Nascuda a Figueres el 10 d’agost del 1990, la Zaira Martínez Cedeño es va criar a la Jonquera i, després de moltes «anades i vingudes», tal com ella mateixa ho descriu, ha tornat al poble per establir-hi un negoci fins ara inèdit a la nostra vila.

Fa 14 anys va començar a treballar de tatuadora de manera imprevista en un estudi holandès. I ara, amb una dècada i mitja d’experiència, la Zinfa (aquest és el seu nom artístic) fa un pas més en la seva carrera, i el fa a la Jonquera: d’aquí a molts pocs dies inaugurarà un nou estudi al poble, ZZ Fem Art. Només li queda acabar d’enllestir els últims detalls del local, ubicat al número 2 del carrer del Pont, just a davant de l’escola.

Per que Zinfa?

El nom va sortir d'una manera molt curiosa ... als 18 anys me'n vaig anar a viure a Còrdova i algunes amistats em deien que semblava un follet del bosc, pel petita i mística que sóc. D'aquí va sortir el sobrenom de “ninfa”. A la mitologia grega una nimfa era una deesa menor femenina que estava associada a un lloc concret, com una font, una muntanya, una arbreda o un mar. Així, les nimfes, en el context grec, són númens que participen de diverses classes de poders: tenen poder terapèutic, poders mantics o oraculars, de possessió de les persones, poder vigoritzador... I amb el temps de ninfa es va passar a Zinfa perla ‘Z’ de Zaira.

D'on ve l’afició pels tatuatges?

El tatuatge va arribar a la meva vida de manera inesperada, però em vaig instruir en aquest camp per viure de l'art. Em va costar una mica adaptar-me i he tingut diverses retirades temporals. Al final el tatuatge és un “llene”; amb vida, a cadascú més interessant, cada pell té la seva realitat i una vivència. Sóc un ésser molt especial i bregar amb algunes qüestions del món del tatuatge em va costar, així que l'afició pel tatuatge, com a tal, ha estat amb el temps...

Quan et vas fer el primer?

El primer me’l vaig fer als 20 anys, per practicar, i me'I vaig fer a mi mateixa.

I quants en portes ara?

He perdut el compte! A excepció de tres tatuatges específics, la resta me'ls he fet tots jo mateixa. Més de 30 tatuatges, potser arriben a 50 si els mesuro al detall...

Quin és el més especial?

El més especial per a mi és un que em vaig fer al front a mi mateixa. No té cap significat, però em marca la diferencia. Ara bé, si parlem de quin és el que més em transmet sentiments cada cop que ho veig, són dos que d'alguna manera van units. Principalment les mans de la creació d'Adan, que és un frese a la volta de la Capella Sixtina, pintat per Miquel Angel al voltant de l'any 1511. Il·lustra un dels nou episodis del Génesi representats allà per l'artista toscà, en el qual Déu dóna vida a Adan, el primer home.

El tatuatge el tinc al braç; i en unió a les mans de la creació d'Adan, envoltant el braç, hi tinc dues fórmules químiques tatuades en vermell. Una és la melatonina, que és una hormona trobada en totes les especies animals, inclosos els éssers humans, i també en plantes, fongs i bacteris, així com en algunes algues, en concentracions que varien en funció del cicle diürn o nocturn. La melatonina se sintetitza a partir del neurotransmissor serotonina. Es produeix, principalment, en grans cel·lulars, neuroendocrins i neurofisiologics, com controlar el cicle diari del son. I l’altra fórmula és la dopamina, que és el neurotransmissor catecolaminèrgic més important del Sistema Nerviós Central dels mamífers i participa en la regulació de diverses funcions, com ara la conducta motora, l'emotivitat i l'afectivitat, així com en la comunicació neuroendocrina.

Aquí us deixo una molt breu explicació del significat científic de les fórmules, però jo me les vaig tatuar per recordar que cal somiar desperts. 

De petita, quan et demanaven què volies ser de gran, ja deies tatuadora?

De petita... de petita volia ser adulta. Vaig passar de voler ser astronauta a perruquera, de perruquera a policia, bombera, professora, genet d'unicorns... Tot això pot passar per la ment d'un nen, però no recordo pensar en tatuatges. Potser graffitera o bandida de l'oest... això sí que pot ser que passés per la meva ment...

Com has arribat fins aquí?

Bona pregunta! Ni jo ho sé! Fa un temps vaig entendre que tinc el do per herència de crear, no només amb la pintura, sinó en altres camps. Tot i així, sempre havia sentit que és difícil viure de l’art, que els quadres guanyen valor quan un és mort, etc. D’alguna manera encara sabent des de ben petita que era una artista per natural·lesa, que sense esforç tinc la capacitat de crear art amb les mans, tot i ser conscient d’això, pels límits socials i les males llengües suposo que vaig donar per fet que aquest no era el meu futur.

