Nascuda a la Jonquera ara fa 30 anys, la Pat Taulera va decidir perseguir els seus somnis i, lluny de deixar-se encasellar pels estereotips de gènere, s'ha convertit en pilot d'avions i instructora per a pilots novells. Els dos últims estius ha treballat a les campanyes anti-incendis del Ministeri de Defensa espanyol, basada en diferents aeroports d'arreu de l'Estat, incloses les illes Canàries. I en aquesta entrevista ens explica com ha arribat fins aquí, quin és el seu dia a dia, i quines són les seves experiències al comandament dels avions, entre moltes altres anècdotes.

La Pat pilota avions de la campanya anti-incendis del ministeri espanyol

Com has arribat fins aquí?

Bé doncs jo des de molt petita tenia clar on volia arribar. Però sí que és veritat que la falta d'informació, i el que ens passa a molts estudiants, que potser tenim molt idealitzada una feina, i ho veiem molt complicat... Doncs ho vaig deixar com una mica apartat fins que al final vaig dir: “Tu, això és el que vull, doncs anem 'a por ello', no?”.

Jo vaig estudiar a Salamanca, a una escola que abans era militar, i em vaig treure la carrera de Direcció d'Aeroports, juntament amb la llicència de pilot comercial. Per què ho vaig fer així? Perquè sí que és veritat que tenia clar que no només em volia treure la llicència de pilot com a tal, que és diguéssim com el carnet de cotxe, perquè cada any els pilots passem un reconeixement mèdic bastant exhaustiu, i si et troben qualsevol malaltia, ja sigui visual, cardíaca, sucre, colesterol, de les orelles... Si et troben qualsevol cosa et retiren la llicència mèdica, i sense llicència mèdica la llicència de vol també la perds. Aleshores, per això vaig decidir fer-ho juntament amb la carrera, perquè mai saps si en un futur pots tenir alguna malaltia. No sé, de la vista, els pilots també patim molt de l'oïda amb tema descompressions i etcètera, i més que res ho vaig fer per això, per tenir alguna cosa més i no quedar-me sense res.

Com es troba, una feina de pilot?

Un cop acabada la carrera de quatre anys la cosa no s'acaba aquí, perquè surts de l'escola amb les hores de vol que pertoquen, que són molt poques, i d'experiència, poqueta, i t'has de seguir formant. O almenys això és el que jo penso. Sí que és veritat que quan surts de l'acadèmia, si tens sort i tot, trobes feina en línies aèries. Però en el meu cas no era l'objectiu. Vull dir, jo no vaig encaminada cap a línia aèria, si més no de moment; i jo em vaig treure el títol d'instructora de vol, vaig tenir sort de, un cop treure'm la llicència de vol, em van agafar a l'escola on vaig estudiar per ser instructora allà, i després, posteriorment, em van oferir una feina a Barcelona, també d'instructora. Vaig estar-hi dos anys, fins que vaig decidir emprendre aquesta aventura cap al món d'incendis.

Però trobar una feina de pilot realment no és fàcil. Bé, com moltes feines, m'imagino. Has de tenir molts contactes, saber-te moure i donar veus. Donar veus, parlar amb un, amb l'altre... i així és com es troba la feina, bàsicament.

Com et vas sentir el primer cop que vas pilotar una avió?

Doncs recordo molt bé el primer dia. O sigui, una de les experiències més maques que he viscut mai ha sigut el primer vol sola, que va ser allà a Salamanca amb el meu instructor, en José Ángel que es diu, i en aquell moment havíem de practicar uns circuits, que són com unes carreteres imaginàries al voltant de l'aeroport, per practicar enlairaments i aterratges. En vaig practicar tres amb ell, i si l'instructor en aquell moment et veu capacitat per volar sol, a l'últim aterratge ell baixa i et diu “vinga, fins després”. I tu has de sortir a volar sol i fer tres aterratges i enlairaments tu sol. El recordo super emocionant. És un dia que tinc grabadíssim a la ment. Me'n recordo que hi havia quatre núvols... o sigui, me'n recordo perfectament de tot.

