La Núria Ballester va néixer a la Jonquera el 28 de febrer del 1995, i va viure al poble fins que als 19 anys va marxar a estudiar a Barcelona. D’aleshores ençà, a part de la ciutat comtal també ha viscut a Lió, Cenon, Merignac i Castelnau de Medoc, on es va instal·lar fa un any i mig. Ella és una altra jonquerenca pel món, i avui ens explica què se n’ha fet de la seva vida.

Què t’ha portat fins a França?

El 2016 vaig guanyar una beca Erasmus i vaig poder marxar a Lyon durant 3 mesos a l’estiu, i allà vaig descobrir com era el meu ofici a l’estranger, a França, i que estava molt millor, molt més valorat. Les tècniques que s’utilitzaven eren molt més artesanes que a Espanya, i això és el que em va empènyer a marxar a descobrir una nova metodologia per realitzar el meu ofici, que és protèsica dental.

Quan ho vaig saber em vaig començar a moure per poder trobar un contracte amb l’estudi del terç, que consisteix en treballar tres setmanes en una empresa i estudiar una setmana en una escola durant dos anys. I vaig trobar un altre contracte a Bordeus. I el que em va fer triar Bordeus va ser que tenia un equip femení d’hoquei patins, que és la meva segona passió, després de la meva feina. Així vaig decidir fer les maletes i marxar cap a Bordeus. Això era a finals de l'estiu del 2017.

⟪El que em va fer triar Bordeus va ser que tenia un equip femení d’hoquei patins, que és la meva segona passió⟫

Com i quan hi vas arribar?

Vaig arribar primer a una residència d’estudiants a Senon, que està al costat de Bordeus. Va ser el primer lloc on vaig viure quan vaig arribar aquí. Hi vaig arribar en cotxe, i va ser un viatge una mica entretingut, ja que ens vam quedar tirats a mig camí i vam haver de tornar a la Jonquera, canviar tots els trastos de cotxe i marxar el dia següent cap a França. Però vam arribar, i des de llavors estic aquí. 

Per què França?

Doncs com he dit abans, perquè hi ha un mètode d’estudis, que es diu estudis alterns, que crec que a Espanya els han instaurat ara, que es diu dual i consisteix en tres setmanes de feina a l’empresa i una setmana de feina a l’escola. També hi ha moltes més oportunitats, perquè aquí a França hi ha una associació que es diu La Chambre de Métiers (‘La Cambra dels Oficis’), que és com un sindicat de tots els oficis artesans. I per exemple el 2019 vaig tenir l’oportunitat de poder-me presentar a un concurs que es diu Le Meulleur apprentis de France, que vaig guanyar amb la medalla d’or; i també tenen un altre concurs que són les olimpiades dels oficis, que valoren molt i molt els oficis artesans manuals, i són experiències inoblidables que enriqueixen professionalment i personalment a tot aquell que té l’oportunitat de presentar-s’hi i, com jo, de guanyar, i de poder estar a llocs molt coneguts. A París, quan et donen la medalla, és molt imposant i molt emocionant.

⟪A París, quan et donen la medalla, és molt imposant i molt emocionant⟫

On vius, exactament?

Ara mateix, des de fa un any i mig, visc en un poble que es diu Castelnau de Medoc que està al mig de la ruta dels vins de Bordeus, perquè Bordeus és una ciutat molt coneguda per tots els seus cellers de vins. I visc en una casa. Ens vam comprar amb la meva parella una casa fa un any i mig. Però he viscut a una residència d'estudiants primer, i després en una casa de lloguer a Merignac.

Què has estudiat?

A Espanya vaig estudiar, primer Batxillerat científic, que el vaig fer a la Jonquera; després vaig marxar a Barcelona per fer un Cicle Formatiu de Grau Superior de Pròtesis Dentals, i quan vaig acabar aquest cicle formatiu vaig fer un Màster d’Estètica Dental a la Universitat de Barcelona durant un any. O sigui que he passat tres anys a Barcelona. I després vaig arribar aquí a Bordeus per fer un BTS, que es diu Brevet Technicien Supérieur (‘Patent de Tècnic Superior’) de pròtesis dentals.

I a què et dediques actualment?

Doncs actualment sóc protèsica dental. Aquest és un ofici totalment artesà que consisteix en la realització de tot tipus de pròtesis, tant sigui aparells que es posen i es treuen com corones, implants fixes de ceràmica… I jo al que em dedico ara mateix, des de fa tres anys, és la pròtesis fixa, que és tota la part de muntatge de ceràmica estetificada, que és una ceràmica amb pols i, amb un pinzell, moldejo les dents i les faig, una per una.

