Nascuda a Barcelona, l’Anna Ros va viure a la capital catalana fins als 29 anys. Allà hi va cursar els seus estudis de violoncel, que també la van portar a fer alguna estada a l’estranger, i es va formar com a música tocant en orquestres, grups de cambra, i espectacles de teatre i dansa, i es va iniciar en la pedagogia de l’instrument. L’any 2000, quan fa feia un temps que vivia a l’Alt Empordà, l’equip de govern d’aleshores, encapçalat per Jordi Cabezas, li va encarregar que dirigís l’Escola de Música de la Jonquera, un projecte que s’acabava de crear. Va començar impartint classes a les aules de l’escola Josep Peñuelas del Río, però al cap d’un parell d’anys ja es va instal·lar al segon pis de Can Laporta, on a dia d’avui continua treballant amb jonquerencs i jonquerenques, i també amb veïns de tota la contrada.

Quan i com comença la teva relació amb la música?

La meva relació amb la música comença bastant d’hora, de petita. A casa no hi havia cap tradició de familiars musics, però els meus pares van voler que tots els meus germans i jo aprenguéssim a tocar el piano. Venia una professora a casa i anàvem passant l’un darrere de l’altre. Més tard  vaig començar a anar al Conservatori Municipal de Barcelona i vaig escollir estudiar el violoncel.  

Quin és el perfil dels alumnes de l’Escola de Música de la Jonquera?

La majoria d’alumnes de l’escola de música són nens i nenes entre 4 i 15 anys, molts de la Jonquera, però també dels pobles del voltant.

Hi ha molts infants, però també adults. Mai és tard per aprendre?

Mai és tard per aprendre i actualment les escoles de música estan pensades per oferir una formació musical amb una àmplia diversitat de modalitats, intensitats, nivells i configuracions per donar resposta al màxim de perfils possible. Aquesta aposta està portant molts efectes positius. Entre d’altres, ha contribuït a elevar el nivell musical, tant amateur com profesional, i a incrementar el nombre de persones que practiquen les arts. Com tot aprenentatge, sempre és millor començar la música de petits, però la música, en tota la seva amplitut, ajuda a la persona en el seu desenvolupament global i social, i fomenta la convivència entre les persones, compartint el plaer de fer música junts. A l’Escola de Música de la Jonquera tenim forces alumnes adults, uns que venen per recuperar aquella música que havien après de joves, i els altres que no ho han fet mai.

⟪A l’Escola de Música de la Jonquera tenim forces alumnes adults, uns que venen per recuperar aquella música que havien après de joves, i els altres que no ho han fet mai⟫

I l’equip de professors, per qui està format i com el definiries?

Actualment som un equip de set professors: la Sabina, la Pilar, en Quim, en Sergi, l’Edgar, l’Aleix i jo mateixa. Jo el definiria com un equip molt eclèctic, ric en estils musicals, des de la clàssica fins al heavy metal passant pel pop rock.

Quins són els itineraris o processos per aprendre a tocar un instrument?

L’escola potencia la motivació dels alumnes partint de la música en si mateixa, del desig de fer-ne i estudiar-la. Per això, a més de l’estudi de l’instrument, potenciem l’estudi del llenguatge musical i la creació de tota mena d’agrupacions musicals: coral, grups instrumentals, orquestra… Perquè la pràctica en grup no només educa en aspectes purament musicals, sinó que alhora fomenta certs valors socials que es deriven de la pràctica col·lectiva.

⟪La pràctica en grup no només educa en aspectes purament musicals, sinó que alhora fomenta certs valors socials⟫

Si volgués tocar, per exemple, l’harmònica, me’n podrieu ensenyar, a l’Escola jonquerenca?

Doncs mira, precisament l’harmònica no te la podriem ensenyar, però pots aprendre a tocar el piano, la guitarra acústica i elèctrica, el violí, la viola, el violoncel, la batería, el clarinet i el saxòfon.

L’escena musical actual abarca un bon grapat d’estils. Quins són els preferits dels vostres alumnes?