Així com el meu do no té explicació, tampoc la té el com vaig arribar fins aquí! [Riu] Però bé, sí que fent moltes voltes, anades i vingudes. En una d’aquelles voltes vaig estar sis anys tatuant en un estudi d’Holanda, gràcies al qual vaig aprendre moltíssim. Vam anar a diverses convencions de tatuatges tant a Eindhoven, com a Maastricht, Brussel·les, Hasselt, Rotterdam, Düsseldorf... Això em va fer créixer i enriquir-me en molts aspectes de la meva vida. I la pandèmia va marcar un abans i un després a la meva vida, tant professionalment com personalment.

En aquells moments jo vivia a Pont de Molins. Val a dir que en els sis anys que vaig estar a Holanda jo viatjava cada mes 15 dies a Holanda i després tornava al meu pis per desconnectar a casa meva amb els meus gatets i la natura tan bella que té aquest lloc. Precisament me’n vaig anar a viure a Pont de Molins amb el pensament de començar a pintar quadres i buscar inspiració dins de tanta bellesa i tranquil·litat. I a tot això, al mig de la pandèmia em vaig quedar embarassada. 30 anys tenia en aquell moment. Va ser inesperat, també va ser un altre fre a la meva professió i un canvi en l’estil de vida que estava portant els últims anys prepandèmia. I vaig deixar de tatuar per un temps.

A causa de tant de canvi, la meva motivació i la meva inspiració estaven per terra. Vaig ser mare a l’estiu del 2021, i des d’aquell moment vaig anar desconnectant del tatuatge, al nivell de no voler tatuar, psicològicament no podia bregar amb la situació. Per tant, em vaig posar a treballar de maquilladora professional en un establiment de Figueres. Però quan em vaig començar a recuperar mentalment vaig entendre que la meva vida ja no era la mateixa, que si volia seguir tatuant havia de prendre decisions, obrir un estudi propi. Sempre he tingut clar que al meu poble, la Jonquera, on m’he criat i he passat la meva infància, era un bon lloc per assentar un estudi de tatuatges. Com que és un lloc fronterer, té el seu costat bo, i amb aquest costat em vull quedar. Finalment vaig fer el pas, amb l’ajuda de la meva família, per crear un estudi de tatuatge fet amb molt d’amor: Fem Art. Un estudi que començarà aviat a tenir varietat d’artistes internacionals i nacionals.

A part de la feina a Holanda, has hagut de fer alguna formació específica?

L’única formació exigida legalment és higiènic-sanitària. Però jo, a més d’això, sí que he fet diverses formacions. Però són seminaris privats per aprendre tècniques noves, que sempre va bé!

Quin és el procés perquè la tinta penetri al cos i s'hi quedi?

Màgia! Una màgia que Google te la pot definir al detall... (Riu) Però bàsicament els tatuatges es queden a la pell de manera permanent perquè la tinta s’introdueix a la dermis, la segona capa de la pell, i les cèl·lules de la pell, com els macrófags, engoleixen la tinta i l’emmagatzemen a dins de les seves membranes.

Quines són són les mesures de seguretat que s'han de tenir en compte a l'hora de fer els tattoos?

Hi ha unes mesures bàsiques internacionals per tatuar protegint el client i l’artista en tot moment. Que són protegir tot el material i immobiliari que pugui estar en contacte amb qualsevol tipus de fluid i fer servir material d’un sol ús. També hi ha altres extres, que depenent de la comunitat autònoma o el país poden variar.

Els tatuadors ja doneu unes indicacions perquè les vostres obres d'art es curin bé, però més a llarg termini quines precaucions s'han de tenir o què cal fer perquè no es descoloreixin i es mantinguin sempre bé?

En general, cal cuidar-se la pell d’agents externs i exposicions directes al sol. Sota la responsabilitat de l’adult, és entendre que qualsevol dany que es produeixi a la pell, col·lateralment també produirà un dany directe al tatuatge. Sota aquesta lògica, mantenir una bona hidratació al cos, tant interna com externa, una bona higiene i exfoliació de la pell, entre altres coses, farà que la pell llueixi més bonica, i amb això també els tatuatges.

Hi ha algun estil que se't doni millor que els altres?

Bé... realment no. M’agrada fer de tot, i encara més combinar estils.

La Zinfa tatua, però els dissenys del que tatues també els fas tu?

Normalment els dissenys són personalitzats. Per norma general, el client arriba amb una idea al cap i una historia que vol plasmar a la pell. Aquí ve el més interessant del món del tatuatge, pel meu gust. El moment de connectar amb la pell, escoltar-ne la idea i la història per inspirar-me. 

Un cop hi ha la cita prèvia, començo amb un projecte digital, en el qual puc fer un disseny o diversos, i mostrar digitalment com es veuria a la pell. Si el client hi està d’acord, el pas següent és adaptar el disseny a la pell, que en ser un llene, en moviment, i tenir poques zones que siguin completament planes, sol ser el més complex. I un cop està adaptat a la zona i el client dóna el seu consentiment, aleshores ja el podem tatuar.

Quin és el tatuatge més gran que has fet mai?