Sí que és veritat que al primer moment, quan la torre de control ja em va autoritzar a enlairar-me, en aquell moment, de la primera comunicació jo sola dins de l'avió, vaig pensar “Osti, que això Pat està a les teves mans. O sigui, concentra't”. Però un cop estava a l'aire ja era tal la concentració i les ganes que tenia un somriure d'orella a orella. I quan vaig baixar, allà teníem un ritual, que ara actualment ja no es fa, però teníem un ritual que ja venia dels militars, que quan un alumne volava sol per primera vegada, el seu instructor, companys de classe i altres instructors, els esperaven al costat de l'avió amb una màquina de tallar cabells. En el cas dels nois els pelaven al zero, i a les noies ens tallaven el cabell molt molt curt, també. Però en aquell moment era en plan “talleu-me el que vulgueu!”. Que jo estava tant contenta que m'era igual.

Si ho haguessis d'explicar a un nen, quins són els passos bàsics per enlairar un avió?

Explicaria que l'avió, en posar la potència, que tenim com un comandament, normalment a la part dreta, entre el pilot i el copilot, posem la palanca a davant de tot i l'avió comença a agafar velocitat per la pista. Perquè es mantingui completament alineat, hem d'utilitzar els pedals i mantenir-lo centrat, l'avió. Que segueixi una línia.

Un cop anem agafant velocitat per la pista, hi ha un flux d'aire que envolta l'avió i les ales. Un exemple és com quan puges amb bici o vas amb patinet, que com més ràpid vas més aire notes.

I perquè s'aixequi, ens hem d'imaginar l'ala, que fa com una petita curvatura a la part de dalt. Per tant, el recorregut de l'aire a la part alta és més llarg que l'aire que passa per sota del pla de l'ala. D'això, en resum, és: quan impacta l'aire a l'ala, se separa en dos blocs, el que passa per dalt i el que passa per baix; però aquestes partícules d'aire han d'arribar al final de l'ala alhora. I com que la part de dalt és més llarga, perquè té més curvatura i té més superfície, ha d'anar més ràpid que l'aire que passa per baix, per trobar-se alhora.

Aquesta distribució de l'aire crea una alta pressió a sota de l'ala i una baixa pressió a sobre de l'ala. I l'aire que està comprimit a sota de l'ala, el que crea és la sustentació. Que això és el que empenta l'avió cap a dalt. Cada avió és diferent, i depèn de l'avió aquesta quantitat de partícules, d'aquesta sustentació, que a cada avió és diferent, a una determinada velocitat que portem rodant per la pista fa que l'avió s'enlairi.

Però per enlairar-nos, a part de la velocitat, per aixecar la roda del morro el que hem de fer és tirar el comandament, el volant de l'avió, diguéssim, cap a tu; i així el morro de l'avió pujarà.

Quin és el moment més complicat?

Bé, les fases més crítiques del vol són l'enlairament i l'aterratge. Perquè en aquell moment és quan l'avió necessita màxima potència, estem molt a prop del terra i un avió està fet per volar, no per maniobrar a terra. Aleshores, quan més a prop de terra estem, pitjor, perquè en cas que passés alguna cosa no tens tant de marge per resoldre l'emergència o el que passi.

Has patit alguna mala experiència? O algun moment de por?

L'any passat em va tocar anar a un incendi a Gran Canària. Vam haver de volar per sobre el mar durant moltes hores. I hi ha un moment del vol que només veus mar, perquè no volem molt alt, solem volar a 6.000 peus per tenir vent amb cua, que ens apreti i ens ajudi a arribar abans. Portàvem tres hores i pico de vol, casi quatre, i ens va fallar un indicador de combustible. Volem amb un bimotor, amb dos motors, i ens va fallar un dels indicadors. Ens marcava que no teníem combustible suficient, però nosaltres durant el vol anem calculant quant gastem, sabem el consum que fa per hora, i sabíem que era un fallo d'indicador. Però bé, en aquell moment, com que no veus aigua, sí que és veritat que dius “osti...!”. Però bé, ens refiàvem dels nostres càlculs, i al final quan vam aterrar ho vam revisar i vam veure que només era una errada d'indicador.

Quan vaig començar com a instructora també recordo un moment de tensió. Estava ensenyant a un alumne com aterrar i com enlairar-se. I en un d'aquests enlairaments el motor ens va marcar una temperatura de cilindres molt, molt alta. O sigui, si ens marca verd és que està perfecte, i després ens pot marcar vermell, que és que té excés de temperatura. I alguna cosa està passant perquè aquesta temperatura sigui tan alta. Aleshores vaig haver d'agafar el control de l'avió i vam aterrar de seguida. També va ser un fallo d'indicació! Però bé, si ho tens tot controlat i saps en tot moment què has de fer, no has de patir.

