En Javi Amigo va néixer a la Jonquera el 9 d’octubre del 1987 i hi va viure fins que tenia 23 o 24 anys, quan va marxar a Barcelona a treballar. Allà hi va estar fins que als 28 anys, per motius personals i laborals, es va traslladar al Brasil. Ara fa set anys que viu a São Paulo, on actualment regenta un negoci. I avui ens explica què l’ha portat fins allà, com és la vida a l’altra banda de l’Atlàntic i quins són els seus plans de futur, entre d’altres.

Què t’ha portat fins al Brasil?

Va ser una mica… Jugava a futbol, feia 8 anys que treballava en una empresa a Barcelona, i tenia ganes de fer un canvi. Al futbol estava bé; amb la Jonquera vam pujar, després vaig tornar a Agullana, m’ho passava bé, jugava amb els amics, anava fent gols, guanyava diners… Però ja veia que no aportava res així seriós.

Vaig estar al Brasil a la Copa del Món del 2014 amb uns amics i em va agradar. Em va agradar la gent, l’ambient, com ens van tractar… Tenia una xicota que era brasilera i vivia a Barcelona, i vam decidir venir un any. Jo per acompanyar-la a ella, que tenia una proposta de feina molt bona. I jo buscar feina per un any aquí i després tornar per obrir una empresa.

Quan vam arribar aquí vam deixar la relació i jo em vaig quedar. Al principi va ser molt difícil, però vaig tenir la sort de conèixer uns espanyols, catalans, canaris, gallecs, bascos… que jugaven a futbol, i em van ajudar molt. Després vaig trobar feina en una importadora molt important d’aquí el Brasil, em vaig anar quedant i, per orgull, fins ara.

Com i quan hi vas arribar?

Vaig arribar el gener del 2017 amb la meva ‘ex’. Era per un any, i fins ara.

⟪Vaig arribar el gener del 2017 amb la meva 'ex'. Era per un any, i fins ara⟫

Per què el Brasil?

Pel que t’he comentat: tenia la meva ‘ex’ que era de São Paulo, em va vendre molt bé la ciutat, jo ja hi havia estat, per la proposta de feina… En resum, per temes professionals.

On vius, exactament?

Visc a São Paulo. Ara estic vivint en un barri, perquè São Paulo té 18 milions d’habitants, i jo visc en un barri que és molt gran que es diu Jardins. Que és un barri molt bo, on hi ha molt bons restaurants, moltes empreses… I està molt bé viure aquí. Però em moc molt per dos o tres barris que estan de costat. 

Visc en un apartament, jo sol. Primer vaig viure amb la meva ‘ex’, després vaig compartir pis amb uns amics, i després me’n vaig anar a viure sol. La pandèmia ja la vaig passar sol al meu apartament, que va ser força dur. I ara visc més a prop de la feina.

Què has estudiat? 

A la Jonquera vaig fer l’ESO. Despré vaig fer un grau superior. Però com que sempre ho combinava amb el futbol, la veritat és que no era molt bo en els estudis.

A què et dediques actualment?

El primer pas per ser empresari o emprenedor va ser obrir una importadora que era per portar productes d’Espanya i de Catalunya. Vaig fer una importació a una empresa de supermercats molt important d’aquí que es diu Zona Sul. Vam portar un contenidor, però això va ser a mitja pandèmia. Va ser molt difícil i pel camí em vaig associar amb la meva sòcia, que em va oferir una casa que estava buida i on volíem obrir un mercadet amb quatre tapes, cafè i producte només espanyol. 

Quan vam obrir, la casa és molt gran i molt maca, i la veritat és que va tenir molt d’èxit. I va començar a tenir força el tema del restaurant. Per tant, avui què és? És 90% restaurant i 10% el mercat. O sigui, tinc un restaurant amb mercat, gourmet, perquè tot és producte importat, i tenim vins de totes les regions d’Espanya, i coses molt especials que són molt difícils de trobar aquí. I tinc la importadora, que avui no té gaire activitat, i el restaurant, que es diu ‘El mercado ibérico’. I ens va molt bé. Ara l’ambaixada ens ha donat un premi, hem sortit a revistes i diaris… i per sort està anant bé.

⟪Ara l’ambaixada ens ha donat un premi, hem sortit a revistes i diaris… i per sort està anant bé⟫

Per què vas marxar de la Jonquera?

De la Jonquera vaig marxar a Barcelona perquè jo treballava a Figueres però estava una mica cansat de sempre fer el mateix, veure les mateixes persones… Tenia els amics que ja vivien a Barcelona i me’n vaig anar a un apartament amb ells. Vaig viure amb ells una època, que va ser l’excusa, i em van traslladar de l’oficina de Figueres a la sucursal de Barcelona. Em van fer cap de departament i vaig anar cap allà.

Com és la vida al Brasil? Notes moltes diferències respecte d’aquí?

