cal no oblidar que l'esport és el millor motor social que té un poble, si deixem morir les entitats i no ajudem com cal a l'esport en general, estem deixant de banda una tasca social molt important i que per desgràcia tanta falta li fa a La Jonquera.

Al Futbol base, David Casado torna com a màxim responsable, agafant el relleu de Lluís Moñino...
Sí, correcte, torna com a màxim responsable però d'acord amb els objectius de La Junta. De fet la intenció de La Junta no va ser que en David marxés. La nostra pretensió era que en David fos el coordinador administratiu i en Lluís fos el coordinador de metodologia. És a dir, volíem formar un tàndem entre ells dos. Finalment com ja sabeu, això no va poder ser.

Segurament la gran novetat d'aquesta temporada és l'equip de quarta catalana...
Si, de fet és un intent per donar continuïtat als esportistes quan en el moment de deixar de ser juvenils i no tenen el nivell per jugar a 1a catalana, no hagin d'abandonar el club. La nostra idea és la potenciació del futbol base per formar jugadors pel primer equip. El pas per quarta catalana pot significar poder millorar per poder jugar en categoria superior.
Cal dir que l'entrenador d'aquest equip és un vell conegut de l'afició.

Així doncs, quants equips hi haurà aquesta temporada?
Podem dir que ens assegurem tenir com a mínim un equip per categoria i poder continuar disposant del Cadet que hi havia dubtes de si el podíem fer o no. Lògicament aquest any incrementem el club amb un equip més. Queda encara per saber quants equips farem de cada categoria. Això depèn dels esportistes que vulguin venir a La Jonquera.

No parlem només d'objectius esportius, el vessant social també és important.
És molt important i és la que menys s'aprecia. L'esport en general és integrador, ajuda a la convivència de les diferents cultures, ajuda a l'adquisició de valors com l'esforç, el treball col·lectiu, etc.
Per la nostra part el vessant social és importantíssim, tan sols cal veure els resultats obtinguts:
Hem tret de la indigència i li hem donat un lloc on viure i una feina on poder estar integrat amb tots nosaltres a una de les persones més estimades del club, el Sr. Pablo. Pablito per tots nosaltres.
Hem aconseguit conjuntament amb l'esforç de l'Institut que un dels nostres jugadors més coneguts deixi de fer malifetes pel carrer millorant moltíssim les notes i la seva actitud personal.
Estem intentant coordinar-nos millor amb els serveis socials. De fet, tenim una reunió pendent per mirar de quina manera podem incidir més i millor amb els diferents casos que tenim i que són força conflictius.

Pel que tenim entès, l'ajuntament s'ha compromès a fer alguna actuació al camp per aquest any, això és una gran notícia...
Si, l'Ajuntament s'ha compromès a realitzar millores tant en les instal·lacions com en la dotació de recursos econòmics mitjançant l'increment de la subvenció. Però sí que li vull dir a l'Ajuntament, que en un municipi com La Jonquera on hi ha una quantitat tan enorme de negoci de grans empreses i multinacionals, hi fa falta la figura de l'aconseguidor, és a dir la persona que treballa i cerca compromisos de col·laboració de les multinacionals amb les entitats del poble, per dotar-les de finançament i poder tirar endavant llurs objectius i projectes.
Cal recordar i vull enumerar les principals promeses fetes pels partits durant les passades eleccions, promeses que els hi vam recordar durant la proppassada Assemblea de l'entitat celebrada el passat 29 de maig on ens van convidar. Cal dir que tots portaven pràcticament les mateixes propostes i les que enumero són les que van prometre l'actual equip de govern.
1 -  Incrementar per aquest mes de setembre com a mínim el doble la subvenció que rebem les entitats.
2 - Solucionar el problema de l'enllumenat del camp. Molt deficitari.
3 - La creació del Patronat d'esports per facilitar l'obtenció de recursos a les entitats. És aquí on tindria cabuda la figura de l'aconseguidor del qual parlava abans.
4 - Millorar i dotar de millors instal·lacions el camp. És a dir, adequar les instal·lacions a les necessitats reals que tenim. Tenim mancances d'espais com una oficina, un bar o espai de socialització en condicions per poder-hi estar les tardes d'hivern, una sala de reunions, un magatzem on guarir tot el material i poder tractar adequadament la roba dels diferents equips i tècnics, dotar la instal·lació d'uns lavabos decents, incrementar l'espai en nombre de vestuaris. És a dir dotar al camp de futbol amb les instal·lacions d'acord al terreny de joc que tenim tan meravellós.

Finalment, que els hi voldria dir als aficionats perquè vinguin al camp aquest any?
Els hi diria que tots els equips de la U. E. La Jonquera representen al club i al poble fins i tot el primer equip. Tots els equips ens representen sense cap mena de distinció. Els nois del poble que juguen en el primer equip també us necessiten.
També els hi diria que no es quedin a casa els dies de partit sigui el que sigui l'equip que jugui, que vinguin al camp i que pensin que com més amunt i millors categories tinguem millor futbol i de més qualitat podrem veure tots.
Els esportistes que comencen, de ben segur que els hi agradaria jugar el més alt possible, fins i tot pensen a ser un Messi. Doncs en la mesura que nosaltres puguem no els hi tallem aquesta il·lusió, intentem amb l'ajut de tots tenir els equips en les millors categories possibles. D'aquesta manera els nois que destaquen també tindran més opcions de quedar-se en l'equip del poble perquè ja tenim les categories adequades per a ells.
Que per consolidar tot el Club i per poder tenir jugadors de casa a tots els equips cal l'ajut i l'escalf de tota l'afició en tots els partits.
També els hi diria que ningú està exclòs de participar en el club.
Finalment vull fer una crida a tothom que sigui aficionat al futbol i estimi a La Jonquera perquè ens ajudi a la consolidació d'un club que molt aviat complirà 100 anys de vida.
Necessitem incrementar el nombre de socis, necessitem més participació del teixit empresarial, en definitiva ens necessitem tots.
Per últim i per acabar vull demanar que les persones que estiguin en disposició d'aportar el seu gra de sorra pel bé de l'entitat que no dubtin en venir a veure'ns, a parlar, que les escoltarem i que de ben segur ens posarem d'acord per treballar conjuntament per fer més forta l'entitat. A la Junta hi falta gent si vols venir a treballar-hi!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article