Nascuda a la Jonquera el 8 de desembre del 1983, la Laura Girón Martí té estudis de Comptabilitat i Administració d’Empreses, i també d’Osteopatia, però actualment és artista professional. Va començar a aprendre música a l’escola de música municipal de la Jonquera quan només tenia 6 anys (“en aquell moment estava a l’antic dispensari, on ara hi ha els municipals, poc després es va traslladar al primer pis de l’edifici de la Caixa”, recorda), i va acabar estudiant fins a 8è de piano al Liceu de Barcelona, i més tard al Conservatori de Música de Girona. També canta, i toca l’acordeó i el saxo.

Així, “el que semblava un caprici de nena” s’ha acabat convertint en una de les seves professions, explica ella mateixa. I és que es dedica a la música des de l’any 2000, quan va començar de teclista i vocalista, primer sola i després amb diverses formacions musicals. A més, el 2005 va començar a aprendre màgia, i des del 2012 també s’hi dedica professionalment.

Avui parlem amb ella perquè ens expliqui com ha arribat fins aquí, i quines són les claus d’una professió que la porta a fer ‘bolos’ arreu de l’Estat.

Com comença la teva carrera artística? Era un somni de infància o t’esperaves poder-t’hi dedicar professionalment? 

Sempre havia tingut clar que volia dedicar-me a la música, ja de ben petita em mirava com tocaven les orquestres de ball i pensava: “Jo vull fer això”. I això és el que he perseguit sempre. Als 16 anys, amb un teclat i dos altaveus, vaig començar a tocar a baretos de la costa, terrasses a la vora de la platja, càmpings... L’any següent em van contractar a la cadena d’hotels Prestige de Roses, on tocava 334 nits a l’any; és a dir, tot l’any menys el mes de gener, que tancaven. Allà vaig estar-hi tres anys. I mentrestant em van començar a sortir bolos per fer comunions, casaments, festetes privades, braseries... 

Però anar a tocar sola era un xic avorrit, així que al 2004 vaig deixar els hotels per començar a tocar en sales de ball amb altres formacions més grans, i a partir d’aquí sempre he tocat amb conjunts, orquestres de ball i en l’ultima etapa, en una banda de versions. 

També ets la Maga Charlotte. Existeix la màgia? 

La màgia existeix, aquest és el gran secret. 

Quina és la clau de l’il·lusionisme? 

L’il·lusionisme és un art poderosíssim i encisador que posa al descobert l’impossible, la sorpresa, el misteri... i la lògica de l’adult que diu: “No pot ser!”. Als meus espectacles de màgia familiar venen nens i també venen adults, i durant el show veus com en alguns moments als adults se’ls hi va posant cara de nen. Això no té preu. 

⟪Durant el show veus com en alguns moments als adults se’ls hi va posant cara de nen. I això no té preu⟫

Què cal per arribar a ser maga? 

A darrera del que es veu als escenaris hi ha preparació, formació, perseverància, hores d’assaig i... molt d’amor. El secret no impresiona a ningú, la màgia sí! Els mags avantposem el truc a la il·lusió, i un cop es coneix la trampa... creu-me, la màgia perd encant. És per això que per ser mag has d’estimar molt la màgia. 

Però també et diré que és tant fort la primera vegada que il·lusiones a algú amb un joc de mans, que un cop has creuat aquesta línea ja no pots retrocedir i necessites seguir creant impossibles. 

⟪Darrera del que es veu als escenaris hi ha preparació, formació, perseverància, hores d’assaig i... molt d’amor. El secret no impresiona a ningú, la màgia sí!⟫

D’on et ve aquesta passió? 

Recordo que una vegada va venir el Màgic Andreu a actuar a la Jonquera. Jo era molt petita, era la primera vegada que veia màgia a un pam del nas i vaig flipar... que un mocador canvies de color amb un espetec de dits... em va deixar desconcertada. 