Per què vas marxar de la Jonquera?

Doncs principalment pels estudis. Sí que és veritat que tenia moltes ganes de marxar a Barcelona, perquè la Jonquera és un poble molt petit i tenia ganes de viure noves experiències, i Barcelona ja de per sí era l’únic lloc on feien aquest cicle superior públic, així que vaig decidir marxar. I també per viure experiències en una ciutat gran, on no t’avorreixes mai perquè sempre hi ha coses per fer, i on vaig poder també seguir jugant a hoquei durant tota la meva estada allà. Així que guardo un molt bon record d’aquests tres anys viscuts a Barcelona.

Però igualment jo crec que tenia clar que un dia o altre marxaria, perquè la Jonquera es queda petit per algú que sigui ambiciós i tingui ganes de fer coses. Perquè és un poble, i en una ciutat gran tens moltes més oportunitats i pots fer moltíssimes més coses.

⟪La Jonquera és un poble molt petit i tenia ganes de viure noves experiències⟫

Com és la vida al sudoest de França?

És tranquil·la. Bordeus és una ciutat molt cultural, i gran, però la vida és tranquil·la. La gent no s’estressa, i no va tan atavalada com a Barcelona. Però també és un estil de vida que tot és més aviat.

Notes moltes diferències respecte d’aquí?

Sí. Per exemple, que tot és més aviat. Si es vol sortir a menjar a fora o a prendre alguna cosa sempre és més aviat. Però bé, nosaltres que estem a la frontera ja sabem que a França tot és molt més aviat. I al principi em va costar molt adaptar-me a aquestes nous horaris de menjar a les 12, o anar a sopar a les 8 o quarts de 9 màxim perquè a quarts d’11 la cuina està tancada… Però t’hi acabes adaptant. No et queda una altra opció!

I l’estil de vida també es molt diferent. A nosaltres, per exemple, i ara no parlo de Catalunya, parlo d’Espanya, ens agrada molt sortir a prendre algo amb els amics, a fer un cafè, per exemple, i fem molta vida als bars. I aquí a França no es fa tanta vida als bars. Es fa vida als bars per anar a fer una cervesa, per exemple, però és clar, s’hi va més aviat també, però la gent no surt a fer un cafè, per exemple, amb els amics; surt al vespre. O per exemple són més de compartir i de fer aperitius, però ho fan a casa, no a fora. 

Sabies francès quan vas arribar? O et va costar molt?

No. Ja quan vaig estar a Lió anava amb el meu diccionari de butxaca perquè no sabia gaire francès. I quan vaig arribar aquí, igual. Però la sort que vaig tenir va ser que ja teníem els mòbils que funcionaven a l’estranger, o sigui que va ser com més fàcil. Però bé, quan estudies, treballes, i jugues a hoquei, i tens la gent que estàs coneixent aquí que parla francès, no et queda una altra que adaptar-te, i acabes parlant francès!

El que és curiós és que als francesos els agrada molt parlar amb frases fetes, i quan tu intentes traduir una frase feta te n’enteres menys de la pel·lícula! Però ho acabes entenent i relacionan-te amb la gent. Així que el meu primer any va ser el més dur, però un cop passat el primer any ja vaig entendre per què no m’entenien a mi! (Riu)

Com és el teu dia a dia?

Doncs ara mateix treballo de dilluns a divendres en un laboratori a Bordeus. Fa tres anys que estic al mateix laboratori. I dos dies per setmana, si puc, tinc entreno. Perquè ara tinc un nadó de sis mesos, i evidentment la vida et canvia molt. I els caps de setmana tinc lliures, que normalment, si no tinc partit, la meva parella, que també juga a hoquei, té partit. I ara sobretot el que aprofito és per tenir cura i passar temps amb el meu fill.

Alguna cosa més per les hores de lleure?

Com t’he dit les ocupo principalment amb l’hoquei, que també m’ha permès conèixer molta gent i poder-me relacionar amb gent molt ràpid, i tenir noves amigues. I també m’ha permès poder participar en partits de Copa d’Europa, ja que aquí tenien aquesta oportunitat de poder jugar la Copa d’Europa, perquè la lliga francesa no és tan complexa com la lliga catalana. Hi ha molts menys equips i clar, l’oportunitat arriba molt més ràpid, i són experiències inolvidables. I si no també m’agrada descobrir llocs nous. Sobretot ara, des de fa un any i mig, que estem en aquesta zona de vins, i anar a visitar cellers, mirar com fan el vi aquí i com són els cellers aquí, que són diferents dels que hi ha a Catalunya… Així que no m’avorreixo!

