Amb només 12 anys, el patinador Yeray Faus Cudinach ja ha guanyat cinc ors catalans, cinc ors espanyols, quatre ors europeus i un or mundial, a més d’un bronze català, un bronze espanyol i un bronze europeu. L’últim títol el va aconseguir la setmana passada a Zurich (Suïssa), on va guanyar el campionat d’Europa de Solo Dance i un bronze en parelles. I avui parlem amb ell perquè ens expliqui com ha arribat fins aquí, quin és el seu dia a dia i quines són les seves perspectives de futur, entra d’altres qüestions.

Primer de tot, felicitats pel campionat, i per l’or. Com et vas sentir quan van dir els resultats?

Em vaig sentir molt feliç, igual que el meu entrenador, l’Aitor Sacristan, perquè al meu ball vaig treure una nota que en tota la temporada no havia tret, i em vaig superar. Em vaig posar en primera posició provisional quan encara havien de sortir dos patinadors. Quan va sortir el penúltim, que era espanyol, no em va superar per nota, i vam haver d’esperar que sortís el resultat de l’últim patinador, portuguès, per poder celebrar-ho. Llavors ens vam posar molt contents, perquè estàvem molt nerviosos, esperant els resultats.

T’esperaves un nou or?

No m’ho esperava, però sabia que tenia possibilitats de fer podi.

Com has arribat fins a disputar campionats d’Europa?

Fa tres anys vaig començar amb aquest món de la competició fent el campionat territorial, el català i el d’Espanya, sense saber que podria optar a un campionat internacional. I després dels resultats, que vaig quedar campió d’Espanya, em van convocar per la Copa d’Europa a Bergen Op Zoom (Holanda), i així em vaig proclamar campió d’Europa per primera vegada, en categoria aleví.

Com i quan comença la teva relació amb el patinatge?

Als 3 anys vaig començar amb aquest esport perquè la meva germana gran el feia i jo també el volia fer, i des de llavors no he parat.

Quants títols has guanyat fins ara?

En la modalitat de Solo Dance he guanyat tres campionats de Catalunya, tres campionats d’Espanya i tres copes d’Europa. He d’aclarir que per la categoria infantil el campionat d’Europa és al màxim que podem anar. I també soc sotscampió de la Copa del Món que es va fer a Trieste (Itàlia) aquest 2024.

En la modalitat de lliure, l’any 2023 vaig ser tercer de Catalunya i tercer d’Espanya.

I en la modalitat de parella de dansa, juntament amb la patinadora Valeria Fibla, l’any 2023 vam ser primers de Catalunya, primers d’Espanya i primers de la Copa d’Europa que es va fer a Pula (Croàcia). I aquest any 2024 hem sigut primers de Catalunya, primers d’Espanya i tercers a la Copa d’Europa celebrada la setmana passada a Zurich (Suïssa).

Quin és el més especial?

Tots tenen alguna cosa d’especial, però aquest últim ha sigut el més especial, perquè he tingut molta competició i ho he hagut de lluitar fins al final.

Quina creus que és la clau per ser un bon patinador?

Esforçar-se molt, ser constant i passar-t’ho bé.

Quin procés segueixes des que comences un ball nou des de zero fins que el fas a la perfecció? Com són els entrenaments?

Primer de tot s’ha de dir que no tots els entrenadors munten coreografies. Per sort, el meu entrenador, l’Aitor Sacristan, munta unes coreografies espectaculars, que tenen algun sentit, no només ball. Per exemple: una història d’un conte amb un principi de la història i un final. Són molt xules, i en aquest sentit tenim molta sort.

Quan es comença un nou ball es va muntant per parts, i aquesta part la vas perfeccionant a poc a poc i afegint estils durant els entrenaments, fins que s’ajunten totes les parts i ja tens el ball muntat. Però durant la temporada, conforme van passant els campionats, es van modificant algunes parts o afegint elements de més dificultat per puntuar més.

Què és el que més et costa?

De la modalitat de lliure, les piruetes. De la modalitat de dansa, els clústers, que és una seqüència de girs molt complicada. I de parella de dansa, les elevacions. També el començament d’una nova coreografia d’un ball no és fàcil, perquè tot són passos nous.

I el que més t’agrada?

M’agrada molt fer salts. De fet a casa estic tot el dia fent salts sense patins! I fer ‘travelings’ també m’agrada molt.

Quin diries que és el teu punt més fort?

A la modalitat de lliure, penso que tinc força facilitat pels salts, encara que cada vegada es complica més i costen més. I de dansa, els ‘travelings’, que és una seqüència de girs amb un dels peus aixecats que puntuen molt dintre d’una competició.

I el teu punt més feble?

En la modalitat de lliure, les piruetes. I de dansa, els ‘glisters’, que són girs amb molta tècnica i costen molt, perquè et donin nivell. Per primera vegada aquesta temporada m’han donat nivell a la Copa d’Europa.

Quantes hores setmanals dediques al patinatge?

Aproximadament unes 20 hores, amb les modalitats que faig més algun dia d’educació física i flexibilitat.

Els entrenaments i competicions t’obliguen a sacrificar moltes coses?

Bueno, em treuen hores d’estudi, sobretot aquest any que és el meu primer any d’institut i tinc més deures... Per això he d’aprofitar el temps que tinc lliure per fer-ho. I també em treuen de poder sortir amb els amics del poble. Però per mi anar a una competició, a part de competir, també és un retrobament amb amics d’aquest món del patinatge, amb qui compartim la mateixa afició i només ens veiem als campionats. I això encara ho gaudeixo més.

Ho pots combinar bé amb els estudis?

Fins ara força bé. Ara a l’institut em costa una mica més...

Quan vas a campionats a fora et pots saltar institut! Com ho portes? I què et diuen els companys?

Quan és un campionat entre setmana falto a l’institut justificant les faltes amb un justificant de la Federació, perquè si tinc algun examen no em posin problemes per fer-lo més tard. Després m’he de posar al dia de tot el que han fet i no és fàcil, però és veritat que quan estic de campionat estic només pel campionat. Ho gaudeixo i concentrat quan em toca estar-ho.

I els meus companys encara no opinen res, perquè he tingut dos campionats una mica consecutius i com que aquest any és el primer any que els he conegut, en haver canviat a l’institut, no els hi he dit res del que faig per vergonya al rebuig de fer aquest esport considerat més femení. Tot i que ja ho sabran.

Era la següent pregunta: encara hi ha gent que diu que el patinatge és un esport femení. Què els hi diries?

Jo els hi diria que això no és veritat, perquè tots els esports són per tots els gèneres i tothom és lliure de fer el que vulgui.

Abans ens ho explicaves: a part d’individual, també competeixes en parella. Quina és la clau per tenir una bona coordinació?

És molt important tenir complicitat amb la persona que tens al costat, tenir una relació d’amics estable i que el nivell en individual sigui força semblant. 

Quines són les teves perspectives de futur? On t’agradaria arribar?

Les meves perspectives són donar al màxim de rendiment i poder arribar algun dia a un mundial, ja que de moment és impossible perquè a la meva categoria al màxim que puc arribar és a la Copa d’Europa.

I què creus que cal per aconseguir-ho?

Molt d’entrenament i un bon tècnic.

Quins consells donaries a un nen o nena que volgués començar a fer patinatge?

Que persegueixin els seus somnis, que tot es pot complir i tot és possible.

Un últim missatge pels lectors d’Infojonquera?

Moltes gràcies, Infojonquera, per donar-me l’oportunitat de fer aquesta entrevista i que la gent pugui conèixer aquest esport tant poc reconegut, i que puguin veure l’esforç i sacrifici que comporta.