Poc temps després, una capsa de màgia va caure a les meves mans. Una veïna em va regalar la seva caixa del “Magia Borras” perquè ja no hi jugava, ni més ni menys que 100 trucs en una caixa envellida pel pas del temps. La vaig rebre com si fos un tresor, pensant que amb un “abracadabra”, igual que feia el magic Andreu, alguna cosa canviaria de lloc, una altra es multiplicaria... “Y no fue así ni por asombro!”. Però de seguida em vaig posar en marxa i vaig començar a fer els primers miracles en família. I et diré que els moments més màgics són aquells que no esperes que passin; per això, quan vaig fer el primer joc als meus pares i vaig veure la seva cara de sorpresa i em van demanar que ho repetis, “me vine arriba”. Això em va engrescar a seguir jugant amb la màgia i a creure en ella més enllà del truc. 

⟪Els moments més màgics són aquells que no esperes que passin; per això quan vaig fer el primer joc als meus pares, i vaig veure la seva cara de sorpresa i em van demanar que ho repetis, “me vine arriba”⟫

Però ser maga mai havia estat dins el meu cap, potser perquè tampoc coneixia cap mag al meu entorn i tampoc entenia la màgia com a professió. A les meves mans més aviat ho veia com un joc. 

Has fet alguna formació? O com se n’aprèn? 

Tot i que avui en dia tenim moltíssima informació a l’abast, quan jo vaig començar no era així, i per entrar dins el món de la màgia era essencial conèixer algun mag. Jo vaig tenir la sort de coneixe’n un, que va ser el que em va ensenyar els primers grans secrets, i gràcies a ell vaig conèixer un grup de mags de Llançà dels quals avui encara aprenc moltíssimes coses. 

En els meus inicis vaig empapar-me molts llibres de màgia del meu referent, Juan Tamariz. També vaig fer classes durant un any amb el Màgic Andreu: baixava un cop a la setmana a casa seva, en aquell moment a La Garriga. Més tard vaig començar a formar part de la SEI (Sociedad Española de Ilusionismo), on els mags de cada província ens reuniem setmanalment per compartir màgia. Allà també vaig aprendre molt. I actualment assiteixo a totes les conferències i convencions nacionals de mags que els bolos em permeten. 

Deu ser important, l’actualització constant... 

I tant que ho és! Continuo devorant llibres de màgia molt variats i m’enriqueixo assistint a totes les conferències de màgia que puc, on mags de renom a nivell internacional comparteixen els seus secrets i les tècniques que utilitzen. De tant en tant també m’apunto a alguna “Master Class” de tècniques concretes o temes màgics que m’interessen. I sovint també ens reunim amb altres mags per compartir màgies entre nosaltres, cosetes noves que hem après, assagem jocs que encara no hem presentat en públic i compartim opinions, ens ajudem quan tenim alguna idea que volem portar a terme, fabricació d’artefactes, contrucció de material màgic... 

Com ho fas per assajar? 

El fet de treballar en un negoci familiar em facilita poder dedicar-me a altres coses. Juntament amb el meu home tenim un concessionari de motos, quads i buggies a Vilamalla; i a més sóc mare. Tot i així, assajo diariament, és un hàbit que he inclòs dins les meves rutines diaries. Hi ha qui mira la tele, qui llegeix un llibre, qui va al gimnàs... i jo assajo. 

Quin és el teu truc preferit? 

És un joc que es fa únicament amb tres cartes. És el meu preferit perquè és el primer joc que vaig aprendre i és amb el primer joc que vaig sorprendre. 

I el que més sol agradar al públic? 

El gran plaer de la vida és fer allò que la gent diu que no pots fer. Jo crec que el que atrapa al públic són aquells jocs que desafien la ment, allò que sobrepassa el límit de la realitat, tot allò que és inexplicable i que s’anomena ‘màgia’. En un món dirigit per la lògica i la raó, és molt atractiu perdre’t una estona en el sense sentit de la màgia. En un món on es creu que tot se sap, on tenim la informació a un clic, la màgia ens recorda que hi ha coses que encara no coneixem, i això és molt divertit. 

⟪En un món on es creu que tot se sap, on tenim la informació a un clic, la màgia ens recorda que hi ha coses que encara no coneixem, i això és molt divertit⟫

Des de fora n’hi ha alguns que sembla que comportin algun perill. És així? 

Sí, és cert. N’hi ha alguns que requereixen molta precisió, concentració i hores d’assaig. De fet, aquest hivern, entrant dins una caixa on havia de desaparèixer, em vaig obrir la cama des del turmell fins al genoll. Malhauradament, no vaig desaparèixer i em vaig fer mal de debò, i això que tenia la caixa controladíssima. 