Sí. Perquè és un altre país, una altra cultura, un altre idioma… I en el dia a dia ho notes molt. És un país llatí, amb la gent molt oberta i simpàtica, però en el dia a dia es nota molt la diferència. Perquè tenen coses molt semblants, els agrada molt estar al carrer, tenen un clima que acompanya… Però el dia a dia és complicat. Jo tinc 20 treballadors i és molt complicat, perquè hi ha diferències molt grans. Però vaja, m’he adaptat i m’hi he acostumat.

Com és el teu dia a dia?

M’aixeco al matí, intento entrenar anant al gimnàs o a córrer, a les 9 o màxim 10 h vinc cap a al feina, cap a les 12 h ja comença a arribar gent, faig màrqueting, compres i tot… Normalment ja em quedo tot el dia al negoci. A vegades si he de fer alguna sortida la faig després de dinar, i torno. M’agrada acompanyar, perquè està anant molt bé i a la gent li agrada conèixe’m i parlar amb mi, perquè és un restaurant espanyol i jo soc espanyol, i això també m’agrada perquè li dona més credibilitat al negoci.

Amb què ocupes les hores de lleure?

Intento anar a entrenar. Quan puc anar a jugar a futbol amb els amics, hi vaig. També intento sortir per conèixer altres restaurants, per comparar i per conèixer. I m’agrada molt viatjar. Però vaja, no tinc gaire temps lliure des que tinc el negoci, i el negoci el tenim fa un any i cinc mesos. Però m’agrada molt conèixer llocs nous i cultures noves.

Des que vas marxar de la Jonquera, has viscut a altres països, pobles o regions?

De la Jonquera vaig estar treballant a Figueres però vivia igual a la Jonquera. Després a Barcelona i, de Barcelona, a São Paulo. D’una ciutat gran, a una ciutat immensa!

⟪Em vaig traslladar d'una ciutat gran a una ciutat immensa!⟫

De tots els llocs on has estat, amb quin et quedaries?

Barcelona per mi era una ciutat increïble i m’agradava molt, però avui estic a São Paulo, que és la ciutat que m’està donant el menjar, que m’està donant la vida, on he fet molt bons amics, bons contactes, negocis… i és una ciutat que és impressionant perquè és molt gran i hi ha gent de tot tipus, la gastronomia és impressionant, a qualsevol hora de qualsevol dia hi pots menjar a un restaurant de qualsevol part del món… Per tant, em quedaria amb São Paulo, que és on estic, m’hi han tractat molt bé i sempre m’han ajudat molt. Després de la Jonquera, São Paulo.

Vens sovint a la Jonquera?

A la Jonquera, per mi és sagrat el Nadal. Si no vinc per Nadal, els meus pares em maten! Crec que és una època on no puc faltar a casa, i sempre intento arribar per ser aquí el dia 24, i intento anar-hi com a mínim un altre cop a l’any. Agost, setembre, octubre… per no quedar-me molt de temps sense venir.

Què et diu la teva família del fet de viure “pel món”?

Quan vaig prendre la decisió, em van mirar amb cara de “estàs boig, què fas!”. I ara quan hi parlo sempre em demanen quan tornaré, que estic molt lluny… El típic. Però per altra banda el meu pare, per exemple, em veu bé, feliç, que m’està agradant el que estic fent, que m’està anant bé… i em respecten força i intenten no treure gaire el tema perquè saben que soc una mica tossut i que vindré quan jo ho senti.

Què li diries a un jove que vulgui emprendre una aventura a l’estranger?

Doncs que és una gran oportunitat, que si té l’oportunitat que l’aprofiti, perquè si hi estàs un temps et fas una persona millor, més humana, conèixer altres cultures… En fi, coses que no et dona estar a casa, quedar-te al teu poble, veure sempre a la mateixa gent, la mateixa cultura, el mateix idioma… Per tant, és molt especial sortir del teu país, de la teva ciutat, de casa teva. T’has de buscar la vida i espavilar-te. En fi, jo li diria que aprofiti, que és una oportunitat que passa un o dos cops a la vida, i sempre estarà a temps de tornar. Això ho tinc claríssim.

Tens previst tornar a viure a la Jonquera?

Bé, no tenia previst viure al Brasil i sempre m’ho demanen, i estic aquí. Per tant, m’agradaria tornar? Sí, perquè hi tinc els meus pares, la meva família, el meu germà i els meus amics, que me’ls estimo molt i me’n recordo molt d’ells, però no col·loco una data ni un número. Quan el cap i el cos m’ho demanin, tornaré. Espero que no sigui molt tard, perquè també vull viure coses especials amb la meva família i estic molt lluny, però que tornaré, casi segur, però no ni ara ni d’aquí a un any si tot continua com està anant.

⟪Quan el cap i el cos m'ho demanin, tornaré⟫

Un últim missatge per als lectors d’Infojonquera?

Doncs que espero que els hi agradi l’entrevista, animar a tots els qui estan fora a que facin un camí guai, i que hi ha moltes oportunitats i és maco conèixer altres cultures i altres persones. I que una abraçada per tots els de la Jonquera, que me’ls estimo molt, que tinc ganes de venir i vindré al setembre.