"El MUME és un dels pocs museus d’Europa que tracta la temàtica del moviment de persones per causes polítiques i ideològiques"

per Redacció

Alfons Quera Director del Museu Memorial de l'Exili

Cultura, Història

L'exalcalde d'Agullana i exdiputat al Parlament de Catalunya, ara director del MUME
L'exalcalde d'Agullana i exdiputat al Parlament de Catalunya, ara director del MUME | Infojonquera

Ara ja fa unes setmanes que ocupa el càrrec. Com valora la seva incorporació?

Per la meva part, positivament. Com a historiador em sembla molt enriquidor posar en valor tot el que té relació amb l’exili republicà del '39. Al mateix temps, soc molt conscient de la responsabilitat que requereix el reconeixement públic de totes aquelles persones que van haver d’optar pel camí de l’exili per tal d’evitar la situació d’opressió i repressió a conseqüència de la derrota republicana el 1939.

 

És inevitable esmentar el seu passat polític, tant a l’alcaldia d’Agullana com al Parlament de Catalunya. On era Alfons Quera des d’aleshores?

El gener de l’any 2011 deixo de fer de diputat al Parlament de Catalunya i dono per acabada la meva etapa de dedicació exclusiva al món de la política. Van ser 7 anys i mig molt intensos. Ara bé, també haig de dir que vaig fer d’alcalde del meu poble fins el 2015. Ho compaginava amb altres activitats, en aquest cas, relacionades amb el món acadèmic de la història, la meva formació. Posteriorment, un cop deixo l’alcaldia, redacto una tesi doctoral. La línia de recerca era en l’àmbit de la literatura contemporània, concretament el que fa referència a l’inici de certa recuperació de la literatura catalana acabada la Segona Guerra Mundial, l’any 1945, amb una dictadura franquista que comença a permetre la publicació d’alguns llibres en català. El títol de la tesi és prou explícit: Josep Pla i la defensa de la literatura catalana en la postguerra (1946-1956). L’exili republicà suposà, sobretot els primers anys, el principal àmbit de resistència. La cultura esdevingué la principal eina de resistència. A l’interior, la represa s’iniciava d’una manera tímida perquè les dificultats eren immenses. En definitiva, la tesi doctoral analitza textos de crítica literària i els relaciona amb la literatura de la seva època i context històric.

 

I com ha viscut tot el Procés?

Vaig viure molt directament tot el procés de debat i aprovació del darrer Estatut d’Autonomia. Es va debatre al Parlament de Catalunya en l’època que jo hi era. L’estiu de l’any 2010 el Tribunal Constitucional el retalla per enèsima vegada i tot s’accelera molt ràpidament. Com he explicat abans, el 2011 ja he deixat la política activa i per tant visc l’anomenat Procés allunyat de la primera línia. Això m’ha permès viure-ho lluny de la legítima lluita partidista que hi ha hagut, també. Com un ciutadà més, en la defensa de la llibertat col·lectiva i dels ideals republicans. En política les expectatives són importants, i el que va passar l’1d’octubre de 2017 ens aboca a un escenari de futur en què una part important del país no farà un pas enrere.

 

Pren el relleu a Jordi Font en plena commemoració dels 80 anys de l’exili republicà. Un bon moment per donar impuls al museu...

D’una manera objectiva es pot dir que el MUME és un equipament cultural ja consolidat. La feina d’en Jordi Font i del conjunt de treballadors del museu ha esta molt fructífera. A més a més, en un context de crisi econòmica generalitzada ara fa uns anys, la qual cosa ho complicava tot molt. No vull oblidar, tampoc, l’impuls inicial d’en Jordi Cabezas com alcalde de la Jonquera. Va ser una aposta estratègica capdavantera en la defensa de la memòria democràtica. Penseu, entre d’altres coses, que al llarg de l’any 2018 es reberen 16.000 visitants i aquestes xifra no para d’augmentar any rere any. Una part important és d’instituts i escoles, i aquí el Servei Educatiu del MUME fa la seva feina. Un aspecte a ressaltar és el de l'àmbit pedagògic. La formació dels més joves és bàsica per a la nostra societat.

 

Seguirà una línia continuista?

Abans ho he dit, la feina d’en Jordi Font ha estat molt valuosa. La programació de les exposicions fins l’any vinent ja està tancada. Es continuarà la col·laboració amb la Càtedra Walter Benjamin de la UdG, ja que és estratègica en l’àmbit de la recerca històrica. Al mateix temps se seguiran enfortint els lligams amb les entitats memorialistes de la Catalunya Nord. En aquest sentit, en els propers mesos se signarà un conveni de col·laboració. Pensem que aquesta part del Pirineu té una xarxa d’infraestructures memorialístiques al voltant de l’exili republicà del 39, de les vivències als camps de concentració i dels refugiats en el context de la II Guerra Mundial que fugien del nazisme, realment úniques.

 

Però suposo que també marcarà un estil propi...

