Nascuda a la Jonquera el 16 de març del 1977, la Maria Domènech Bonet, també coneguda com a Mireia, és filla d’en Jaume Domènech i la Mercè Bonet, metges de la Jonquera de tota la vida. Va cursar els estudis primaris al Portús i a Ceret, però va viure a la Jonquera fins que als 17 anys va marxar a estudiar a Barcelona. D’aleshores ençà, ha passat pel Moianès, Bèlgica, Alemanya i Suïssa, on actualment treballa de consultora de comunicació. Però destaca el fort lligam que sempre ha tingut amb la Jonquera, i assegura que l’Empordà no té res a envejar a cap altre dels llocs on ha viscut.

Com t’hem de dir, Maria o Mireia?

Que cadascú em digui com vulgui, al final és el mateix nom. Hi ha gent que em diu Mireia, la gent que em coneix de tota la vida em diu Maria, i jo responc als dos noms.

Què t’ha portat fins a Suïssa?

Jo he viscut molts anys a fora, perquè vaig estudiar Periodisme, em vaig dedicar a la branca de Comunicació Institucional, i vaig fer la carrera professional en l’àmbit internacional. Això vol dir que vaig estar uns anys vivint i treballant a Brussel·les, que treballava al Parlament Europeu; després també he viscut 6 anys a Alemanya, i just abans de la pandèmia vam anar a viure a Suïssa.

Per què Suïssa?

Per la meva activitat professional, i la del meu marit, que és enginyer i també treballa en l’àmbit internacional. Hem mogut la família en funció d’allà on hem anat a treballar. Però la feina, bàsicament el que et porta a viure fora de Catalunya és la feina. 

⟪Hem mogut la família en funció d'allà on hem anat a treballar⟫

On vius, exactament? 

Visc en un poble al costat de Berna. Suïssa és un estat federal dividit en diversos cantons, i jo visc al cantó de Berna, a la zona dels Tres Llacs. I visc en un poble petit, on vaig a buscar la llet a la lleteria dos cops per setmana, els formatges i els iogurs els compro a la formatgeria, la verdura a la verduleria… Vull dir, que és un poble molt petit i molt pràctic, perquè tot ho tens a mà i sempre m’ha agradat viure en pobles, i no en ciutats.

Què has estudiat i a què et dediques actualment?

He estudiat Periodisme, m’he especialitzat en Comunicació Institucional internacional. També he estudiat Cooperació i Gestió Cultural, i Màrqueting. I sóc consultora de comunicació. Munto actes internacionals a diversos països, projectes de comunicació i campanyes de màrqueting en diversos idiomes i a diversos països a dins d’Europa.

Per què vas marxar de la Jonquera?

Per estudiar, i ja no hi vaig tornar.

Com és la vida a Suïssa?

En el meu cas visc el dia a dia en alemany. Els meus fills van a l’escola en alemany. Però a casa parlem en català i mai he perdut el lligam amb el país. Sempre he estat molt activa, vaig dirigir la comunicació internacional de l’Assemblea Nacional Catalana, i he portat campanyes de comunicació per projectes polítics de Catalunya. Però sí que és veritat que ara em dedico més a coses d’exteriors i empresa privada internacional, bàsicament.

⟪A casa parlem en català i mai he perdut el lligam amb el país⟫

I la vida a Suïssa és molt tranquil·la. Té l’avantatge que si necessites baixar a Catalunya no és tan lluny com quan vivia a Alemanya. És a dir, estàs fora de Catalunya però és una distància que no és tan lluny com si vius en un altre continent, i ara només espero i desitjo que funcionin alguns trens d’aquests europeus que s’estan muntant, que en principi d’aquí a uns mesos hi haurà una línia d’una companyia de tren privada que travessarà, des d’Àustria, Alemanya, passarà per Suïssa, i podrem venir directament fins a Catalunya en tren, que sempre és més ecològic. Perquè ara mateix per venir de Suïssa a Catalunya els trens passen per París, i no està gaire ben organitzat.

Notes moltes diferències respecte d’aquí?

Tot és més car, però els sous també són més alts. Per tant, és difícil de comparar. Catalunya és un país amb una societat col·lectivista; és a dir, que hi ha moltes associacions, molt teixit social actiu, des de corals fins a associacions vàries… Suïssa és una societat més individualista i, per tant, el canvi cultural és important.

⟪Suïssa és una societat més individualista i, per tant, el canvi cultural és important⟫

Com és el teu dia a dia?

Doncs als matins faig de consultora i a les tardes faig de mare. Perquè tinc dos fills, una Elna i un Magí, que considero que encara em necessiten, i parteixo el meu temps entre l’empresa i fer de mare, que és una cosa que ens combinem amb el meu marit.

Amb què ocupes les hores de lleure?

Bàsicament a la família. I també ens agrada viatjar molt.

De tots els països on has viscut, amb quin et quedaries?