El que vull dir és que els ganivets tallen, el foc crema, els claus punxen, les espases travessen les caixes de punta a punta... el material és totalment real. Només la precisió i la compenetració amb el mag fan que tot surti bé. 

⟪Els ganivets tallen, el foc crema, els claus punxen, les espases travessen les caixes de punta a punta... el material és totalment real. Només la precisió i la compenetració amb el mag fan que tot surti bé⟫

Aquesta temporada estàs a la companyia d’en Raúl Black. Quina és la teva funció? 

Sóc una de les ajundants del mag. En total som tres noies i el mag. Faig de “Partener” en el seu espectacle de grans il·lusions, on treballa amb caixes on nosaltres apareixem, desapareixem, ens canviem l’una per l’altra… 

Continues fent actuacions en solitari? 

Sí. El meu nom artístic es “Maga Charlotte” i em podeu veure actuant a moltes places. Si voleu saber a on, podeu seguir-me a @maga_charlotte.

Si et volem veure actuar aquest estiu, on hem d’anar? 

La gira d’aquest estiu és molt especial perquè m’està portant a conèixer indrets que si no fos per la màgia no coneixeria... Estaré per poblets de Lleida, Tarragona, Huesca, Girona, Andorra, Barcelona, Extremadura, i fins i tot en un festival internacional de circ i alguns festivals de màgia. Al setembre estaré a Figueres i també em podreu veure al teatre Jardí amb en “Raul Black” en el que serà el segon Festival de Màgia de Figueres. 

A part de la teva faceta de maga, també hi ha la de música. Actualment ets la cantant d’Stop 80. Quin és l’origen de la banda? 

Stop 80 es va crear l’any 2017. A més de ser la cantant també sóc la “Road manager” del conjunt. 

Per què Stop 80? 

Perquè la banda va néixer volent fer un tribut als anys 80. Però en dedicar-nos a les festes majors vam veure que el públic ens demanava també cosetes més variades i actuals, així que el nom continua sent ‘Stop 80’, però el nostre repertori ha anat avançant en el temps i actualment fem temes des dels anys 80 i fins avui. 

I qui sou actualment? 

El grup està format per sis components, i dels músics que varem començar aquest projecte, en quedem quatre. 

Com trieu els repertoris de les actuacions? 

Mana el que sona a la ràdio i el que surt per Tick-Tock. Intenem buscar temes que siguin molt coneguts i que el públic pugui cantar. 

Soleu repetir? 

Sí. De fet, cada any canviem només un 30% del repertori. Hi ha cançons que no moriran mai i que vagis on vagis, funcionen. 

⟪Hi ha cançons que no moriran mai i que vagis on vagis, funcionen⟫

I amb quina frequència assageu? 

Un dia a la setmana ens reunim per assajar. Els primers anys assajavem a la Sala de Vilarnadal, després varem anar a Vilamalla, i aquesta última temporada estem assajant a Llagostera. 

On us portarà la gira d’aquest estiu? 

Aquest estiu ens podreu trobar pel Berguedà, la Garrotxa, Osona, el Vallès... El més a prop de casa que tenim és Vilamalla i Ventalló. 

Cada any us podem veure a la Jonquera o Agullana. Aquest estiu no? 

Crec que aquest any no... però si ens contracten tornarem amb molt de gust! Tant Agullana com la Jonquera són pobles molt especials per a nosaltres i que ens han confiat la seva festa major des de que vam començar. 

Què representa per tu actuar a casa? 

Aix... la meva Jonquera estimada! El meu poble, la meva gent... Per mi és un honor que hagin comptat amb mi en les darreres festes majors, però he de dir que tocar a casa sempre és més complicat... jaja.

Un últim missatge pels lectors d’Infojonquera? 

El públic és el més important de cada festa, ells són qui fan la plaça bonica, ells són qui l’omplen participant amb la seva energia, amb la seva essència. Sense ells, sense el públic, res del que fem tindria sentit. Així que us animo a tots a que seguiu recolzant la cultura en tots els seus àmbits. Amunt Jonquera!