No sé si es tracta de marcar perfils propis. Si m’ho permets, es tractaria d’ampliar els límits del possible en la gestió d’un equipament com el MUME. Del director del MUME s’ha d’esperar que sàpiga llegir les oportunitats que es presentin en l’àmbit local, nacional i internacional en tot el que incideix en la recerca històrica i la difusió de tot allò que va comportar l’exili republicà i la seva lluita antifeixista.

 

Què fa el director del MUME en el seu dia a dia?

D’entrada, dir-vos que tot just fa un mes que m’he incorporat al MUME. I cada dia descobreixo coses noves. Tinc clara la necessitat d’obrir nous camins constantment, sense oblidar l’execució dels objectius que plantegen els estatuts del Consorci del museu: actuar com a ens dinamitzador dels projectes territorials en la recuperació sistemàtica del llegat de l’exili i la diàspora catalana, estimular la formació crítica de la ciutadania i la difusió dels valors democràtics, entre d’altres. A més a més, la feina representativa és important: entrevistes a televisions i premsa escrita, ser present en actes relacionats amb la defensa de la memòria democràtica, presentar llibres, per exemple. Paral·lelament, s’ha de vetllar per projectar socialment la importància de la consciència històrica com a manera d’entendre els eixos sobre els que s’articulen les complexitats del present. Això es fa a través de la programació de les exposicions temporals, així com en l’organització de seminaris i col·loquis.

 

A part del 80è aniversari de la Retirada, destacaria alguna cosa més en què estiguin treballant actualment?

Amb aquesta voluntat que hi ha hagut d’actuar com a epicentre de la memòria, la democràcia i la llibertat, el MUME s’ha presentat, conjuntament amb la Càtedra Walter Benjamin (UdG), en convocatòries de projectes europeus que incideixen en àmbits que afecten a la recerca històrica europea. Es tractaria de posar en valor aquest patrimoni generat per l’exili.

 

Al llarg de l’any organitzen moltíssimes activitats. Creu que tenen prou èxit entre el públic?

El MUME és un espai per a la memòria, la història i la reflexió crítica. És un museu d’història vinculat al territori fronterer i la història del major conflicte bèl·lic del segle XX a Catalunya, més que no pas una atracció turística ineludible o massiva, però les activitats temporals són obertes al públic general i tenen un relatiu èxit. Per exemple, el passat dimarts 23 de juliol, en la presentació d’un dossier de la 'Revista de Girona' sobre els 80 anys de l’exili, que es va coordinar des del MUME, van participar-hi unes 40 persones.

 

Quin és el perfil del visitant?

Gairebé la meitat són alumnes d’institut. Això ha passat especialment en aquests darreres anys. Per tant, el Servei Educatiu és estratègic pel MUME. Les visites en grups també tenen una presència gens menyspreable. Moltes vegades van acompanyades de visites guiades pels voltants de la Jonquera, en les anomenades rutes de l’exili: la Vajol, Agullana, Portbou, Cotlliure, Argelers...

 

Considera que caldria fomentar encara més la promoció? I en cas afirmatiu, com s’hauria de fer?

Els recursos per a la difusió són limitats. El radi d’acció no sobrepassa Catalunya i Occitània. Fer un salt a la plena internacionalització del MUME requereix d’un mitjans que ara no es tenen.

 

En qualsevol equipament és imprescindible buscar la innovació. Com es podria trobar en l’àmbit de l’exili?

En aquests darrers anys s’ha potenciat l’exposició del llegat dels testimonis de l’exili com ara l’habilitació d’unes vitrines amb objecte personals en l’exposició permanent, i en un futur es treballarà en la implementació per l’accés al públic de forma senzilla del fons documental i material del museu. Actualment ja es pot fer d’una manera presencial, però sembla clar que amb la seva catalogació definitiva i digitalització es faria un pas endavant. No s’oblida tampoc, l’adequació del museu a públics diversos, com ara les persones cegues. D’altra banda, en els propers mesos es vol actualitzar el web del MUME, amb una imatge renovada.

 

Hi ha un segment de la població que es pregunta si el museu és rendible. Què els hi diria?

Hi ha certes constants polítiques que es repeteixen al llarg de la història: totalitarismes i feixismes. El MUME ha d’exercir, en la mesura de les seves possibilitats, un paper actiu contra això a través d’explicar el nostre passat. Com deia l’escriptor Mark Twain, la història no es repeteix, però rima. Hi ha la necessitat d’evitar que en el futur es repeteixen els errors del passat. Les preguntes que no estan contestades, els problemes que no se solucionen, rebroten.

 

Un últim missatge per als lectors d’Infojonquera:

El MUME ha de continuar participant activament en el teixit associatiu de la Jonquera. Al mateix temps, voldria ressaltar el suport que ha rebut sempre de l’Ajuntament de la Jonquera i la Generalitat de Catalunya. Acabo recordant que el MUME és un dels pocs museus d’Europa que tracta la temàtica del moviment de persones per causes polítiques i ideològiques. Per tant, insistir en la necessitat de la visita al MUME de la gent de la Jonquera que encara no coneix, ja que a més a més tenen l’entrada gratuïta amb servei d’audioguia inclòs, i també a tots els lectors d’Infojonquera dels pobles veïns. El darrer diumenge de cada mes hi ha visites guiades gratuïtes.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article