Nascut a la Jonquera el 21 de març del 1999, l’Albert Budó va viure al poble fins que als 19 anys en va marxar per estudis. D’això ara en fa 5 anys. En aquest temps, però, tant durant el confinament com als estius ha continuat vivint al poble, on sempre ha estat implicat en diverses entitats. L’estiu passat, però, després d’una primera experiència a l'estranger, va decidir provar sort a França, on ha fitxat pel club d’hoquei patins d’Aix les Bains. 

Què t’ha portat fins a Aix les Bains?

Bàsicament l’hoquei patins. Hi jugo des de fa més de 20 anys i des de fa molt temps tenia ganes de provar una experiència a l’estranger. Feia varies temporades que tenia contacte amb aquest club francès, però per temes d’estudis vaig preferir quedar-me per acabar la carrera. I així va ser: un cop graduat vaig decidir venir a Aix les Bains.

Com i quan hi vas arribar?

Vaig arribar aquí fa gairebé 6 mesos, a finals del mes d’agost. Des de la Jonquera són una mica més de cinc hores de cotxe.

Per què França?

França des de feia anys que em cridava l’atenció per diversos motius. La relativa proximitat des de casa era un aspecte important, ja que em permet fer algun puja-baixa de tant en tant. Això també m’ha permès rebre visites d’alguns amics. També pel tema esportiu, ja que el nivell ha anat creixent els últims anys i el fet de poder jugar a 2a divisió em motiva molt. I per l’idioma… ja que sempre m’ha agradat i tenia ganes de millorar-lo i perfeccionar-lo.

On vius, exactament?

Visc no pas massa lluny del centre de la ciutat d’Aix les Bains, en un pis compartit amb l’Arnau, company de pis, d’equip i del dia dia; i també amb la Silvina, una noia argentina que juga a l’equip femení del mateix club. Ell també és català i és el seu segon any aquí. Compartim moltes aficions i gaudim molt de l’entorn. Aix les Bains se situa a poc més de 40 minuts de Suïssa i a tocar d’Annecy, una ciutat molt turística. Tant Annecy com Aix les Bains tenen uns llacs espectaculars i es troben a prop del cor dels Alps francesos.

Què has estudiat i on treballes actualment?

L’any passat em vaig graduar en Turisme a la Universitat de Girona. Tot i ser un sector que sempre m’ha cridat l’atenció, actualment no m’hi dedico professionalment. Treballo en una fàbrica de cotxes d’aquí Aix les Bains. Quan vaig arribar, des del club em van ajudar a trobar aquesta feina, la qual em permet sobreviure i la puc combinar perfectament amb els entrenaments i partits d’hoquei.

Per què vas marxar de la Jonquera?

Després de viure a Girona durant els anys d’universitat, tenia clar que no volia tornar a instal·lar-me a la Jonquera. Crec que el punt d'inflexió va ser durant el confinament. Llavors vaig adonar-me’n que el temps vola i que tenia mil plans en ment i els havia de començar a fer com fos.

«Després de viure a Girona durant els anys d’universitat, tenia clar que no volia tornar a instal·lar-me a la Jonquera»

Com és la vida a França?

Tot i ser una ciutat relativament gran, la vida a Aix les Bains és molt tranquila. En ser una zona turística, els caps de setmana sempre hi ha ambient a tot arreu i la gent és més oberta del que m’esperava.

Notes moltes diferències respecte d’aquí?

La gent amb qui he pogut relacionar-me en general és molt hospitalària, m'han obert les portes de casa seva des del primer moment. Els horaris sí que són diferents, aquí tot es fa abans: ens aixequem abans, l'horari de la feina, els àpats… i m'agrada. Aquí també hi fa més fred que a la Jonquera. Estem a prop dels Alps i durant l’hivern estem envoltats de muntanyes nevades.

«La gent amb qui he pogut relacionar-me és molt hospitalària, m'han obert les portes de casa seva des del primer moment»

Dominaves el francès? O ja el domines?

Des de sempre m’ha agradat aprendre nous idiomes i la carrera també m’ha permès estudiar tant francès com anglès i alemany. Abans d’arribar aquí parlava francès, però un cop instal·lat n’he pogut aprendre molt més. De fet, faig classes de francès dos dies a la setmana i evidentment considero que encara em queda molt per aprendre. L’objectiu és poder-me treure el nivell C1, veurem d’aquí a final de temporada…

Com és el teu dia a dia?