⟪Aquí és molt més fàcil tenir l'oportunitat de jugar la Copa d’Europa, perquè la lliga francesa no és tan compexa com la lliga catalana⟫

Des que vas marxar de la Jonquera, has viscut a altres països, pobles o regions?

Com he dit, he viscut a Lió, però només va ser un Erasmus. De pobles, he viscut a Cenon, a Merignac, i ara estic a Castelnau de Medoc. I països no. 

De tots els llocs on has estat, amb quin et quedaries?

Lion em va agradar molt. És una ciutat molt maca. Però com que és una ciutat molt gran també és molt més estressant. Així que jo crec que em quedaria amb Bordeus. Però no només per la ciutat, sinó per tot el que m’ha aportat, també, tant personalment com professionalment. És una ciutat que està molt bé! A tothom que tingui pensat passar-se per aquí li aconsello, perquè és una ciutat molt maca.

Vens sovint a la Jonquera?

Sí. Venia cada mes i mig o dos mesos. Però és clar, ara que tinc un nadó és més complicat venir amb el petit.  I si no, tinc la sort que els meus pares no tenen cap problema per agafar el cotxe i venir. Estic a cinc hores de la Jonquera, que no es fa cada cap de setmana, però es pot fer de tant en tant. I els meus amics també, sempre que poden s’organitzen i venen un cap de setmana. També hi ha aeroport i a vegades hi ha vols barats, així que el meu germà, per exemple, que està a Barcelona, a vegades ve. 

No vinc tan sovint com m’agradaria venir, perquè també l’organització, quan tenim partit el cap de setmana la meva parella i jo, és més complicada.

Què et diu la teva família del fet de viure “pel món”?

La meva família em recolza 100%. Estan molt contents que realment tot m’hagi anat bé allà on he anat. I ara la sort que tenim és que, per exemple, si ho comparo amb la meva mare, que és andalusa i va marxar també de jove de casa seva, ara amb els mòbils podem parlar amb qui volguem, quan volguem, per vídeo, per trucada, podem enviar fotos… No hi ha distància, per dir-ho així. I és molt més fàcil mantenir el contacte amb tothom, sigui a la Jonquera o a on sigui. I la veritat és que estan lluny, però a vegades els sento molt a prop, tant a la meva família com als meus amics. I bé, des que tinc un fill sí que és veritat que estan com menys contents, perquè el veuen menys sovint, però de moment és així i ens adaptem a la situació.

Què li diries a un jove que vulgui emprendre una aventura a l’estranger?

Doncs que marxi. Que marxi on sigui, que sempre pot tornar a la Jonquera o d’on hagi marxat. Però que marxi, perquè és una super experiència, coneixes a gent increïble que, al cap i a la fi, tot seran anècdotes que s’han d’aprofitar. Que no tinguin por a que es pugui passar malament o sentir-se sol. 

Tens previst tornar a viure a la Jonquera?

No, perquè m’he comprat una casa aquí, tinc el meu fill que l’any que ve ja anirà a la guarderia aquí, i la meva parella que també és professor aquí. Així que no crec que torni a la Jonquera, i si torno serà, evidentment, de vacances. Però a viure no ho crec.

Sí que és veritat que la Jonquera ara mateix és un poble que s’ha quedat com una mica estancat, i per exemple pel meu ofici no tinc cap oportunitat, allà. Hauria d’anar a Figueres o a Girona per poder treballar. I el dia a dia és diferent. Ha canviat molt en aquests últims anys i, sincerament, no em motiva tornar a viure allà. Al contrari, potser, si torno, tornaria a una altra ciutat, però no a la Jonquera.

⟪La Jonquera ara mateix és un poble que s’ha quedat com una mica estancat, i per exemple pel meu ofici no hi tinc cap oportunitat, allà ⟫

Un últim missatge per als lectors d’Infojonquera?

Doncs que vinguin a Bordeus, que és una ciutat precisosa, molt maca! Hi ha moltes coses per visitar, molts cellers molta història. I em sembla genial aquesta nova secció que heu creat. I que la gent de fora, gràcies a l’Infojonquera, també seguim el dia a dia del poble. I també ens dona l’oportunitat de saber què se n’ha fet de la gent que hem marxat. Que al cap i a la fi tampoc se segueix gaire la pista de la gent. I que moltes gràcies per compartir la meva experiència amb tots vosaltres