A l’esquena. Ja n’he fet unes quantes, encara que també he fet braços sencers i cames... No sabria ben bé què contestar-te, perquè si estiréssim la pell d’una cama de dalt a baix, pot ser que superi la mida de l’esquena! (Riu). Però bé, he d’agrair que són molts, i no tinc quin triar!

I el més especial, el podries triar?

Una dona de 93 anys a l’estudi d’Holanda. Era el seu primer tatuatge. Volia fer-se un cor petit i va portar les cendres del seu marit. Vaig fer el tatuatge plorant del sentiment que em va donar, i sembla una cosa molt efímera, però per mi va ser grandiós. Sens dubte.

Que representen, per tu, els tatuatges?

Per mi el tatuatge... Mmm. Aquesta pregunta pot tenir diverses respostes, la veritat. Parlant dels meus, i la resposta més personal, són les meves vivències convertides en art vivent.

I que en penses de la gent que es tatua per tatuar, només perquè està de moda?

M’és indiferent. Legalment a Catalunya es considera que una persona a partir dels 18 anys està en les seves plenes facultats per prendre qualsevol tipus de decisió. 

Fins fa poc encara hi havia molts estigmes i prejudicis al voltant de les persones tatuades. Creus que encara és així?

Crec tantes coses... Però ho resumiré en una: la persona que sent prejudici, finalment el judici és amb ell mateix. És molt difícil opinar sobre com funcionen aquest tipus de ments.

Què els hi diries, a aquestes persones?

Que la vida és molt bonica i que se centrin a ser feliços, que la vida és un sospir! En essència, cal veure més enllà del que és físic, en la meva humil opinió. Cal mirar més a dins d’un mateix i centrar-se a ser millpr persona i deixar de jutjar tan a la lleugera.

Això passa aquí, però en altres cultures els tatuatges tenen significats històrics...

El tatuatge és un art ancestral. En diverses civilitzacions antigues, i fins i tot en algunes cultures d’avui en dia, els tatuatges van ser utilitzats no només per a fins estètics, socials o religiosos, sinó també per curar i alleujar malalties. Es creu que alguns tatuatges tenien propietats medicinals, com s’observa en algunes mòmies on els dissenys es col·locaven a zones afectades per malalties.

Aquí us deixo alguns exemples de diferents civilitzacions. Els tatuatges a la mòmia d’Ótzi, un home de l’Edat de Pedra, es troben en àrees on patia artritis, cosa que suggereix que podrien haver estat utilitzats per alleujar el dolor. A l’època prehispànica, els tatuatges eren utilitzats per indicar identitat i estatus social, però també per a fins curatius, com s’ha demostrat amb la presència de "pintaderes" a la pell. A l’antic Egipte, es va descobrir que la sacerdotessa Amunet tenia tatuatges al seu cos, i s’ha especulat que podrien haver tingut un propòsit de protecció durant l’embaràs i el part. En algunes cultures actuals, com els Kayan, s’utilitzen el carbó i el sutge per realitzar tatuatges, els quaIs es creu que tenen propietats antiinflamatòries.

Algun cop t'has negat a tatuar alguna cosa?

Constantment. Al final hi ha molts artistes al camp del tatuatge, i jo no tinc cap obligació a tatuar exactament el que em demanin. Si a la meva manera de veure, el que em demana el client no encaixa estèticament i pot quedar deforme o danyar-se per la zona on ho vol, els convido a buscar altres artistes que potser sí tinguin la seva mateixa visió.

T’ha vingut algú penedit d'haver-se fet un tattoo?

Més casos dels que m’agradaria! La majoria són d’exparelles.

Ara també es poden treure. Com es fa?

La manera més comuna i efectiva d’esborrar un tatuatge és amb làser. El làser fragmenta la tinta en partícules més petites, que són eliminades naturalment pel sistema immunològic. Es requereixen diverses sessions, generalment amb intervals de quatre a sis setmanes, i el nombre de sessions depèn de la mida, el color i l’antiguitat del tatuatge.

Què hi podem trobar al nou local de la Jonquera?

Molt amor a l’art en general, i molt de respecte i dedicació a aquest art ancestral anomenat tatuatge.

A quin perfil de gent sols tatuar?

A qualsevol persona major d’edat. Normalment es pot fer a menors de 18 anys amb el consentiment dels pares, però he pres la decisió que a ZZ Fem Art sigui diferent. A excepció de l’edat, només hi pot haver algun cas excepcional per motius de salut. I, per descomptat, en cap cas es procedirà a tatuar les persones que arribin a l’estudi sota els efectes d’alguna substància que n’alteri l’estat físic i mental. Per tant, qualsevol adult en les seves plenes capacitats pot tatuar-se.

On et veus en el futur?

A les illes Bora Bora, contestant-te noves preguntes de com vaig arribar fins allà!

Un últim missatge pels lectors d'lnfojonquera?

Des de ZZ Fem Art us desitgem molt d’amor i molt d’art a les vostres vides. Però si de tatuatges parlem, al nostre estudi us esperem!