Entre setmana la veritat és que no paro quiet. De dilluns a dijous treballo fins les 4 de la tarda i llavors la resta del dia l’ocupo amb les classes de francès i els entrenaments. Els divendres plego a les 12 del migdia i els caps de setmana els tinc lliures. L’hoquei patins em permet viatjar pràcticament per tot el país. Ara mateix estem a la meitat de la competició i fins al moment ja hem anat a jugar a Bordeaux, Biarritz, varis cops a la Bretanya, a París… Així que els caps de setmana de desplaçament el passem amb l’equip amunt i avall. Quan juguem a casa ho fem els dissabtes al vespre i després sempre acabem fent el “tercer temps”.

Amb què ocupes les hores de lleure que et queden?

Tot i que entre setmana, com he explicat, tinc l’agenda força apretada, amb l’Arnau i altres companys d’equip sovint intentem trobar-nos, sopar junts, anar a prendre algo… L’entorn natural és espectacular i el paradís per tot aquell amant de la muntanya. Durant aquest hivern hem anat diversos cops a esquiar a diferents estacions, també hem fet excursions amb raquetes de neu, properament tenim ganes de fer esquí de muntanya… És una zona molt bona per fer escalada també, i a part d’anar al rocòdrom, també hem fet alguna via ferrata.

Les primeres setmanes d’arribar, quan encara feia molt bon temps, alguns diumenges els aprofitàvem per passar-los a la vora del llac, fent picnic, slackline o saltant a l’aigua. Fer aquestes coses m’omple molt perquè em permet conèixer llocs que mai m’hagués imaginat i són vivències que sempre recordaré. Esperem poder anar borrant de la llista de desitjos tot allò que tenim en ment d’aquí a final de temporada.

«L'entorn natural és espectacular. El paradís per a tot aquell amant de la muntanya»

Des que vas marxar de la Jonquera, has viscut a altres països, pobles o regions?

Sí, a part de viure a la Jonquera i Girona, l’estiu passat vaig estar 4 mesos vivint a Punta Cana, República Dominicana. Vaig anar-hi a fer les pràctiques de la universitat i tot i que va ser un canvi important de vida, cultura, clima… ho valoro molt positivament perquè em va ajudar a créixer en molts sentits. Vaig anar-hi sol i d’alguna manera em vaig haver d’anar adaptant a tots els canvis i afrontant tots els problemes. A més, vaig fer excursions espectaculars i vaig poder descobrir una de les coses que em cridava l’atenció des de feia molt de temps: viatjar sol.

De tots els llocs on has estat, amb quin et quedaries?

Crec que em quedaria amb Aix les Bains. Com he dit, la riquesa natural que l’envolta m’ha agradat i m’està agradant molt. Ens permet fer un munt d’activitats diferents sempre que tenim temps lliure i tot això, combinat amb la pràctica de l’hoquei patins, m’encanta. Des de l’inici em van acollir a l’equip de la millor manera possible, i ja em sento un més del bon grup que tenim. És un equip que combina experiència i veterania amb joventut i moltes ganes de fer una bona temporada. Estem fent una temporada molt bona i ara mateix ens trobem en posicions d’ascens, i penso que la clau d’aquesta dinàmica és la pinya i el bon rotllo amb tots.

Vens sovint a la Jonquera?

Intento tornar a la Jonquera sempre que tinc algun cap de setmana sense partit d’hoquei i m’ho puc combinar amb la feina, cada 2 o 3 mesos. Sempre fa il.lusió tornar-hi després d’un temps fora, i veure la família i amics m’ajuda a carregar piles.

«Sempre fa il·lusió tornar a la Jonquera després d'un temps fora, i veure la família i amics m'ajuda a carregar piles»

Què et diu la teva família del fet de viure “pel món”?

Tot i que em troben a faltar igual que jo a ells, en general estan molt contents perquè veuen que estic fent el que m’agrada i a la vegada vivint una experiència molt positiva.

Què li diries a un jove que vulgui emprendre una aventura a l’estranger?

Li diria que s’hi tiri de caps. Una aventura a l’estranger és l’experiència que tothom hauria de viure. Sempre és difícil deixar la família i amics i marxar lluny de casa, però fer-ho t’ajuda a obrir els ulls i omplir-te de coneixement en molts sentits. Relacionar-te amb nova gent, descobrir nous llocs, viure noves cultures, conèixer noves llengües, gaudir de nous paisatges… i a la vegada, conèixer-se a un mateix! Què pot sortir malament? Trobo que fer una aventura d’aquestes és afegir-li un “plus” a la vida.

Tens previst tornar a viure a la Jonquera?

Ara per ara no. Trobo que durant els últims anys el poble ha anat a pitjor, i cada cop són més els joves que marxen per no tornar a instal.lar-s’hi. És una llàstima perquè el sentiment de pertinença que ens uneix el portem arreu amb molt d’orgull, però veurem què depara el futur…