Actualment l’accés a la música és molt fàcil. Sona per tot arreu i la sentim a totes hores. Però no sempre l’escoltem, en el sentit d’una escolta conscient. No sabria dir quin és l’estil preferit dels alumnes, però segurament que si els ho preguntéssim ens dirien els noms dels que sonen més sovint a les xarxes.

⟪Actualment l’accés a la música és molt fàcil. Sona per tot arreu i la sentim a totes hores. Però no sempre l’escoltem, en el sentit d’una escolta conscient⟫

I el teu?

A mi el que m’agrada és la “música clàssica”, aquest terme que abarca uns quants segles de la història de la música i uns quants estils diferents, i que a vegades s’utilitza d’una manera despectiva, per designar aquella música tant antiga i avorrida….

Què li aporta, la música, a la teva vida?

Com a instrumentista, m’aporta disciplina i esforç. Cal estar en forma per mantenir la técnica de l’instrument. Com a músic, el plaer de l’escolta conscient i l’interès en fer arribar a tothom aquest llenguatge. I com a pedagoga, és molt gratificant donar les eines per a entendre la música a tothom que s’hi vulgui acostar.

⟪Cal estar en forma per mantenir la técnica de l’instrument⟫

La música també pot ser un element cohesionador important. I això és una cosa molt important, en un poble com la Jonquera…

No oblidem que l’Escola de Música és un servei públic, i treballa per oferir opcions a infants, joves i adults. Cal normalitzar la pràctica artística per a un ventall més ampli de la ciutadania i ocupar un espai central en l’àmbit educatiu-artístic de la Jonquera i el seu entorn.

L’inconvenient és que l’activitat no és assumible per a totes les butxaques. Com fer-ho perquè pugui ser una opció per a tothom?

L’Escola Municipal de Música de la Jonquera és una escola adscrita al llistat d’escoles del Departament d’Educació, fet pel qual rep una subvenció anual de la Generalitat, a més dels diners que cada any hi posa l’Ajuntament de la Jonquera. Per tant, estudiar a l’Escola de Música de la Jonquera té un cost menys elevat que si es tractés d’una escola privada. Així i tot, és veritat que pot no ser asumible per a totes les butxaques, però hi ha opcions de fer música a l’escola que resulten molt econòmiques.   

⟪Estudiar a l’Escola de Música de la Jonquera té un cost menys elevat que si es tractés d’una escola privada. Així i tot, és veritat que pot no ser asumible per a totes les butxaques⟫

Cada any col·laboreu amb l’Institut de la Jonquera perquè els joves puguin començar a tocar algun instrument. N’hi ha que després segueixen a l’escola?

Es tracta del projecte I-Música. Un equip de professors de l’Escola de Música va setmanalment a l’Institut, en horari lectiu, per fer pràctica instrumental en grup. Portar aquesta pràctica dins de l’horari escolar significa universalitzar la pràctica artística i l’educació estètica, desenvolupa  l’esforç i contribueix al creixement  personal, elements que formen part dels drets de tots els ciutadans. Els instruments que es treballen, comprats per l’Ajuntament de la Jonquera, són el violí, el violoncel, la flauta travessera, el saxòfon i el clarinet. Els alumnes que formen part d’aquest projecte, els de 1r i 2n d’ESO, tenen l’opció de seguir amb aquest aprenentatge a l’Escola d’Orquestra de l’Escola de Música, i ens hem trobat que n’hi ha que han volgut seguir i actualment estan estudiant el mateix instrument amb el qual es van iniciar a l’institut. Concretament, un saxòfon, un violí i quatre violoncels.

L’Anna Ros ha format algún músic que ara sigui professional?

Sí. De violoncel·listes en puc comptar cinc, i de músics que han passat per l’Escola Municipal de Música de la Jonquera i que després s’han professionalitzat, en compto tres.  

No podem acabar sense explicar als possibles interessats com apuntar-se a l’Escola de Música de la Jonquera…

Jo els diría que vinguin al segon pis de Can Laporta (carrer Major, 2) i ens expliquin quin és el seu projecte musical. Segur que trobaran la manera de fer-lo realitat.

I un últim missatge per als lectors d’Infojonquera?

Que no deixin de fer realitat allò que voldrien que ho fos.