Quin és el teu dia a dia?

La feina aquesta que tinc és per la temporada d'estiu. Aleshores ara mateix no treballo. Però continuo formant-me i cada any hem de renovar llicències, hem de renovar el multimotor, l'instrumental, més habilitacions, etcètera. O sigui, que no pares mai d'estudiar. Però quan estic en campanya solem estar 20 o 30 dies fora de casa basats treballant 24 dies, 7 dies a la setmana. I després venim a casa uns 10 dies seguits.

No deu ser fàcil de compaginar amb la vida personal i familiar...

No és fàcil, compaginar la vida laboral i la familiar; no ho és. Ho has de tenir molt clar, ja saps des del principi on et poses, que és una feina que hauràs de sacrificar, en el meu cas, casaments, aniversaris, moments especials... Has de sacrificar moltes coses, però en el meu cas no me'n penedeixo per res del món, perquè és una passió.

Què fa un pilot, durant el vol?

Doncs molta gent s'imagina que estem llegint el diari, etcètera, etcètera. Però no. En el meu cas, tenim un creuer fins a l'incendi i estic calculant en tot moment a quina hora hauré de tornar, quant combustible em quedarà, a quina hora hauré de fer el descans, mirant paràmetres, actualitzant la meteorologia, mirant en cas d'alguna emergència on podria aterrar, buscant aeroports alternatius... Bueno, no parem.

Quin és el millor lloc on has volat?

Com us he explicat abans, el problema tècnic que vam tenir arribant a les Canàries, és un dels millors llocs on he volat. Vull dir, l'orografia, la natura... tot és preciós. Sí que és veritat que era bastant complicat perquè era una zona muntanyosa, tens el mar... no és tan fàcil com volar en una zona on tens terra i camps, diguéssim. Perquè saps que en cas d'emergència tens camps o et pos posar on sigui, i tenint mar ja és més complicat, l'assumpte. Però va ser molt xulo.

Què diries que és el millor de la teva feina?

El millor de la meva feina crec que és volar. O sigui, el moment aquell de sentir com l'avió s'enlaira i tota la teva tensió se centra en volar, en fer anar l'avió, en coordinar-te amb els companys que portes... I la satisfacció aquella de, quan marxes d'un incendi, dir: “Ostres, hem pogut controlar l'incendi i està en bones mans. Marxem, però l'equip de terra podrà seguir treballant perquè hem fet bona feina”.

Sí que és veritat que no sempre és així de maco. A Galícia, per exemple, a l'estiu hi sol haver molts incendis, i és molt complicat tenir-los tots controlats, perquè som pocs mitjans. Però és una feina que la majoria de vegades et dona molta satisfacció.

I el pitjor?

El pitjor de la meva feina seria passar tants dies fora de casa allunyat dels teus.

Hi ha poques dones pilots. Ho has notat en algun sentit?

I tant, que ho he notat! Sí sí. Des del principi, tan punt començar la carrera, érem quatre companyes en una classe de 30. D'instructores n'hi ha poquetes. I a la feina aquesta, a l'empresa on treballo les temporades d'estiu, sóc l'única dona pilot, en aquests moments.

Cada dia això va millor, perquè sí que conec moltes nenes que s'interessen, ja no només per aquesta feina de pilot, sinó per les ciències, per les mates, etcètera. No feines tant que abans eren d'homes, sinó que ara ja les dones cada cop tenim més representació en aquests àmbits.

Vols afegir alguna cosa per als lectors d'Infojonquera?

Simplement m'agradaria remarcar que, perquè el paper de la dona en el sector de l'aviació o en un altre sector més tècnic o científic evolucioni, és important que ens apropem als nens i nenes. És important transmetre que existeixen professions apassionants que les poden dur a terme tant els homes com les dones. I que encara que no existeixin molts referents en aquest àmbit de dones, si el teu somni és convertir-te en pilot, convertir-te en científic, convertir-te en astronauta, o en el que vulguis, només necessites esforç, dedicació i constància.

I també dir que ha sigut un plaer poder donar un punt de vista femení a aquesta professió, i aprofitar per animar a totes les dones que vulguin convertir-se en pilots d'aviació que lluitin, que les estem esperant.