És molt difícil, perquè al final cap és casa teva. Et pot agradar molt viatjar, et pot agradar molt viure a fora i tal, però al final el que vols és tornar. Perquè les arrels criden molt, i sempre que pots tornar a escapar-te uns dies, poder tornar a Catalunya, i poder tornar a la Jonquera, que hi vam ser aquesta setmana passada… Poder anar a la Societat a fer una mica de partideta, això a fora no ho trobes. I poder anar a fer unes braves, veure els amics, anar a xucar els peus a qualsevol platja de l’Alt Empordà, o pujar a les Salines… L’Empordà com a tal ja és un país, perquè tens mar, tens muntanya i tens de tot. I això es troba a faltar. El sol es troba a faltar, i la teva gent es troba a faltar molt. Per tant, amb quins llocs em quedaria? Amb l’Empordà.

⟪Et pot agradar molt viatjar i et pot agradar molt viure a fora, però al final el que vols és tornar. Perquè les arrels criden molt⟫

Vens sovint a la Jonquera?

No vinc massa sovint, perquè a Suïssa tenim menys vacances de les que teníem, per exemple, a Alemanya o a altres llocs. Però sempre que venim ens hi trobem molt benvinguts.

Què et diu la teva família del fet de viure “pel món”?

En realitat el meu germà i jo vivim a una hora l’un de l’altre. Va ser un dels motius per traslladar-nos d’Alemanya a Suïssa, i ens veiem sovint. I la meva família sempre m’ha donat ales per fer tot allò que jo creiés que havia de fer, i em van donar suport. Jo hauria pogut estudiar Medicina a Montpeller i provablement estaria vivint a la Catalunya del Nord treballant de metge, però em va interessar més fer Comunicació. Vull dir, que a casa meva sempre em van donar llibertat per fer el que creiés oportú.

Què li diries a un jove que vulgui emprendre una aventura a l’estranger?

Que hi vagi coneixent l’idioma, sobretot quan vas a parar a certs llocs… Em fa molta gràcia, per exemple, la gent que va a parar a Alemanya i diu: “Oh! És que tot és en alemany”. Doncs sí… Vull dir, que hi ha gent que es pensa que l’esperen a ell… Que es prepari molt bé els idiomes. Si vas a Suïssa, més del 60% de la població és germanòfona; per tant, l’alemany el necessitaràs; amb el francès no és suficient a tot arreu. I que prepari bé la cartera, perquè en el cas de Suïssa no hi pots estar sense treballar, la vida és massa cara. 

Fer una aventura a l’estranger és una molt bona experiència. Jo ho recomano molt, sobretot anar un temps a estudiar a fora. I penso que és important perquè és molt enriquidor veure com pensen els altres, com treballen els altres, com enfoquen els altres coses que tu enfocaries diferent… És un aprenentatge molt bo, i va ser un dels motiu també pels quals vam marxar de Catalunya. 

⟪Un dels motius pels quals vam marxar a viure a fora va ser que volíem que els nostres fills veiessin altres maneres de fer al món. Ells viuen la seva catalanitat a través de la família⟫

El meu marit era del Moianès i jo quan em vaig casar vaig anar a viure a la terra del meu home. I un dels motius pels quals vam marxar a viure a fora va ser que volíem que els nostres fills veiessin altres maneres de fer al món. Ells viuen la seva catalanitat a través de la família. Ells són catalans, pensen en català i ho tenen molt clar, i més a la nostra família que som molt de la terra. Però que no es tanquin a com és el món, perquè el món és molt gran i hi ha molts idiomes. Jo sempre els hi dic: “Quants més idiomes parlaràs, més amics tindràs”. I poder oferir un futur als teus fills, que als 10 anys ja parlen bé català, alemany, francès i anglès, i entenen el castellà, és molt enriquidor. 

Algú que vulgui marxar fora aprendrà moltes coses, perquè no te’n fas a la idea de com de diferent és la gent a fora. I molts dels aprenentatges que puguis fer a fora després els podràs aplicar a Catalunya quan tornis.

Tens previst tornar a viure a la Jonquera?

En principi no, perquè tenim la vida muntada a fora. Per la feina que jo faig, no m’hi podria dedicar. I el meu marit igual. Hi ha moltes feines que a Catalunya no les pots fer. Hauria d’estar viatjant constantment. Per això Catalunya està perdent talent, perquè a l’exterior hi ha oportunitats laborals que a casa no es troben. Vull dir, ara mateix, si ens reunissim tots els catalans que vivim a fora, formaríem la segona ciutat de Catalunya, després de Barcelona. 

Sí que tenim previst tornar de vacances sempre, i tenim previst tornar quan ens jubilem. Però falta molt perquè encara som molt joves.

⟪Tu puges a les Salines o surts a caminar per l'Albera i gaudeixes tant com als Alps Suïssos⟫

Un últim missatge per als lectors d’Infojonquera?

Que la Jonquera és un poble fantàstic, on justament pel fet d’estar a tocar de la Catalunya nord ja ofereix una riquesa i un intercanvi d’experiències i de gent que a mi sempre m’ha semblat molt interessant. L’Albera és un indret on perdre’s. Moltes vegades la gent té la idea dels Alps Suïssos… Però tu puges a les Salines o surts a caminar per l’Albera, i gaudeixes tant com als Alps Suïssos. Amb l’avantatge que té la Jonquera que amb un cop de cotxe te’n vas a Roses, i això a Suïssa no existeix.